Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
La refeminització del món rural
Malgrat que el món rural continua sent molt masculí, amb una majoria d'homes com a propietaris de les explotacions agràries, assalariats i al capdavant dels òrgans de govern, s'està produint un canvi en el lideratge de l'emprenedoria en l'entorn rural que dibuixa un paisatge més femení, ple de creativitat i d'idees innovadores. La corresponsabilitat però encara és una assignatura pendent, i molts homes es resisteixen a perdre els privilegis dels que havien gaudit.
protagonistes | 03/07/2018


Laura Casanova al seu hort (Font:Instagram Dones Món Rural)

Cristina Mora.-  Fins ara  la tendència havia estat que majoritàriament eren les dones joves les que abandonaven el món rural, fugint d'un medi més tradicional, amb un alt control social i on veien poques expectatives professionals i de projecció social. Però ara està apareixent un nou model de dona que, després d'haver estudiat fora, retorna al seu lloc d'origen, o de dona neorural on, ambdues, altament qualificades, escullen el món rural per engegar els seus projectes. Sovint les acompanyen homes que han fet un canvi de paradigma i que s'impliquen en les tasques domèstiques i de cura, tot i que mai arriben al 50% total de la corresponsabilitat.

Aquestes són si mes no algunes de les conclusions de les investigacions amb enfocament de gènere que des de fa més de 30 anys realitza Mireia Baylina, del Grup de Recerca de Geografia i Gènere del Departament de Geografia, de la Universitat Autònoma de Barcelona. La investigadora i professora recorda que a finals dels anys 80 les dones que entrevistava havien de demanar permís al marit per tot i no podien ni tan sols obrir al seu nom una llibreta al banc. "Eren invisibilitzades totalment i eren el pal de paller de l'explotació, ja que estaven a tot arreu: dintre, fora, amb els conills, amb els enciams, venent, a casa, fent el dinar... I com si no hi fossin, perquè el titular de l'explotació sempre era l'home. Només constaven els homes, fent la mateixa feina", recorda la Mireia, tot destacant la importància de l'entrada en vigor de la llei de titularitat compartida de les explotacions agràries el 2012: "poder ser cotitular implica que tots dos tinguin dret a la seguretat social, a la jubilació, a poder demanar un crèdit als bancs, etc. Tots dos en igualtat de condicions".

En tots aquests anys les coses han canviat, tot i que la titularitat continua estant majoritàriament al nom de l'home. Però hi ha tendències que estan bellugant els fonaments i que han estat motiu d'estudi des del grup de recerca que lidera Baylina els darrers 10 anys. Per aquestes últimes investigacions, s'han centrat en un perfil molt concret que està agafant força: retornats del món rural, amb formació universitària, entre 30 i 45 anys i amb un projecte professional concret per aplicar al territori. Una recerca que han fet a Catalunya i a Galícia, en un món rural ben comunicat i amb bones infraestructures de comunicació i de telecomunicacions, especialment a Catalunya, i on s'han trobat amb el fenomen de la reruralització, acompanyat de la refeminització. "Quan parlem d'aquests processos de dones joves i molt formades que s'instal•len al món rural és perquè és un món rural molt ben comunicat, tant en infraestructures viàries, carreteres com de telecomunicacions, o sigui molt ben comunicat i equipat amb els mínims equipaments i serveis bàsics. Si la dona no té cotxe, bona carretera i internet allà no s'hi posa. Perquè parlem de viure en el món rural però amb una garantia 100x100 que tu amb un clic pots connectar-te amb l'altra banda del món, sigui a  nivell virtual, o amb el cotxe a la porta i una bona carretera on et plantes, per exemple, a Tarragona o Barcelona en una o dues hores", explica Baylina.


Montse de Marcusrural ((Font:Instagram Dones Món Rural)

Igualment, si alguna cosa destaca dels projectes que engeguen aquestes dones emprenedores és la seva qualitat i la innovació, tal com destaca la investigadora: "moltes tenen formació d'enginyeres agrònomes, o enòlogues, o el que vulguis, biòlogues o altres formacions, però que comencen amb projectes molt innovadors, de molta qualitat en els sectors agrícola i ramader. I es caracteritzen perquè són projectes molt pensats i elaborats, on destaquen molt la qualitat dels seus productes i el respecte pel medi. Potser en les dones en el seu discurs de seguida apareix el respecte a la natura, a l'entorn, en fer producte amb molta qualitat, ecològic...".
 
