Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Feminisme per canviar-ho tot
La doctora en ciències polítiques i experta en estudis de gènere Sílvia Claveria (Les Franqueses del Vallès, 1985) publica el llibre El feminismo lo cambia todo (Editorial Paidós). Una obra que exposa de manera completa, didàctica i planera els principals corrents del feminisme i posa sobre la taula les diverses perspectives dels debats més candents que es planteja el feminisme com el rol de la dona a l’espai públic, la prostitució, l’amor, la maternitat subrogada i la violència de gènere.
protagonistes | 29/03/2019


Silvia Claveria durant la presentació del seu llibre al Centre de Cultura Bonnemaison (Foto: A. Barnolas)

Anais Barnolas Soteras.-
Com sorgeix el feminisme liberal?
El va impulsar la nord americana Betty Friedan als anys 50. Ella estudia, es casa i es trasllada amb el seu marit a viure al típic suburbi nord-americà. La vida de mestressa de casa l’avorreix, li crea angoixa i s’adona que totes les dones del seu voltant es troben en la mateixa situació. Friedan teoritza sobre la discriminació de les dones, però és un feminisme de classe mitjana i de blanques.

- En el llibre parles del feminisme radical. Com el definiries?

 

Als anys 70 apareix el corrent del feminisme radical, que no significa fer actes extrems, sinó anar a l’arrel de les qüestions per canviar-ho tot. Kate Millet reivindica que no només hem d’aconseguir que les lleis siguin iguals, sinó que hi ha un sistema de dominació masculí que oprimeix. Les feministes radicals eren les que cremaven els sostenidors i  cridaven “la nit és nostra”. Això xoca perquè actualment tenim els mateixos debats que elles.

- Hi ha més feministes avui dia?

És evident que la norma social ha canviat. Però no tenim dades sobre les dones que es defineixen com a feministes perquè fins ara no se’ls havia preguntat si ho eren. L’any passat, la investigadora Eva Anduiza va elaborar un panel i va afegir-hi una pregunta sobre feminisme i una altra sobre sexisme. Ella va observar una pujada de la gent que es considera feminista, però no una baixada del sexisme. La gent té al cap el concepte, però no té gaire clar el que comporta i el que ha de replantejar-se.

- Virgine Despentes esmenta que ara els discursos alternatius feministes els tenim a l’abast d’un clic. Veus de manera positiva Internet?
En general sí. A Internet no hi ha gatekeepers, els que controlen els continguts del teu bloc o web, i, això afavoreix al fet que els discursos alternatius tinguin cabuda. Les periodistes llegeixen els tuits i les discussions es traslladen als mitjans generals. Twitter és important perquè trenca discursos dominants, però no hem d’oblidar que aquestes plataformes són privades. Quan va sorgir #Cuéntalo els arxivers es van estar descarregant dia i nit els tuits. I això és important perquè l’arxiu el van fer les dones i es van explicar per elles mateixes. Fins ara, l’estat havia tingut el monopoli.

- Creus que Internet facilita que les dones s’incorporin en el debat polític?
Les dones participen menys en els debats polítics. Entre la criança i la feina, no tens temps d’anar a una manifestació. Però amb Internet aquests costos es rebaixen.  Pots estar a casa amb els teus fills cuinant i, alhora, discutint per Internet. Aquesta bretxa de participació que hi ha entre l’offline i l’online es va reduint perquè les dones que intervenen en questions online, després participen més presencialment.

 


Silvia Claveria (Foto: A. Barnolas)

-Per què encara avui hi ha gent que creu que els homes i les dones pensem diferent?

Des del feminisme aquest debat està superat.  Hi ha diferències entre el cervell d’homes i dones, però hi ha altres circumstàncies que tenen més impacte. El cervell és modelable i algunes diferències són adquirides des de la cultura. Està demostrat que si tens pares que t’estimulen intel•lectualment, el coeficient puja.

- Calen quotes o conscienciar per tal que es compleixi la Llei d’Igualtat?
 

Ambdues. Els partits que no compleixen les quotes de les llistes electorals han de fer front a una sanció molt forta perquè els obliguen a retirar les candidatures. En canvi, en els consells d’administració no s’estableix una sanció i les executives representen el 15%.  A diferència de països com Noruega, Itàlia i França on hi ha un 40%.  En aquests països, si les empreses tenen equips directius que no són paritaris, se les penalitza amb la retirada a la borsa o una sanció econòmica forta.

- Què vol dir mansplaining i maninterruption?
El mansplaining té lloc quan un home se sent obligat a opinar sobre qualsevol cosa davant una dona. I el mainterruption és quan l’home interromp de forma gratuïta a la dona, sobretot si està en grup. Té la veu més greu i és una manera de demostrar poder. Hi ha normes de gènere que són difícils de trencar i que reforcen l’estructura que l’home ha de parlar més, perquè tenen més raó i més poder en l’espai públic.

- Per què les dones no són tan ambicioses com els homes?
És una qüestió d’autoconfiança. Les dones ambicioses estan mal vistes. Ens han educat perquè no ho siguem. Això es veu quan li demanen a una dona que estigui en una llista electoral. Els homes sempre diuen que sí. En canvi, elles sempre es pregunten si són bones candidates.

- Les dones voten més a partits d’extrema dreta?
Els factors estructurals, les actituds i els programes electorals expliquen el perquè els homes voten més els partits d’ultradreta. Hi ha partits xenòfobs que adopten una visió més liberal com hem vist a França o a Holanda. Justifiquen que les musulmanes s’han de treure el vel i recriminen la mutilació femenina, sense mencionar altres aspectes del patriarcat. És un feminisme mal entès. Aquest discurs pot atraure més vots de dones que altres partits d’extrema dreta amb una visió del rol de la dona més conservador.

- Què entenem per bretxa salarial?
Per bretxa salarial entenem la diferència de sou entre homes i dones que fan la mateixa feina i treballen les mateixes hores. Es calcula que és del 14% i això es deu al fet que les dones no les valoren ni les promocionen tant com els homes. Les treballadores no solen demanar increments de sou i, quan els demanen, no els hi donen. Quan la parella té un fill, aquesta bretxa s’incrementa d’entrada un 25%. Si hi ha desigualtat a la llar, repercuteix al mercat laboral. S’ha de reconduir amb la distribució de tasques.

-En relació amb la maternitat, també parles de la discriminació en les tasques domèstiques. Com es poden distribuir?
Fins ara, els homes només tenien dues setmanes de permís, que era el temps que necessitaven per instal•lar-se a casa i ajudar a la dona. De manera que totes les feines noves, com canviar els bolquers, les assumia la dona perquè ja les portava més per la mà. Si tant l’home com la dona tenen el mateix permís, ell es fa corresponsable des del principi.
 

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som