Eva Peruga

De moment tindrem l’enllaç a les entitats oficials com el Ministeri de la Igualtat i l’Institut Català de les Dones, que és on trobem la legislació i els recursos que tenen a disposició les dones maltractades. Anirem ampliant l’espai amb nous enllaços a mida de l’actualitat.

Fa pocs dies que ha acceptat el nou càrrec, però m’agradaria preguntar-li si ja ha vist alguna secció del diari més avesada a no visibilitzar la dona en el camp esportiu o en l’àmbit polític, per exemple.
Jo diria que, en general, és un peix que es mossega la cua. El diari no deixa de ser més que un reflex de la societat i, per tant, el repartiment de les responsabilitats s’ha de fer. Els i les periodistes tenim tanta culpa com els demés, però no som diferents a com és la societat. És a dir, si vostè agafa les pàgines de política i veu que està farcida d’actes polítics que es fan o si apareixen fotografies del Govern espanyol veurà que és un govern paritari, ja que hi ha dones ministres que tenen cert pes. Però, en general, en política no existeix la paritat, hi ha poques dones. Per tant és difícil reflectir un acte o una informació política amb sentit d’igualtat quan els líders i primeres figures són homes. La foto, és clar, serà d’un home. El diari no està lluny de la realitat del món, però la nostra feina és donar altres continguts on la presència de la dona sigui cabdal. Cal donar veu als col•lectius de dones que no estan a primera fila dels mitjans. Jo diria que aquest diari no és, en el seu conjunt, un diari masclista, crec que les i els periodistes són molt acurats a l’hora d’escriure, que els editors gràfics també ho són tot i que, a vegades, tothom pot relliscar. La meva feina serà vetllar per a què el discurs masculí, que ha estat el predominant durant anys en els mitjans de comunicació, no sigui l’imperant. L’exercici que hem de fer és un exercici molt complicat i òbviament un exercici de llarg recorregut.