Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Elena sabe, l’obra de Claudia Piñeiro que arriba amb 12 anys de retard
M. Eugenio Ibáñez.- És probablement la millor novel•la de Claudia Piñeiro, però, arriba a les llibreries espanyoles dotze anys després de la seva publicació a l'Argentina. L'avantatge d'aquest retard pot ser que l'autora ja no necessita presentació i per tant tampoc la seva obra. Però els habituals de Piñeiro trobaran a Elena sabe una obra diferent, un text dur, des del principi fins al final. Un final colpidor.
tendències | 23/02/2019

Costa encasellar a Claudia Piñeiro com una autora de novel•la negra i no obstant això el cuquet de la intriga ronda a la majoria dels seus textos, així que no és d'estranyar que rebés fa escassos dies el Premi José Carvalho, guardó creat per Paco Camarasa per distingir autors i autores d'aquest gènere. Però Elena sabe és molt més que una simple intriga al voltant de l’aparent suïcidi d'una dona jove. La novel•la es converteix al final en tot un tractat social que enfronta els lectors i lectores a la llibertat femenina per triar la maternitat, la degradació que provoca la malaltia i l'esquinç d'una relació fallida entre mare i filla. L'obra no ofereix concessions de cap tipus, ni pel seu contingut ni pel seu estil narratiu, sense diàlegs, o amb aquests incorporats a un text seguit, sense paràgrafs, amb descripcions minucioses, fredes, tallants, sobre els efectes de la malaltia o de les relacions humanes. I malgrat tot això, la lectura avança fluïda, empesa per la força del seu propi contingut.

Una dona jove apareix penjada al campanar d'una església. La policia resol el cas com un suïcidi, però la mare, malalta de Parkinson, impossibilitada, rebutja aquesta possibilitat i s'obstina en buscar un culpable. La relació entre les dues dones havia estat agra, sempre malhumorada, potser per la dependència que genera la malaltia, potser perquè mai va gaudir d'un entorn amable i afectuós. Davant el que considera desinterès policial, la mare opta per anar a la recerca d'una dona que, vint anys abans, va tenir una trobada amb la seva filla i que podria ajudar-la a afrontar la investigació sobre la seva mort. Es tracta, simplement, de tornar un favor. Al final, la novel•la es resumeix en la història de dues mares, una que mai va desitjar ser-ho i una altra que no va saber com fer-ho.

Claudia Piñeiro (Burzaco, Buenos Aires, 1960) és guionista de televisió i dramaturga. Va estudiar econòmiques i va treballar com a executiva d'una multinacional fins que va decidir dedicar-se de ple a la literatura. Va escriure primer novel•les infantils i juvenils i va aconseguir el seu primer èxit el 2005 amb Las viudas de los jueves, una sàtira de la classe alta de Buenos Aires. Han seguit, entre altres obres, Tuya, Una suerte pequeña, Las maldiciones, Un comunista en calzoncillos i Betibú, l'única novel•la amb la qual es va plantejar escriure un text d'intriga. Acaba de publicar Quién no, el seu primer volum de relats. Feminista compromesa, va donar un discurs al senat argentí perquè es despenalitzés l'avortament, proposta que va ser desestimada.

Alfaguara - 200 pàgines - 17,90 - ebook 7,99-

 

També recomanem...

  • LA LUZ NEGRA, de María Gainza

L'autora ha abocat en les dues novel•les fins ara publicades la seva àmplia experiència en el món de l'art. Va començar amb El nervio óptico (2014) i ha mantingut aquest substrat argumental amb la segona obra, tot i que aquesta coincidència no implica repetició per que les dues novel•les poden considerar-se molt diferents. La luz negra gira a l’entorn de tres personatges principals, una crítica d'art amb treballs anteriors com taxadora per les mans de la qual van passar moltes obres falsificades, la pintora Mariette Lydis, retratista de l'alta societat, i una hàbil falsificadora, la Negra. I en la vida d'aquestes tres dones es va desgranant el rerefons del món de l'art, el dubte al voltant de la bellesa d'algunes falsificacions i la seva autenticació, detalls artístics de les obres, el món de les galeries i el misteri al voltant d'una desaparició amb la qual s'inicia la lectura.

Maria Gainza (Buenos Aires, 1975) va ser corresponsal del New York Times i Art News a la capital argentina. Ha impartit cursos sobre art i crítica.

Anagrama - 142 pàgines - 16,90 euros - ebook 9,99.

 

  • NADA MÁS REAL QUE UN CUERPO, d’Alexandria Marzano-Lesnevivh

L’obra, a mig camí entre la realitat i la ficció, relata les històries de dues persones que per una via molt complicada acaben tenint nexes comuns. La protagonista, i al mateix temps autora del llibre, passant en un despatx d'advocats contrari a la pena de mort, entra en coneixement de la vida d'un home convicte i confés com pedòfil i assassí. A mesura que escolta les declaracions d'aquest delinqüent l'autora és conscient que el seu rebuig a la pena capital s'està modificant. La recerca dels motius que l'han provocat aquest canvi de criteri la porten a la seva infància, a secrets en la seva pròpia família, a records amagats en la seva memòria. De lectura impactant, el llibre va ser considerat el millor de l'any per diversos mitjans de comunicació, entre ells The Guardian.

Alexandria Marzano-Lesnevich, és doctora en Dret i autora de diversos assaigs.

Libros del Asteroide - 370 pàgines - 23,95 euros.

 

Altres notícies
La llibreria Pròleg té un nou local | tendències | 07/10/2009
El 1r ebook de ciberfeminisme | tendències | 23/09/2010
Joyce Carol Oates és fidel a sí mateixa en Ave del paraíso | tendències | 26/10/2010
"La Resclosa", a la Nau Ivanow | tendències | 16/11/2010
Carmen Domingo narra la història de la major fugida d'una presó espanyola en la seva última novel•la | tendències | 19/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Dones Professionals: Juntes Millor
Associació de Dones Investigadores i Tecnològiques a Catalunya (AMIT-Cat) ... [+]
 
  Lila: història gràfica d'una lluita
Presentació del llibre el dijous 4 d'abril a Barcelona ... [+]
 
  Les altres. Feminismes Racialitzats
Una iniciativa del col·lectiu Afrofeminista ... [+]
 
  FemArt 25 anys: Mostra 'Hem vist coses que mai no creuríeu! una retrospectiva replicant'
Inauguració: 14 de desembre a les 19 hores. ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
  La llibreria Pròleg celebra el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany rellegint-la i gaudint del seu pensament
Capmany va néixer el 3 d’agost de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som