Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Dones, Poder i Igualtat al segle XXI: Reptes de futur
La política Helen Clark, exprimera ministra de Nova Zelanda i ex administradora del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), va participar, el passat 9 d'octubre, en el col•loqui "Dones, Poder i Igualtat al segle XXI" celebrat a CaixaFòrum de Barcelona.
glocal | 23/10/2018

Vanessa Teixidor.-  La trobada ha estat el resultat d'una iniciativa conjunta de l'Ambaixada de Nova Zelanda, el Real Instituto Elcano, el Club de Madrid i Casa Àsia, amb motiu del 125 aniversari del sufragi femení a Nova Zelanda, el primer país del món que en 1893 va reconèixer aquest dret a les dones en unes eleccions generals, en igualtat de condicions que els homes. El van seguir Austràlia (1902), Finlàndia (1906), Noruega (1913), la Unió Soviètica (1917), Alemanya (1918) i Estats Units (1920). A Espanya les dones espanyoles van poder exercir aquest dret en 1931.

Després d'unes paraules de benvinguda del director general de Casa Àsia, David Navarro i l'ambaixador de Nova Zelanda, Andrew Jenks, l'acte va comptar amb l'eloqüent participació de diferents dones amb trajectòria política, com Leire Pajín, directora de Desenvolupament Internacional de la IS Global i exsecretària d'estat de Cooperació Internacional i ex ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, i Laura Pérez, regidora de Relacions Internacionals, de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona. La periodista Rosa Massagué, analista i editorialista sobre qüestions de relacions internacionals a 'El Periódico de Catalunya', va ser l'encarregada de moderar el col•loqui.


D'esquerra a dreta: Laura Pérez, Helen Clark, Leire Pajín i Rosa Massagué (Foto: Vanessa Teixidor)

L'actual directora de Desenvolupament Internacional de la IS Global i ex secretària d'estat de Cooperació Internacional, Leire Pajín, va destacar l'avenç i recorregut que hem fet les dones en política, tot i que ha reconegut que "encara hi ha molts sostres de vidre per trencar". Pajín també va abordar la importància de seguir avançant amb les mobilitzacions feministes sorgides del 8M per "derrotar el ressorgiment de l'extrema dreta" que pretén un retrocés en matèria de drets i igualtat de les dones.

Per la seva banda, Helen Clark, la primera dona a ser escollida primera ministra del seu país, en tres mandats successius (1999-2008) i també la primera dona a dirigir el PNUD (2009-2017), es va mostrar esperançada sobre l'evolució i el futur de les dones en política, afirmant que "el got està més de mig ple" i va posar en relleu la necessitat d'incorporar més companys feministes que liderin la causa fent al•lusió al primer ministre del Canadà, Justin Trudeau.

Clark també s'ha mostrat crítica amb el seu propi país, recordant que Nova Zelanda té una de les taxes més altes en violència de gènere i ha remarcat que "cal treballar des del nivell més baix de la família per evitar que aquest grau de violència es perpetuï ".

Cal destacar que, en matèria de violència de gènere, Nova Zelanda també ha estat el primer país a aprovar una llei, que entrarà en vigor el proper mes d'abril, que estipula que qualsevol persona que estigui en una situació de violència domèstica té dret a un permís de 10 dies pagat, amb l'objectiu que les persones en aquesta situació puguin obtenir l'ajuda que necessitin sense posar en risc el seu lloc de treball.

Un altre dels debats en la lluita per la igualtat, que va incloure la regidora de Relacions Internacionals, de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona Laura Pérez, va ser el de "deixar enrere el paper de superwoman i lluitar perquè les cures siguin assumits a parts iguals, amb la implicació de l'administració pública i del sector privat. El gran repte és com socialitzem les cures des de la llibertat de poder escollir de cada persona ".

En el col•loqui també es va posar de manifest el tema de les quotes com a eina necessària per promoure la presència de les dones en la política; en aquest sentit, Leire Pajín, s'ha mostrat a favor, reconeixent que, si no hagués estat per aquesta discriminació positiva, "no hagués tingut l'oportunitat d'accedir a la política amb 23 anys. El que suoposa un parany és separar el concepte de paritat del de mèrit; això fa que sovint una dona hagi de justificar-se per estar en un lloc de responsabilitat mostrant els seus mèrits, als homes no se'ls qüestiona si estan en aquests llocs per mèrit o no perquè ja se'ls pressuposa ".

Si en alguna cosa van estar d'acord les tres ponents, va ser a posar en relleu el moviment #MeToo com a clau per visibilitzar la realitat de l'assetjament sexual que pateixen milions de dones en el món i que s’hauria d'organitzar per influir en la presa de decisions, així com la necessitat de teixir aliances globals per avançar en la societat. "Hem de fer arribar els missatges a les dones a les que no arribem", ha afegit Clark.

Un altre dels reptes que es van debatre, va ser el de conciliar la vida pública amb la privada. "Tenim el gran repte de resoldre aquest conflicte, d'aconseguir la democratització de les cures, així com la visibilitat i els drets de les dones que els fan", va dir Pérez. Un repte que suposa una dificultat afegida per a les dones que estan en política . Un món que, segons Clark, "és molt dur per a les dones que són mares. Jo mateixa vaig haver de triar entre la política i la maternitat, renunciant a aquesta última", va explicar. Tot i que reconeix que “els temps han canviat i que les dones han de tenir l'opció de poder escollir sense haver de renunciar a res".

El col•loqui va comptar amb la participació final del públic i va concloure amb la projecció del documental "My year with Helen" (2017) en què es narra el procés de Helen Clark d'esdevenir la primera dona a accedir a la secretària general de l'ONU , encara que finalment l'escollit va ser el portuguès António Guterres.

Perfil biogràfic de Helen Clark
Helen Clark (Te Pahu, 1950) ha destacat en el món de la política del seu país des que va participar per primer cop en unes eleccions locals a la dècada de 1970. Als 31 anys va entrar al Parlament de Nova Zelanda i el 1999 va guanyar les eleccions amb el Partit Laboralista, sent primera ministra en tres mandats successius entre 1999 i 2008.

Al llarg del seu mandat, Clark va participar activament en el desenvolupament i la promoció de polítiques a nivell internacional, econòmic, social, mediambiental i cultural. Va advocar fermament pel programa integral de Nova Zelanda sobre sostenibilitat i pels problemes  que ocasiona el canvi climàtic. També va introduir diverses mesures per recolzar les famílies de la classe treballadora, augmentant el salari mínim i reduint la taxa d’atur.

A l'abril de 2009, Clark es va convertir en administradora del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Nova York. Va ser la primera dona a liderar l'organització i va complir dos càrrecs ( 2008-2017). A l'ONU Clark va centrar el seu treball en les necessitats dels pobres i marginats de tot el món, en la promoció dels drets de les dones, les persones LGBTI, els refugiats i els migrants i les persones portadores del VIH / SIDA, i també en la protecció del medi ambient, la reducció del risc de desastres i la governança democràtica. Clark està classificada per la revista Forbes entre las 25 dones més poderoses i influents del món.

Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)
El PNUD està present a 170 països i territoris, i treballa per eradicar la pobresa i reduir les desigualtats i l'exclusió. El PNUD ajuda els països a establir i compartir solucions per als desafiaments que es plantegen a tres àrees principals: Desenvolupament sostenible, Governabilitat democràtica i Manteniment de la pau, Clima i Resiliència als desastres. El setembre de 2015, els líders mundials van adoptar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible per tal d'acabar amb la pobresa, protegir el planeta i assegurar la pau i la prosperitat per a totes les persones.

 

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som