Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Teresa Fernández: El ball és el millor antidepressiu i ho pot prendre qualsevol
Res de pastilles, no hi ha millor teràpia per sentir-se bé amb un mateix que deixar-se portar per la música i sentir que tot flueix. Això pensa la fundadora de SÓC DANSA, una acadèmia de ball amb propòsit social, que somia ajudar a la gent a través del ball.
glocal | 25/01/2019

La fundadora de Sóc Dansa ballant. (Foto cedida per Teresa Fernández)

Jéssica Pérez.-  "Que ballar és somiar amb els peus" cantava el mestre Sabina. En aquesta mateixa línia de pensament, Teresa Fernández (Olvera, Cadis, 1978) va decidir fundar Sóc Dansa, una escola de ball situada en el Carmel que pretén arribar a tothom a través de la dansa i de tot el que aquesta disciplina és capaç d'aportar.

A aquesta comptable sense vocació, la passió per ballar li va canviar la vida i està convençuda que pot ajudar a molta altra gent.

–    En què s'assembla la comptabilitat al ball?

En res en absolut, tret que sigui perquè al final ja em ballaven els nombres del poc a gust que em trobava amb ells. No tenen res a veure, el ball és una cosa creativa, per a ments obertes, i en comptabilitat has de ser més quadriculat, no hi ha espai per crear. Amb el temps em vaig adonar que no m'agradava prou però m'aportava una estabilitat.

–    I decideixes fer un gir complet.
Havia estat també ballarina i professora de dansa oriental i sempre havia tingut la inquietud per reprendre aquesta passió, però per a això es requereix molt temps i passant 8 hores en un despatx més les hores dedicades a la família era molt difícil. L'empenta va venir a través d'un programa de televisió, The Wall, em va permetre reconduir la meva vida cap al meu somni.

–    En ell vas guanyar juntament amb la teva germana més de 200.000 euros i, avui dia, l'escola és ja una realitat. Com va?
Portem solament tres mesos oberts i tenim 250 alumnes, però tenim moltes idees per dur a terme. Entre elles, fer-nos un nom, crear escola i que la gent que ve pugui aconseguir una formació reglada en dansa. Tenim per davant molt treball però també molta il•lusió.

–    I també propòsits socials, que casen amb la teva manera d'entendre i viure el ball.


Imatge de l'interior de l'escola, situada al Carmel. (Foto d'Estudi Aura)

Totalment, aquesta és una de les raons de ser d'aquesta escola, vull posar el ball a l'abast de tothom. Tenim tarifes especials per a famílies monoparentals o nombroses i per a tot aquell que es trobi en una situació de risc d'exclusió social. A més, estem en contacte amb diverses associacions per oferir tallers a diferents col•lectius com poden ser persones amb algun tipus de discapacitat o que estiguin en algun tractament per depressió o per la causa que sigui, i subvencionar nosaltres mateixos aquestes classes perquè descobreixin els beneficis que té la dansa. La idea és una cosa inclusiva no exclusiva, no volem fer un grup especial per a aquestes persones sinó incloure-les en el normal funcionament de les classes, amb un treball d'adaptació previ si comencen de zero.

–    El ball no entén de limitacions?
Les limitacions solament existeixen en el cap de cadascú. Jo vull ensenyar que sí que es pot, que els límits els poses tu no la teva condició. En Sóc Dansa tothom pot ballar i si pots ballar, pots ser feliç.

–    En què ajuda ballar?
La música per si mateixa és terapèutica, si a més li dónes moviment, sentint-la i donant regna solta a les emocions que et transmet, t'alliberes de les càrregues mentals, quan balles estàs en connexió amb tu mateix, deixant-te portar i vivint únicament aquest moment, sense més preocupacions. Això t'ajuda a alliberar pressió, a gestionar bé les emocions, a canalitzar l'energia. I físicament t'aporta llibertat, sentit de l'equilibri, de l'orientació, tonifiques, fas cardio, segregues endorfines... El ball és la teràpia més completa.

–    A tu en què t'ha ajudat la dansa, a més de canviar-te la vida?
M'ha ajudat en moltíssims aspectes de la meva vida i sense necessitat de ser la millor, simplement el fet de deixar-te portar pel ritme de la música m'ha salvat de situacions molt complicades, com quan estàs estressada o has de prendre una decisió important i no saps cap a on tirar. Com això jo ho he experimentat en primera persona, crec que haurien de provar-ho els altres, potser no saben que el ball és terapèutic.

–    Millor que les pastilles?
Infinitament. La dansa és el millor antidepressiu. Si algú necessita un canvi en la seva vida, no està a gust amb el que fa, creu que li falta alguna cosa o està en un moment de crisi personal, li recomano ballar, abans d'anar al metge al fet que et recepti qualsevol medicament. Ballar és obrir la porta a coses bones perquè en el moment que et sents millor amb tu mateix tot flueix, i això ho aconsegueix el ball, et fa tenir una perspectiva diferent de les coses i et descobreixes a tu mateix.

 

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Foto12 edició de la Universitat d'Estiu de les Dones
Dia 1 de juliol conferència a càrrec de Núria Ribó ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som