Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Guernica Facundo: “És clau que les dones emprenedores s’enxarxin
L’experta en economia social és una de les impulsores de la cooperativa Labcoop, que dona suport a la gent que vol engegar un projecte social i de manera col•lectiva
protagonistes | 19/03/2019

Anais Barnolas.-  La trajectòria professional de Guernica Facundo Vericat sempre ha estat vinculada a l’emprenedoria. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i diplomada en Gestió i Administració Pública va començar la seva formació en desenvolupament local i promoció econòmica a diverses administracions públiques com l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i la Diputació de Barcelona. Després, va treballar a una ONG per a la cooperació i el desenvolupament i, finalment, es va fer autònoma. Va ser en aquest període on va poder conjuminar “la creació de les xarxes de dones emprenedores i la identificació de les empresàries del sector del comerç per ajudar-les a tenir inèrcies entre elles”, explica.
 

Més tard, va crear una petita societat limitada amb el seu company. Tenia clients que li demanaven consell sobre l’emprenedoria social i això la va portar a aprofundir en la matèria. Aleshores, va venir la crisi i la demanda de projectes va decaure, de manera que es va veure obligada a acomiadar les seves companyes. El 2011, per estalviar en despeses, l’empresa va passar a compartir local amb tres cooperatives que coneixia per vincles personals. El fet de conviure amb altres pràctiques i valors va comportar que, al cap d’un temps, l’empresa, juntament amb altres set organitzacions, passés a formar part de l’ Ecos Grup Cooperatiu.

Factors com la relació amb altres cooperatives, la trajectòria professional de Facundo i la pèrdua del projecte propi van coincidir en un moment en què s’estaven reclamant altres maneres de fer, hi havia diferents programes de l’administració, entitats bancàries, estaven promocionant l’emprenedoria social, “però tenien poc a veure amb els valors i pràctiques de l’economia solidària”. A més, amb la crisi econòmica es va tancar l’únic recurs que el sector cooperatiu tenia: Aracoop, format per la Federació de Cooperatives de Treball, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i Generalitat.  De manera que “la gent que emprenia cooperativament, a part d’utilitzar els canals oficials, no tenien un lloc més on anar a assessorar-se i nosaltres ho feiem de manera informal fins que vam pensar en crear la consultoria de manera organitzada”, explica.  Va ser el 2013 quan es va constituir la cooperativa LabCoop. “El nostre leitmotiv és l’emprenedoria social. Tot i que, cal destacar que, algunes de les activitats que desenvolupem, tenen a veure amb les dones emprenedores i amb la perspectiva de gènere”, comenta.

L’economia solidària concep que les necessitats de les persones i dels seus entorns natural i orgànic han d’estar al centre de l’activitat econòmica i els diners han de ser el recurs. En canvi, “el sistema hegemònic entén que els diners són l’objectiu i les persones, el recurs humà”. I aquesta concepció es posa de manifest en “les empreses que tenen els departaments de recursos humans”, per exemple. Tenint en compte l’estructura econòmica hegemònica actual, “és molt difícil que l’economia solidària tingui lloc”, ja que el cooperativisme no només “vol que el sistema econòmic funcioni d’una altra manera, sinó canviar les regles del joc”, conclou.

En el dia a dia, aquestes necessitats de canvi generen contradiccions en les cooperatives. Facundo en descriu dues: “vull poder vendre un producte agroecològic perquè humanament i naturalment és millor però, segons com sigui la producció, el seu preu serà elevat i no serà accessible per a tothom”. O bé: “parlem de què les persones són els centre de la vida i, en canvi, treballem sense descans, ens autoexplotem i tenim uns sous minsos”.

Però sobretot també es produeixen dilemes que afecten l’àmbit productiu i el reproductiu. Les cooperatives “solen ser feministes i estar formades majoritàriament per dones, la majoria d’elles al voltant dels 30 anys”, descriu Facundo. En el supòsit que més d’una treballadora coincideixi en voler tenir fills, “pot comportar que el projecte no se sostingui”. Per això, “s’ha de trobar l’equilibri entre les necessitats personals i intransferibles amb les col•lectives i, a vegades, no són coincidents”, explica. Això fa que aquestes organitzacions “siguin creatives a l’hora de trobar solucions per poder combinar aquests moments vitals, en què principalment les dones prenen les regnes”. En aquesta línia, es treballa perquè “els homes no només tinguin el mateix dret, sinó la mateixa obligació d’agafar la baixa”.

L’any 2011, per a ella, va ser un any de traspàs perquè va passar de treballar pel seu compte a fer-ho de manera col•lectiva. Va ser quan va escriure El libro rojo de las mujeres emprendedoras. Facundo exposa que precisament, perquè es trobava en aquest moment, va decidir engrescar-se en el projecte que li va servir per “recopilar idees”. En el cas que avui dia li tornessin a encarregar, confessa que la perspectiva seria molt diferent perquè, “per a mi, ara és molt important la visió col•lectiva de l’economia”.

D’ençà de la publicació de l’obra, Facundo afirma que les desigualtats que pateixen les dones emprenedores continuen sent les mateixes: “manca de finançament i de confiança en els nostres projectes, emprenem poc i en sectors poc valorats, amb poc marge econòmic de benefici que ens segueixen relegant a llocs de poc impacte econòmic”. I això, segons la cooperativista, succeeix per dos motius. En primer lloc, “les dones es continuen ocupant del rol de les cures, fent front a la jornada productiva i a la reproductiva”. En segon lloc, “el sector del comerç i de cures està farcit de dones perquè l’estructura social, en general, delimita molt les possibilitats professionals”. En el cas de les expectatives de les dones emprenedores, “sovint no hi ha una voluntat de créixer, tenir una gran visibilitat i persones a càrrec seu. Moltes vegades és un ànim de ser independent, fer el que t’agrada, gestionar els ingressos de manera autònoma”, exposa.

En aquest sentit, creu que “és clau que les dones emprenedores s’enxarxin. Crear llaços de solidaritat i empatia respecte a les preocupacions que tenen a veure amb qüestions més personals, que difícilment les compartiran en un context mix”.  Els aspectes de l’esfera privada “ens influeixen molt i, entre més resolts els tinguem en el nostre entorn, més això ens ajudarà en els nostres projectes professionals”, conclou.

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Curs sobre l’autoconeixement i l’autoaceptació per a construir relacions no tòxiques i igualitàries. Superant les dependències afectives
El curs es durà a terme del 9 al 30 d'octubre ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Dones i Ciència
Es pot visitar del 12 al 26 de setembre de 2019 ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som