Cristina Fallarás i l'alcadessa de Barcelona, Ada Colau, durant la presentació dels resultats. (Foto: Esther Molas)

Aniol Maria de l’AAC-DG va explicar que “vam començar a capturar tuits amb el hashtag #Cuéntalo tot registrant 2,75 milions de missatges a la xarxa”. L’investigador del Barcelona Supercomputing Center, Fernando Cucchietti, va comentar que van analitzar a mà un a un el contingut dels tuits per crear un algoritmo. Els resultats i els missatges en forma de punts poden veure’s en el web del projecte http://www.proyectocuentalo.org. El vocal d’investigació de l’AAC-DG, Vicenç Ruiz, va ressaltar que “la iniciativa evidencia que l’arxiu és una eina de democràcia que contribueix a generar sobirania en l’àmbit de les dades. La informació que publica la ciutadania a les xarxes ha de ser útil per a les administracions”.

Davant de l’alcaldessa Ada Colau i de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, Fallarás ha defensat que les polítiques públiques de l'àmbit de les violències contra la dona han de reformular-se tenint en compte els resultats de la iniciativa i els milers de relats de dones afectades. “És una nova memòria col•lectiva de les dones que elles mateixes han explicat què els hi passava. El projecte és un arxiu brutal de dades de les que només s’han exposat dades dels primers deu dies de respostes de les dones. I no estava narrat. Si això no estava narrat, sobre què hem legislat? Sobre les dades del Consejo General del Poder Judicial, aquell organ tan feminista, oi? I sobre les dades del Ministeri d’Interior a través de les dades de la Policia Nacional, un grup tan feminista, oi?”, es preguntava la periodista en el Centre Cívic de Drassanes ple de gom a gom. “S’han de reformular les polítiques públiques sobre les violències contra la dona tenint en compte aquesta base de dades que hem recollit al llarg del 2018”, va demanar Fallarás.

La periodista va explicar que estudien cedir el projecte a l'administració pública, i va plantejar acordar-ho amb l'Ajuntament de la capital catalana, institució que ha col•laborat amb el finançament. Colau va posar l'Ajuntament a disposició de la iniciativa i va dir que les administracions han d'acompanyar-la perquè pugui ser un exemple i un referent: "Una bona política democràtica és posar les administracions al servei d'aquesta organització i intel•ligència col•lectiva". L'alcaldessa va destacar la importància d'explicar experiències perquè altres dones sàpiguen que no estan soles ni "boges, sinó que hi ha masclisme i agressions sexuals de manera sistemàtica, i maltractaments i assassinats".

Fallarás va concloure que “aquesta és una eina per rebatre la perversa idea que les dones menteixen, utilitzada per certa part de la dreta per modificar el relat de dolor i agressió de moltes dones” i va assegurar que l'Ajuntament de Barcelona ha estat la institució que més s'ha interessat per l'assumpte. “Cal entendre que la nova manera d’entendre la realitat passa per l’arxiu com a font de democràcia, de memòries col•lectives. La societat és arxiu”, va reblar Cristina Fallarás.