Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Esport femení: el partit més llarg
Olga Viza.- El reconeixement de la progressió femenina en l'esport ha estat un treball lent precedit per un tenaç treball i insistència de la dona, enfrontada al silenci dels mitjans de comunicació i a l'oblit de les mateixes federacions en què militava. Però aquest sostre de vidre es va esquerdant.
opinió | 20/11/2018

Va tancar els ulls per fixar la concentració, segons després va llançar el seu característic crit alliberador, les mans, vestides sempre amb canelleres roses, van buscar les marques a la barra. I ho va fer ... va aixecar 113 quilos en arrencada.

Lydia Valentí tornava a proclamar-se campiona del món d'halterofília.

Vaig agafar el telèfon per felicitar-la, un cop més, i al penjar vaig voler comprovar en quant s'ha incrementat el nombre de llicències femenines de l'halterofília des que Lydia va començar a sorprendre'ns.
¿La dada? Un 138%. Brutal.

Em vaig posar a pensar en aquest grapat de noms de dona, que en convertir-se en "referents" del seu esport, també estan canviant el guió d'aquests temps.

 

I mentre repassava aquesta llista va ser quan va saltar la notícia: "Sandra Sánchez campiona del món de karate".

Prodigiós! Aquesta medalla d'or és també una reivindicació. Els explico breument el per què.

Sandra porta des dels 4 anys practicant karate en la modalitat de Kata (un combat figurat, sense rival, extraordinàriament tècnic). Als 20 anys no va dubtar a prendre una difícil decisió, va abandonar el Centre d'Alt Rendiment per estar amb la seva mare, a qui li acabaven de diagnosticar un càncer.

Costa de creure, però alguns directius de la federació no ho van entendre i, malgrat ser una de les millors, li van tancar sistemàticament les portes de la selecció. Van arribar a dir-li "ets massa gran". Sense expectatives, Sandra se'n va anar a Austràlia "de supervivent, buscavides".

Va passar el temps, la federació es va renovar i ella va tornar decidida a aprofitar l'oportunitat. Des de llavors no ha baixat del podi, ho guanya tot, és la número 1 del rànquing mundial, estadísticament la millor karateka de tots els temps; però li faltava guanyar el Campionat del Món. I això és el que acaba d'aconseguir ... als 37 anys!. Qui va dir que era gran?

Escric això 24 hores després d'haver-la entrevistat. Li vaig comentar: "Si el teu currículum fos el d'un home tothom coneixeria el teu rostre, sabria qui ets i què fas". Sandra va somriure.

Si busquen imatges dels seus combats comprendran el poder d'aquesta dona menuda, riallera i valenta. Un altre referent de l'esport, i en aquests moments, la nostra última campiona del món.

Algú recorda qui va ser la primera? Retrocedim 61 anys.

Es deia Pepita Cuevas. Aquesta patinadora catalana va guanyar tres medalles d'or en el mundial de patinatge de velocitat sobre rodes. El seu èxit, que va repetir un any després, va fer que El Mundo Deportivo la guardonà com la millor esportista espanyola en dues ocasions. La primera vegada va compartir escenari amb el tennista Manolo Santana, la segona, amb el boxejador Pedro Carrasco. D'ells sí en sabem, oi?

No es culpin per no tenir notícies d'ella, així eren les coses, pocs valoraven llavors l'esport femení. Però ara no l’oblidin.

I que jo la recordi no té cap mèrit. Pepita Cuevas va ser la protagonista del primer reportatge que em van encarregar a TVE. Justament es tractava de recordar quina va ser la primera. Així la vaig descobrir.

El cas és que al llarg d'aquests anys el viatge de l'esport femení ha transitat per carreteres secundàries amb el maleter ple de greuges; però s’ha acabat, no hi ha marxa enrere! És veritat que canviar la mentalitat d'una societat masclista i patriarcal consumeix generacions; però la bola de neu ha començat a rodar.

Vull pensar que no trigarem molt en aconseguir que les professionals del futbol tinguin un conveni col•lectiu, cotitzin a la Seguretat Social i no es vegin obligades a signar aquestes famoses (encobertes o no) clàusules anti-embaràs. Sàpiguen que, a dia d'avui, en els 16 equips de la Lliga de futbol femení no hi ha una sola mare.

Vull imaginar, també, que arribarà el dia que no ens irritarà veure la llista Forbes dels 100 esportistes més ben pagats del món. Actualment només hi ha una dona, la tennista Serena Williams.

O que el patrocini de l'esport femení ja no serà el 0'4% del total.

Que els premis de qualsevol torneig no entendran de gènere.

Que els mitjans de comunicació estaran a l'alçada.

Que els organitzadors dels Jocs Olímpics, per exemple, programaran les finals masculines i femenines amb el mateix criteri de visibilitat.

Que grans organismes esportius estaran dirigits per dones.

Estic segura que s'ompliran estadis per "veure-les", i que si hi ha una dona arbitrant algú s'ho pensarà dues vegades abans de deixar anar per la boca alguna "Lindez" retrògrada.

Arribarà el dia en què els nostres nens i nenes seran adults i no donaran crèdit quan els expliquin que en l'esport va costar més que en altres àmbits.

És clar que teníem un lamentable punt de partida. Fixeu-vos bé en el que va dir el baró Pierre de Coubertain, el pare de l'Olimpisme de l'Era Moderna, a propòsit de la participació de les dones en els Jocs Olímpics:

"Potser les dones s'adonaran ràpidament que aquesta temptativa no beneficia el seu encant ni la seva salut, però, el que sí que té interès és que l'esposa participi amb amplitud en els plaers esportius del seu marit, fins i tot que dirigeixi de manera intel•ligent l'educació esportiva dels seus fills. Una Olimpíada femenina seria impracticable, inestètica i incorrecta."(SIC)

Hem de disculpar el baró perquè aquest era el pensament de l'època?
Jo no

 

Altres notícies
L'escàndol dels mugrons | opinió | 15/09/2015
La princesa rebel | opinió | 18/09/2018
Soledad Puértolas a la RAE: el lent viatge de la k a la g (minúscula) | opinió | 18/03/2010
Feminisme i polítiques d’igualtat | opinió | 14/09/2010
La misògina RAE analitza la visibilitat de la dona en textos aliens | opinió | 16/03/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Foto12 edició de la Universitat d'Estiu de les Dones
Dia 1 de juliol conferència a càrrec de Núria Ribó ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som