Aquest és el cas de la Laia Batalla, al capdavant de l'Escola de Pastors de Catalunya. Biòloga de formació, després de dedicar-se durant anys a temes de conservació i d'investigació, va deixar la ciutat, Barcelona, per anar al Pallars Sobirà i prendre el relleu en la direcció de l'escola, fundada el 2009 per la Vanesa Freixa amb l'associació Rurbans, que va passar el llegat per dedicar-se a la il•lustració.

Una escola que va ser ideada per garantir el relleu generacional d'una població envellida que feia perillar la continuació de la professió del pasturatge. La Laia es considera una d'aquelles persones que té la sort de treballar en allò que li encanta. Acaba de ser mare també i comença a intuir com serà, per altra banda, la conciliació: "sí, és difícil, perquè el projecte en concret requereix moltes hores, i xucla tantes hores com tu li aboquis. Però tinc la sort que tant jo com la meva parella tenim flexibilitat d'horari i que podem treballar una part des de casa i això ens ajudarà molt a portar-ho. Tots dos som molt conscients que volem estar amb el nen i que volem fer la feina que ens agrada molt. Però clar,  la lactància materna serà més complicada a partir d'ara...".

L'escola de pastors té actualment unes 40 noies per 60 nois aproximadament, un percentatge que ha anat igualant-se amb els anys, tenint en compte que la professió de pastor sempre ha estat desenvolupada majoritàriament per homes, i que encara hi ha reticències en segons quines explotacions per agafar una dona. Segons Laia Batalla "ens trobem amb un model primari, molt masculinitzat, no sabria dir si masclista, on des d'un punt de vista de gènere els homes tenen molta consciència de la seva superioritat física, i això sí que és una cosa que recau sempre i et diuen: 'oh però com ho faràs, si no pots aixecar una bala de palla?' I se'ls hi ha de fer la reflexió de 'no ho faran com tu però ho faran igual de bé'. Amb això sí que ens hi trobem que hem d'adoptar una mica aquest discurs". Per altra banda, segons la seva percepció, les noies que passen per l'escola finalitzen més generalment la formació que els nois i s'acaben instal•lant. "Per una noia fer el salt de venir a l'escola de pastors és molt més raonat, perquè implica moltes coses, d'instal•lar-se en el sector primari, que és un sector altament masculinitzat, on probablement tinguis alguna menysvaloració, on has de pensar en el tema de conciliació amb la vida familiar, etc. I quan venen és que estan molt i molt decidides", reflexiona la tècnica de Rurbans.



Cristina de Fonteta. Granja Mausebi.(Font: Instagram  Dones Món Rural)

.I així com el de la Laia Batalla és un cas de neorural, el de la Laura Casanova és el d'una de les retornades que, després de marxar i estudiar fora -direcció hotelera a Suïssa en el seu cas-, torna per establir-se en el seu lloc d'origen per engegar un negoci propi de turisme rural. La Laura, també en la seva trentena, davant un món on majoritàriament han estat els homes al capdavant, explica haver-se trobat en algun moment amb comentaris del tipus "tu portes el tractor?". Ella prefereix fer-se càrrec del bestiar i de l'hort, però també té clar que fa el que convingui pel negoci. Segons ella, però, hi ha atributs especials de les dones que donen un valor afegit: "les dones tenen més paciència i delicadesa amb els animals. El sentiment de mare no ens el treu ningú. Per tant es comença a veure que en certes feines més delicades,  com poden ser granges de reproducció, es prefereix que hi hagi dones treballant. Els animals van més tranquils i millor".

Una altra de les particularitats de la manera de fer del gènere femení, segons l'opinió de totes les entrevistades, és que la dona té més predisposició a fer xarxa. Moguda segurament per aquest interès, la Laura va engegar el projecte d'Instagram https://www.instagram.com/donesmonrural 

"Qualsevol dona dins del sector agrari pot formar part de Dones del Món Rural, tingui o no un projecte emprenedor. L’objectiu del grup és trobar-nos, intercanviar experiències, visitar explotacions per veure casos reals, com ho fan, agafar idees… Crec que sí, que la dona és un motor de canvi. No sé si és el fet que per naturalesa la dona (igual que les femelles, no només han de subsistir sinó fer pujar les seves cries) són en general més inquietes, observadores, lluitadores i busquen solucions. Aquest és un ambient que es respira molt en les trobades que fem, on compartim obertament entre dones el què fem i com ho fem. A vegades una planteja un problema i de seguida surten solucions. Així ens sentim molt acompanyades en un món bastant solitari, on pots estar dies sense veure gairebé ningú", conclou Laura Casanova.

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Com informar amb perspectiva de gènere: Claus per al tractament de les violències masclistes, amb Ana Requena
Dimarts 17, a Barcelona; dijous, 18 a Girona ... [+]
 
  Dia de les Escriptores
16 de desembre ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som