Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
L’hora de la revolució feminista. Ja no vull més "peixet"
M. Amor Rodríguez Lázaro, (pedagoga).- Ja no em conformo amb demanar els meus drets, en veu baixa, per ser dona. Ja no em conformo, ja no tinc més paciència. Cada 10 anys se’ns fa alguna petita concessió. Ens donen una mica de “peixet” perquè estiguem contentes i entretingudes, i com som “bones dones” seguirem avançant segle rere segle, poc a poc, com si haguessin integrat en el nostre ADN que hem de demanar els nostres drets sense molestar a ningú, i pensant que “mica en mica s’omple la pica”.
opinió | 14/05/2019


M. Amor Rodríguez Lázaro

Despertem!. Estem a l’any 2019 d.c, és a dir, fa més 100.000 anys que existia l’homo sapiens. I ja la meva pica està plena i vessa, i ja no vull més peixet.
 
N’estic tipa. Tipa de peixet i mullada de l’aigua de la pica. Prou.
 
Prou d’assassinats i violències masclistes i sexuals.
 
Prou de manades.
 
Prou d’atacs patriarcals que rebufen cada vegada que se’ns ha de donar una mica més de peixet.
 
Posem les coses al seu lloc. Igualtat és igual a feminisme, no calen més explicacions ni interpretacions.

Volem els mateixos drets que els homes, ni més ni menys. No estem en contra dels homes, estem amb les persones igualitàries ja siguin homes, dones, no binaris,.... estem en contra del patriarcat en totes les seves manifestacions. Hem parlat molt a nivell conceptual en el darrer segle, però sigui un model social o una construcció social, o una dominació intrínseca, o una forma de poder destructiva, és igual. No el vull.

Per què hem de continuar amb la divisió sexual del treball tant en l’esfera privada com a la pública? Encara ens creiem que hi han feines de dones i d’homes?. Encara ens serveixen aquests arguments?. Els homes i les dones poden desenvolupar les mateixes feines, hi haurà certes feines que no podran ser desenvolupades per algunes persones, però independentment de si són homes o dones. Tenim menys força les dones i aquest és el gran argument diferencial?. Hi ha homes, dones i no binaris forts i fortes, i també menys forts i fortes. A més, en plena era digital i tecnològica s’han reduït exponencialment les feines que requereixen força física. Un gran avenç per a les persones, ja no hem d’arrossegar les pedres a les cavernes.

Algunes persones diran que hem de continuar visibilitzant les dades de dones per fer evidents les discriminacions a la feina, en les tasques domèstiques i en les cures. Però és que encara queda algun dubte sobre que les dones cobren menys i tenen jornades laborals parcials per tenir cura dels familiars grans i dels més petits?. Quines dades més necessitem? És que encara volem estar 300 anys més dient el mateix, com la gota malaia...?

Quant potencial femení hem perdut i quant haurem de perdre encara?. Els llibres no recullen les dones científiques ni les historiadores, ni.... han amagat les referents femenines per evitar que ens identifiquem amb elles i vulguem ser una altra cosa diferent i posar en perill la maternitat i la proliferació de l’espècie?. Potser només caldria acceptar que aquestes qüestions són força compatibles si fos compartida la criança i la cura de les persones. També és cert que una reforma horària i una jornada laboral més reduïda per a tothom ajudarien molt. Sí, dic una jornada de 6 hores diàries, i si posem l’economia i la tecnologia al servei de les persones encara més.

A l’any 2019 d.c. no estem encara incloses en el llenguatge, perquè és sexista, ara es comença a tractar la seva adequació i resulta que les persones que defensen la gramàtica i la sintaxi no estan segures de que sigui correcte modificar i /o adaptar algunes paraules, és clar, seguim sense voler molestar a ningú. No entenc com el llenguatge pot ser discriminatori encara. Dotem de fonètica a l’arrova, o posem un neutre, o comencem a canviar el llenguatge, si gairebé podem canviar de planeta per viure, i ens haurem de portar un llenguatge primitiu a l’espai?. Ja no em conformo. Prefereixo els emoticons com el llenguatge de l’antic d’Egipte.

No veig massa alternativa que no sigui la revolució feminista, en la qual hi cap tothom que sigui igualitari, i en la creació d’una formació política feminista, ecològica, pacifista, innovadora, emprenedora, empresarial, tecnològica i humana.

Ja no em conformo en continuar vivint en la desigualtat ni un minut més.

El món pot ser diferent i millor. És hora d’aprendre. I vull agafar el meu peix.

Altres notícies
L'escàndol dels mugrons | opinió | 15/09/2015
La princesa rebel | opinió | 18/09/2018
Soledad Puértolas a la RAE: el lent viatge de la k a la g (minúscula) | opinió | 18/03/2010
Feminisme i polítiques d’igualtat | opinió | 14/09/2010
La misògina RAE analitza la visibilitat de la dona en textos aliens | opinió | 16/03/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Foto12 edició de la Universitat d'Estiu de les Dones
Dia 1 de juliol conferència a càrrec de Núria Ribó ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som