Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Carta a les meves filles
Aurora Antón.- Com dir-vos tantes coses amb tan poques paraules? Com transmetre tot el que us vull transmetre en només una carta? Aquest només seria un principi:
opinió | 12/01/2019

Espero veure-us créixer i acompanyar-vos com i quan em necessiteu. Sé que de vegades necessitareu una abraçada i de vegades, distància per a prendre perspectiva. Jo seguiré evolucionant i aprenent, amb el desig de mostrar-vos amb l’exemple que fins a l’últim dia podem viure canvis inesperats i que la clau de la vida és saber ser flexible i adaptar-se amb valentia a les circumstàncies a on ens porta la vida. I això no vol dir ser conformista, sinó tenir coratge per a confiar en vosaltres mateixes i ser coherents amb el que feu i penseu.

La bondat no implica dir sempre que sí ni acceptar en silenci les injustícies. Sovint ens pot portar a situacions incòmodes i a tensions amb les quals de tant en tant hem de conviure. No fer res és la pitjor de les covardies, el pitjor dels mals: atrau més problemes, més conflictes, i afavoreix la impunitat de qui executen el seu poder de manera capritxosa.

En qüestió de respecte, no hi ha jerarquies: he parlat amb presidents, ministres, consellers, alcaldes, empresaris, directius, persones molt mediàtiqueso considerades ‘il•lustres’. I sempre, per a mi, tots i totes elles han estat tan ‘il•lustres’ com vosaltres o jo, o com qualsevol persona que ens creuem al carrer. A priori –sense entrar en consideracions sobre la qualitat humana de cadascú-, tots mereixem el mateix respecte, com a persones, com a companys, com a ciutadans. I és aquí on rau la democràcia -una paraula que està perdent sentit en els últims temps i que cal recuperar-la en el seu sentit més profund. Al meu parer, per a fer-ho, hem de començar per nosaltres i el nostre entorn, sabent-nos valorar i fent-nos valorar, sense deixar de tenir presents als altres.

Perquè avui en dia patim una greu malaltia: la no consciència de l’altre. Justament, quan més cal que ens mirem als ulls i que encaixem les mans, quan més cal que arribem a acords justos, on vulguem més “win-win” i no tants “I win, youlose”. Els “winners”, tard o d’hora, reben l’efecte “boomerang”, fruit dels seus actes. Tot torna: sí, vull creure que el mal fet als altres torna a qui l’executa. Potser en una forma diferent, però jo diria que sí els hi torna, com si fos una llei universal que no està escrita enlloc.

Quan et trobes en determinades circumstàncies, com quan ets mare, te n’adones del sentit d’algunes lleis que sí estan escrites i que protegeixen les dones –i de pas, ens protegeixen a tots. I segurament s’han d’escriure perquè ni la societat ni el món estan prou evolucionats. Encara hi ha moltes persones cegues davant d’aquesta herència cultural que tant de mal ens ha fet: que ens paralitza davant situacions que ja són retrògrades, poc intel•ligents i perjudicials per a tothom.

Som i sereu, filles, protagonistes d’una revolució necessària per al bé de tot un món. I només pot ser una revolució que comenci des de dintre: ambla vostra manera de sentir, la vostra manera de pensar, la vostra manera d’actuar, la vostra manera de dir no i de posar límits, la vostra manera d’avançar i de créixer, la vostra manera d’estimar, la vostra manera d’escollir o de rebutjar, la vostra manera d’escoltar i de parlar, la vostra manera d’interpretar la història i el present, la vostra manera d’afrontar el futur, la vostra manera de treballar, la vostra manera de veure el món, la vostra manera d’impulsar els canvis que demana el nostre temps amb valentia, coratge, amor i gran força de voluntat.

Us estimoi estimo la vida. Us valoro i valoro el meu entorn. I és per aquest motiu que jo també em sento responsable d’iniciar tots aquests canvis i de trencar amb el “calladeta estàs més guapa” que hem heretat. Cal dir “prou” als silencis còmplices amb les injustícies. Ens toca parlar, reivindicar: aquesta és la veritable bellesa. I aquesta actitud no té res a veure amb assolir cap victòria. Moltes vegades perdrem. Però paradoxalment, de vegades perdre és guanyar en dignitat, honestedat, bondat, llibertat i valentia.

Altres notícies
L'escàndol dels mugrons | opinió | 15/09/2015
La princesa rebel | opinió | 18/09/2018
Soledad Puértolas a la RAE: el lent viatge de la k a la g (minúscula) | opinió | 18/03/2010
Feminisme i polítiques d’igualtat | opinió | 14/09/2010
La misògina RAE analitza la visibilitat de la dona en textos aliens | opinió | 16/03/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som