Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Les periodistes Rosa Maria Calaf i Núria Ribó ens conviden a la Manifestació del 8 de març
Aquest divendres se celebrarà el Dia Internacional de la Dona Treballadora, també nomenat Dia Internacional de les Dones després de ser institucionalitzat per decisió de les Nacions Unides l’any 1975. És un acte que visibilitza arreu del món la lluita de la dona i l’esforç per a la igualtat d’oportunitats.
protagonistes | 04/03/2019


Foto: Esther Molas
 

Montserrat Puig y Esther Molas.-  Des de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya hem conversat amb dues periodistes referents de periodisme rigorós i de qualitat: Rosa Maria Calaf i Núria Ribó.

- Vostès són models i referents de periodistes per a moltes joves que estudien Periodisme a les facultats. Els seus inicis van coincidir amb els darrers anys del franquisme i l’inici de la transició cap a la democràcia. A través de la seva experiència, com han vist l’evolució del periodisme amb perspectiva de gènere?

Calaf: Crec que s’ha anat millorant. Jo vaig començar en aquest món a l’any 1970, a televisió. I a una de les preguntes que em van fer per entrar a treballar vaig dir: “La informació és transversal i penso -i he pensat sempre- que no hi ha programes per a homes i programes per a dones”. No sé com em vaig atrevir a dir-ho en un context dels anys 70. Per exemple, en aquell moment, als estudis de Miramar de TVE, no havia banys per a les periodistes redactores. 

Ribó: Encara falta molt, però actualment existim a la part tècnica i a la part de redacció. Per exemple, abans tots els tècnics eren homes. Quan jo tenia programa diari a Catalunya Ràdio ara farà deu anys, la tercera planta de l’emissora pública era gairebé femenina. Les dones estem presents a les redaccions, però no a les direccions. Cal dir però que la televisió espanyola pública i la televisió catalana pública han tingut dones directores, fet que a les privades gairebé no ha passat. Jo vull que les dones estiguem a les direccions dels mitjans i a les redaccions també, però desitjo que les dones siguem objecte de notícia. Hem de tenir referents dones en el camp de l’Economia, de la Medicina, de l’Enginyeria, de l’Esport, etc. I fa 40 anys enrere no teníem aquests referents que, de mica en mica, anem descobrint i tenim presents a l’agenda mediàtica i social.

També cal que fem autocrítica i expliquem que la dona és tant exigent amb ella mateixa que mai es considera prou preparada per assistir a les tertúlies radiofòniques o als espais televisius. Tenim pudor de no estar a l’alçada i aquesta actitud d’automenystenir-nos és terrible. I fa anys que les productores de ràdio m’ho diuen, que les expertes no volen participar, perquè no se senten segures.

Calaf: Sí, hi ha hagut un canvi en positiu, ja que no només apareixem com a hipersexualitzades o com a víctimes, sinó com a expertes en temàtiques concretes. Però encara no són suficients les dones a les direccions i les dones a l’Opinió, no són suficients les dones als debats d’opinió. Les dones sempre dissimulem les nostres capacitats, mentre que els homes dissimulen les seves limitacions i inseguretats. Històricament nosaltres ens subestimem mentre que ells no ho fan. I per canviar aquest imaginari col•lectiu només ho farem amb l’educació. La capacitat no se’ns suposa i això encara no ha canviat.

El risc està en pensar que ja no s’ha de fer res. En el món de les dones oprimides, a les dones se’ls hi fa creure que les dones no poden canviar. I a nosaltres, dones de l’anomenat primer món, se’ns diu que no fem res que ja està tot fet. Si no seguim amb la militància, això aconseguit ho perdrem.

Ribó: Sí, exacte. Però ara tot és més pervers. Tenim totes les lleis aconseguides amb nosaltres però que no es despleguen com caldria. És tant sutil la desigualtat que és més difícil combatre-la, ja que està a l’adn col•lectiu. M’he llegit dos informes i enquestes de l’Ajuntament de Barcelona que mostren que les joves adolescents accepten “violències” com el control del mòbil per part de l’altre o el poder de les xarxes socials com a “possessió i fets induits”. I no s’entén, perquè elles tenen uns pares més joves que nosaltres i van a unes escoles avançades on es parla de tot i obertament.

Calaf: Una frase molt descriptiva que vaig sentir als Estats Units d’Amèrica era: “Les nenes s’han d’esforçar no a què li càpiga el peu a la sabata de vidre, sinó a trencar la sabata de vidre”, i hi estic molt d’acord.


