Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Violència obstètrica? El debat sobre el part respectat
Una excessiva medicalització del procés de l'embaràs i el part, un nombre elevat de cesàries indegudament justificades, la realització sistemàtica de l'episiotomia, i un seguit de pràctiques mèdiques realitzades sense informar a la dona o sense demanar el seu consentiment, han estat motiu de denúncies en els darrers anys posant a debat un terme, el de la "violència obstètrica" que, tot i que no s'utilitza gaire en el nostre context, ha estat àmpliament emprat a Llatinoamèrica i que fa referència a pràctiques obstètriques abusives, contemplades en lleis i normatives nacionals. El llibre El concepto de “violencia obstétrica" y el debate actual sobre la atención al nacimiento", pretén aprofundir en una problemàtica que interpel•la als i a les professionals del sistema sanitari que és de gran importància per a la societat i que requereix solucions.
violències | 30/10/2018

Cristina Mora.- Les coordinadores del llibre, Margarita Boladeras, catedràtica de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Barcelona, i Josefina Goberna,  llevadora, sociòloga i professora titular de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, han engegat amb la seva recerca un debat obert i necessari sobre una correcta i respectuosa atenció de l'embaràs i el part on la dona estigui al centre de la presa de decisions.  “L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar el 2014 un informe on es descriu que hi ha un important nombre d’investigacions sobre les experiències de les dones en l’embaràs i en el part que presenten una situació alarmant; moltes dones de tot el món pateixen un tractament negligent o ofensiu durant el part en els centres de salut i això és molt greu per se, però a més genera una desconfiança de les dones cap als professionals que pot tenir conseqüències encara més negatives”, assenyala la també membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, Margarita Boladeras.

Debatre sobre la idoneïtat o no del terme “violència obstètrica” i aprofundir en aquest concepte són alguns dels objectius principals del llibre, a partir del qual es va organitzar un workshop l'abril del 2017 amb expertes i experts (llevadores, obstretes, juristes, antropòlogues, neonatòlegs, pedagogues, filòsofes...), on des de diferents perspectives exposaren els acords i les desavinences amb aquesta definició. “Els autors i professionals sanitaris que defensen l’ús del terme “violència obstètrica“ ho fan per denunciar que es tracta d‘una forma més de violència de gènere que la fa diferent  d'altres situacions de maltracte, abús o manca de respecte que es poden donar en altres àmbits de l’atenció sanitària. En canvi, a alguns professionals el terme els molesta o els incomoda perquè la seva professió és vocacional i en cap cas volen fer mal sinó tot el contrari", comenta Josefina Goberna, coordinadora del programa de doctorat en Infermeria i Salut de la UB

Qualsevol mala praxi obstètrica és violència obstètrica? -es pregunta Margarita Boladeras, seguint el fil del debat- “hi ha pràctiques i rutines que no les decideixen els professionals sinó que vénen determinades per les institucions, pels costums o per protocols que es mantenen acríticament, per la qual cosa sembla que seria més apropiat parlar de violència institucional o violència sistèmica o violència estructural. En el món anglosaxó i en altres llocs es parla de maltractament, tractament irrespectuós o ofensiu, violència institucional, autoritarisme mèdic, etcètera”, puntualitza  Boladeras.

La definició de “Violència obstètrica” va començar a fer-se servir a Veneçuela el 2007 i a Argentina ja s'havia definit el 2004 en la primera llei anomenada “del Parto Humanizado” que deia que  “la violència obstètrica és aquella que exerceix el personal de salut sobre el cos i els processos reproductius de les dones, expressada en un tracte deshumanitzat, un abús de medicalització i patologització dels processos naturals, una definició que inclou tant la violència física com la psíquica”.

Altres alternatives per substituir aquest concepte i que plantegen, però, els diferents professionals que participen en el llibre són: “falta de respecte”, “invasió de la llibertat o intimitat”, “vulnerabilitat obstètrica", “maltracte institucional”, o “assistència obstètrica no respectuosa” (AONR). Resulten alarmants, però, algunes de les dades que recull el llibre, com és el fet que a Espanya es practiquen episiotomies en el 54,08% dels parts vaginals normals i a Portugal en el 73% dels parts vaginals, sent el segon país amb la tassa més elevada, després de Xipre. Mentre que a Brasil una de cada quatre dones que ha donat a llum en l'hospital relata algun tipus d'agressió durant el part.

