Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
“Ser una mateixa, fer-se respectar i saber-se imposar quan cal”
Són les claus del lideratge segons la periodista Pilar Goñi, directora general del grup Taelus de Comunicació i amb una experiència de més de quaranta anys a Ràdio Manresa
comunicació | 13/12/2018


Pilar Goñi

Anaïs Barnolas Soteras.- Quan la periodista Pilar Goñi tenia 16 anys, participava de manera amateur al grup de teatre del Casal Recreatiu de Manresa amb la seva família. Es va assabentar que a Ràdio Manresa buscaven una persona que sabés llegir en veu alta i tingués facilitat de paraula. Es va presentar a la prova i la van fitxar. Era el 1978. Des de llavors, “vaig haver de compaginar els estudis i la feina, com va fer molta gent en aquella època”. Ara ja fa 40 anys que treballa en aquesta emissora on actualment dirigeix el programa de tertúlia al migdia Barra Lliure.

Goñi és periodista i empresària. És la directora general del grup Taelus de Comunicació, que va néixer el 1995 a Manresa i que té presència a cinc comarques: Bages, Berguedà, Solsonès, Anoia i Osona.

El grup engloba ràdio (Ràdio Manresa i les freqüències de la Catalunya Central: Cadena Ser, 40 Principals i Cadena Dial), premsa escrita amb Freqüència, la publicació quinzenal gratuïta del Bages. A més, fa 13 anys es va crear el Canal Taronja que “va sorgir de la necessitat de tenir una televisió local”, destaca.

Si hagués de donar un consell a una persona que acaba d’agafar un càrrec de responsabilitat, ho té clar, les claus són: “ser una mateixa, fer-se respectar i saber-se imposar quan cal”. I, això s’aconsegueix, segons ella, dialogant: “Cal entendre que la teva veritat no és l’única. Debatent, pots arribar a convèncer l’altre o potser, finalment, l’altre et farà canviar d’opinió a tu”. Perquè “amb l’autoritarisme, no s’aconsegueix res. Ja en vam tenir prou amb el franquisme”, afegeix.

Dins del Canal Taronja, va néixer el programa Aula Taronja. Un projecte que va sorgir perquè “el professorat va detectar que l’alumnat tenia dificultats en comunicar-se”, explica. I que consisteix en el fet que els alumnes, des de 5è de cicle superior de primària fins a Batxillerat, es converteixen en periodistes i han d’entrevistar a empresaris, esportistes, personalitats de l’àmbit cultural, que els visiten a les aules i els expliquen la seva experiència de vida i, després, el programa s’emet.

En la seva dilatada trajectòria, mai ha permès que se la discriminés per qüestions de gènere i recorda l’episodi de quan va entrar a Ràdio Manresa que el director li va oferir participar en un programa en què la seva feina consistia a dir l’hora i la temperatura, “que és el que els passava a les locutores”, explica. Però, en canvi, “vaig dir que volia fer un programa de ràdio i el director em va dir que el podia tenir si era a la franja horària de set a vuit del matí. Des d’aleshores que tinc el programa”, recorda.

La ràdio, segons ella, a finals dels anys 70, “era molt imaginativa i creativa perquè se sortia de la dictadura i s’havia patit la censura. En canvi, ara, és molt més informativa i no deixa temps a l’entreteniment”, comenta. No obstant això, gràcies a la digitalització, la periodista considera que la ràdio ha guanyat “en qualitat de so i en la facilitat en la recerca de fonts”, comenta.

Goñi és feminista, “crec en la igualtat entre homes i dones”, i femenina, “crec que cadascú s’ha de vestir com li agradi. A mi, per exemple, m’agrada anar arreglada i enraonar bé. A vegades, es confon ser feminista en adoptar rols masculins”, argumenta. És del parer que, “si cada dona poséssim el nostre granet de sorra, avançaríem molt més”. En el sentit que “a vegades el mateix enemic som nosaltres mateixes”. I posa d’exemple: “quan es presenta una candidata política. He sentit dir a dones que no la votaran perquè és una dona”.

En l’àmbit periodístic, denúncia la diferent concepció que té la societat cap a les persones públiques segons el gènere: “No és el mateix dir que ets un home públic que una dona pública”. Els periodistes, segons Goñi, tenen un pes molt important en la construcció d’una societat igualitària. Com, per exemple, “ser curosos i no començar la notícia dient com va vestida la consellera”, comenta. En el cas de la seva pròpia experiència en el programa Barra Lliure, posa de manifest la dificultat que té en trobar col•laboradores: “Moltes dones em diuen que no poden venir a la tertúlia perquè han d’anar a buscar els nens a l’escola. Si volem la igualtat, hem de començar nosaltres mateixes per reivindicar-la”, conclou.

Altres notícies
Premis de Comunicació no Sexista | comunicació | 07/10/2009
Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona per a l'any 2009 | comunicació | 26/10/2009
El futur de la professió periodística passa per la igualtat de gènere | comunicació | 21/09/2010
Roda de premsa sobre l’estudi Qui figura a les notícies? | comunicació | 05/10/2010
La presidenta de l'ADPC, Carme Freixa, participa en una taula rodona sobre drets laborals en el sector dels gabinets de comunicació | comunicació | 08/12/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Feminismes contra Vox.
Ni un paso atrás ... [+]
 
  Les altres. Feminismes Racialitzats
Una iniciativa del col·lectiu Afrofeminista ... [+]
 
  FemArt 25 anys: Mostra 'Hem vist coses que mai no creuríeu! una retrospectiva replicant'
Inauguració: 14 de desembre a les 19 hores. ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
  La llibreria Pròleg celebra el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany rellegint-la i gaudint del seu pensament
Capmany va néixer el 3 d’agost de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som