Roda Maria Calaf: "T’espero a la manifestació!"
(Foto: Esther Molas)

- Com afecten les xarxes socials en el seu dia a dia?
Ribó: Fa 40 anys no vivíem en una peixera informativa. I reconec que sóc addicte de les xarxes, perquè ho vull saber tot, sense tenir la sensació de què em perdo quelcom d’interessant. Hem de saber conviure-hi, ja que la tecnologia que coneixem i la que vindrà que encara no visionem està per quedar-se amb nosaltres.

Calaf: Jo vaig decidir que no volia Twitter ni Facebook. M’interfereix tant en la reflexió i en els moments de pensar que prefereixo no estar pendent de les xarxes. Les xarxes ofereixen informació instantània i il•limitada. T’ocupa molt temps que t’impedeix reflexionar. Allò últim del darrer segon no significa que sigui el més important. A vegades la ciutadania pensa que estarà ben informada si té totes les xarxes i tots els gadgets tecnologics, però això és mentida. No vull que em controli la tecnologia.

- Actualment i malauradament, les fake news estan presents a la societat a través dels mitjans d’informació i dels polítics. Com podem combatre les fake news?
Ribó: Molta gent no verifica la font i envia per les xarxes notícies no contrastades per ser els primers. I jo, a vegades, dic a les meves amistats o col•legues: “Si us plau, abans d’enviar res heu de fer un Sant Google, per veure d’on prové allò per si és una mentida”.

Tenim diverses eines com La Maldita Hemeroteca, El Bulo.
A petita escala ho podem controlar, però a gran escala no. Fixeu-vos què ha passat amb en Donald Trump o el Brexit, que posa la pell de gallina. Als Estats Units hi ha el diari The Washington Post que aposta per un equip de periodistes d’investigació i de fact-checking.

Calaf: Els grans mitjans de comunicació han de no caure en la trampa de les fake news. Els perfils falsos i les granges de robots existeixen per crear mentides i fer mal als països i a la seva gent.

No hem de repetir la barbaritat. Hem de desmuntar-la sense repetir-la, fent pedagogia. Estan aconseguint un canvi de moralitat i això és molt greu. Per exemple, ara intentem desacreditar el feminisme.

Ribó: El Papa va dir fa pocs dies “Tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldilles”. I vaig quedar dir que feminisme és igualtat.


Núria Ribó: "Ens veiem a la Mani!"
(Foto: Esther Molas)

- Penseu que el vot de les dones de les properes eleccions a Govern espanyol, municipals i europees serà clau per tenir una societat més igualitària?
Calaf: L’esperança és que el fet que existeixin forces contra el feminisme això provoqui una reacció i sortim totes a votar. Aquesta ofensiva clara contra els drets de les dones, ha de fer que les dones votin en sentit crític.
 
Ribó: El vot de les dones serà important si van a votar en massa. Les xifres canten i si anem totes juntes a votar contra mentalitats ultres i conservadores. Les veus vomitives i exagerades de VOX o el PP poden ajudar a què les dones surtin de casa i vagin a votar. Malauradament, les campanyes gratuïtes que alguns mitjans fan a VOX em recorden a les televisions nord-americanes amb Trump, que el van fer visible per a milions de persones abans d’anar a votar.

Els mitjans ho amplifiquen per fer audiència. Depenent del resultat de les eleccions d’aquí, les europees poden seguir un rumb o un altre.La gent jove no s’ha de pensar que ja ho té tot fet. Recordem que Steve Banon “va ajudar” Trump a arribar al poder i ara Banon s’ha instal•lat a Itàlia. Però abans la ciutadania del Regne Unit va votar pel Brexit amb una campanya dels polítics plena de fake news.

Calaf: La part de sumissió que tenen moltes adolescents m’espanta molt. I tornant a les eleccions europees, per què es volen carregar la Unió Europea? Per què els euroescèptics creixen? A qui li interessa que creixi el nombre d’euroescèptics o eurofòbics?

- Penseu que el 8 de març d’enguany serà igual que l’any passat o més fort?
Calaf: Cal esperar que davant la situació de vulnerabilitat i atac contra els drets de les dones per part de determinats partits polítics, hem de veure una reacció a l’alçada. T’espero a la manifestació!

Ribó: Les dones no hem d’esperar una gran desgràcia per sortir a votar. És veritat que l’any passat amb la campanya mundial del #MeToo, del #Cuéntalo i de La Manada va sorgir un 8M molt potent. I espero que enguany també ho sigui. Ens veiem a la Mani!

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Com informar amb perspectiva de gènere: Claus per al tractament de les violències masclistes, amb Ana Requena
Dimarts 17, a Barcelona; dijous, 18 a Girona ... [+]
 
  Dia de les Escriptores
16 de desembre ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som