Moltes dones, fins i tot, han patit aquest tipus de violència sense ser-ne conscients, per una acceptació sense qüestionaments amb la manera de procedir del personal mèdic, caracteritzada sovint per una certa prepotència, una manca de tacte emocional o un hermetisme a l'hora de transmetre informació. Josefina Goberna va més enllà i matisa “efectivament, no només poden ser les dones qui l’han patit sense ser-ne conscient, sinó que els professionals i les institucions sanitàries poden exercir-la sense ser-ne tampoc conscients i, fins i tot, pensant que estan fent-ho bé". Per Margarita Boladeras, ens trobem davant una "problemàtica general de deshumanització de la relació sanitari/pacient, propiciada pel poc temps de què disposa i per la tecnologia (el metge ha de mirar l’ordinador per veure els antecedents del pacient, ha d’anotar la nova consulta i les seves recomanacions...). A més ells són els experts i de vegades mostren un paternalisme i fins i tot un autoritarisme que “descol•loca” totalment al pacient, fent-lo sentir malament. Això no hauria de passar. Tant els codis deontològics com les lleis estableixen que hi ha d’haver una bona comunicació, s’ha d’informar de manera completa i s’ha de respectar l’autonomia del pacient. Però cal afegir: les institucions han de vetllar per proporcionar els mitjans necessaris als sanitaris per fer les coses bé i la realitat és que es troben amb moltes mancances”.

Un tracte infantilitzador, obviar l'autonomia i la veu de la dona i prendre actuacions sense demanar el seu permís, són exemples que malauradament es repeteixen actualment en l'atenció a l'embaràs i el part. Tot i que s'han incorporat moltes millores, com és el cas del Protocol per l'assistència natural al part normal del 2007 a Catalunya, encara hi ha molts aspectes per millorar, segons explica la també secretària del centre d'investigació Teoria, Gènere i Sexualitat (ADHUC) de la UB, Josefina Goberna "la part relacionada amb el tracte personal, el maltracte emocional i la manca de sensibilitat i respecte en les relacions personals és molt més difícil de mesurar i crec que en el nostre entorn és en el que més cal insistir en aquests moments. El Ministerio de Sanidad y Consumo, l’any 2008, ja va promulgar la “Estrategia de atención al parto normal” on es feia molt d’èmfasi en millorar tot el que feia referència a les pràctiques sanitàries no indicades i en aquest aspecte s’hi han invertit molts recursos i s’han aconseguit millores importants; és per tant en la relació assistencial i en posar en evidencia les situacions de desigualtat i d’abús de poder en el que cal incidir en aquests moments”.

Una altra de les fites aconseguides que han millorat substancialment l'atenció al part per deixar de considerar la dona com un objecte d'intervenció i el part com un procés quirúrgic, va ser la implantació del pla de part, un document en el qual la dona manifesta la seva voluntat en relació al procés de part, la seva atenció i a les intervencions sanitàries que d’aquesta atenció se’n derivin. La llevadora i investigadora Josefina Goberna valora així les seves millores i els seus límits: “el pla de part pot ser un bon instrument, però no n’hi ha prou en haver creat el document, cal bona informació i educació per aplicar-lo correctament. Les decisions han de ser de les dones, però haurien de sorgir d’un ambient de diàleg, és allò que s’anomena l’autonomia relacional. També implica un reconeixement per ambdues parts que l'avenir dels processos no es pot preveure i que qualsevol decisió presa pot haver-se de modificar. Això no hauria de comportar frustració per a les dones, ni burles per part dels professionals”.

Per Margarita Boladeras, autora també de nombrosos llibres, hi ha diferents accions que ajudarien a canviar aquestes dinàmiques viciades i a apoderar les dones i als pacients en general. “Tant els sanitaris com els pacients han de procurar ser amables, mirar-se a la cara, escoltar-se i expressar de la manera més clara possible el que preocupa (pacient) i les vies de solució del problema (sanitari)”, comenta l'autora, que destaca que el respecte i la connexió com a persones han de ser al base de la relació professional-pacient. “Sovint no és tan decisiu el temps com l’actitud, el to de la veu i l’adequació de les explicacions. S’hauria de promoure la formació dels professionals en habilitats comunicatives per part de les institucions i fer campanyes de sensibilització ciutadana sobre els drets i deures en l’àmbit sanitari. El Comitè de Bioètica de Catalunya i diferents grups catalans fa anys que treballen en aquest sentit, però les inèrcies del sistema sanitari frenen els canvis i l’època de retallades no hi ha ajudat gens”, conclou Boladeras.

 

Altres notícies
La mutilació genital femenina, a debat | violències | 07/12/2010
La violència masclista: tractament dels mitjans de comunicació i prevenció en l’entorn universitari | violències | 25/03/2013
“Homes igualitaris” organitza una concentració contra la violència vers les dones | violències | 14/10/2009
Roda d’homes contra la violència masclista | violències | 27/10/2009
Presentació del llibre Paraules emmetzinades, de Maite Carranza | violències | 25/03/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Exposició (+)Dones Supervivents
Es pot visitar fins al 22 de juliol en el Centre ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som