Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Les feministes catalanes post-68, hereves de les sufragistes
La historiadora Mary Nash considera que el movimiento feminista fue clave en la agenda de derechos y libertades posterior al 68. El sistema patriarcal del ‘nacional catolicismo’ franquista ejercía una opresión tan clara contra las mujeres que facilitó la respuesta contra el modelo y el rol que se les imponía en la sociedad.
memòria | 03/06/2018


La historiadora Mary Nasch durant la jornada (Foto: Lídia Vilalta)

Lídia Vilalta.- "1968: a la recerca de la llibertat" va ser un Seminari Internacional de l'Observatori Europeu de Memòries (Eurom) realitzat a la Universitat de Barcelona (UB) a l'abril, on es va analitzar com es van reflectir i que conseqüències van tenir les protestes del 68 en tres països: l'Espanya de Franco, l'ex Iugoslàvia i Polònia.

La directora del Grup de Recerca en Multiculturalisme i Gènere de la UB, Mary Nashv a iniciar la sessió amb l'exposició de les conseqüències de 'la bella revolució imaginària' del maig francès, sota la dictadura franquista, un dels motors del canvi van ser les dones.

El professor HrvojeKlasić, de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Zagreb (Croàcia), va presentar el cas de les protestes estudiantils a l'antiga Iugoslàvia i l'historiador Piotr Osęka, de l'Institut d'Estudis Polítics de l'Acadèmia Polonesa de Ciències, va explicar les 'dues revolucions' que van tenir lloc al març de 1968 a Polònia. Aquí ressaltem només la primera intervenció del seminari.

Reacció a la mirada franquista sobre la dona
La professora Nash va donar una pinzellada a les protestes estudiantils i sindicals del maig de 1968 a París per referir-se a la situació a Espanya que, en contrast amb França, "va tenir poc espai per a la discussió existencial", doncs aquí es vivia sota la dictadura de Franco amb "un Codi civil que subjugava i reprimia a la gent" (les 5 últimes execucions van ser en 1975). I va recordar que, en el marc del "nacional catolicisme" i en termes de gènere, es vivia sota un 'sistema patriarcal, les lleis oprimien la dona", amb unes institucions que definien el seu rol en la societat i que la representaven amb paraules tals com "la reina de la llar o la perfecta casada"; "Una bona dona sempre sap quin és el seu lloc" ... Per això, va apuntar la historiadora, sorgeix aquí el moviment feminista dels setanta "com a reacció a la mirada franquista sobre la dona".

Encara que en els seixanta, algunes es podien sumar a les "reivindicacions de l'univers obrer de l'esquerra clandestina (marxista o socialista, que reclamava llibertat, drets, amnistia i la sortida de Franco)", o poques encara amb "el moviment estudiantil (que assumeix idees de Marcuse i Marta Harnecker) i que es tanca en la Caputxinada de Pedralbes oa l'Assemblea del Paranimf de la UB el 1966", la situació a Barcelona (ia la península) és diferent:"l'estudiantat anava en vestit, en aquesta època", ha recordat, i "no discutien les convencions socials, ni el consumisme". Tampoc ho feien els protagonistes de la benestant GaucheDivine, ha prosseguit, que la fotògrafa Colita va deixar documentada amb les seves imatges.

'Dones lliures' i moviments d'alliberament sexual
Els moviments d'alliberament de les dones són els que absorbiran "l'alegria de viure contracultural", el anti-conformisme i un cert anarco-feminisme, el 'revival' es va evidenciar en les Jornades Llibertàries de Juliol de 1977: "no hi havia discussió existencial, va afirmar Nash, era una forma lúdica de viure ", com plantejava" la revista Ajoblanco, i que es nodria d'altres moviments anarquistes internacionals ". En aquestes jornades del Parc Güell "es va debatre sobre educació, desenvolupament urbà, art, ecologia i feminisme ... i, en la seva opinió, hi ha un link amb el feminisme de l'organització 'Mujeres Libres', que ressorgeixenal  1976, recuperant les idees de els anys 30, abans de la guerra civil", i els supòsits de la 'sexualitat lliure'.

Per a la historiadora i experta en feminisme, les dones "no recullen el llegat del maig francès perquè aquí el context era la dictadura (Llei de Perillositat Social, Codi Civil, Codi Personal) i els moviments feministes reclamaven l'abolició de delictes concrets com el del adulteri i la fi de l'opressió que afectava directament a les dones" i, per això,"redefineixen els àmbits de l'amnistia". Segons Nash, "la re-conceptualitzen; no només per la llibertat i l'excarceració dels activistes polítics, sinó també per les lleis específiques franquistes contra elles". La publicació Dones en Lluita (octubre 1977) ho especificava molt clar: "Lluitar per una amnistia feminista és lluitar pel rol que ens imposen, lluitar pel dret al nostre propi cos i la nostra pròpia identitat; lluitar per la presó discriminatòria i per la nostra llibertat com a persones", va llegir literalment.

Rebels amb causa clarament identificada
Perquè com 'allò personal és polític", el moviment de dones lluitava pels drets del cos, la identitat, la dignitat i contra la discriminació femenina a la presó, però també pel seu obligat paper a la 'reproducció' i 'la llar'. Tal com ho expressava en els seus dibuixos Núria Pompeia i ja s'assenyalava a la revista Vindicación Feminista (octubre 1977), 'la identitat feminista' s'estava gestant "en contra del rol obligat a la societat franquista": el paper que se li exigia a la dona en la família, en allò personal i en les convencions socials, que la oprimien. "No eren rebels sense causa, sinó que tenien la causa clarament identificada" ia més, estava "basat en l'experiència, no era cap imaginació" com s'havia dit dels estudiants francesos, afirmava la historiadora. (Https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=57930).

Aquesta lluita, prosseguia Nash, es veu també en els cartells de l'època de la Vocalia de Dones de l'Esquerra de l'Eixample, (1977) oa les acusacions d'adulteri (penades severament per a les dones, no per als homes) i en les concentracions de protesta dissoltes per la policia armada. Perquè una de les campanyes més importants del moviment va ser la supressió del delicte l'adulteri. També es van usar 'polítiques identitàries' a 'performances socials' com les pancartes usades en les mobilitzacions, en què s'assumia col•lectivament: 'Jo també soc adúltera', o com 'artefactes culturals' en forma de consignes a l'Agenda de la Dona de la llibreria feminista de la Sal (ja en 1979).

Així que, més que hereves del 68, per la historiadora Mary Nash, les feministes són nétes de les sufragistes de 1918 perquè, com elles a Gran Bretanya, "amb les seves performances, ocupen l'espai públic i munten accions transgressores per acaparar l'atenció de la premsa ". I això, per a ella, "no és un llegat, però sí una identificació amb elles", sobretot si es mira la història amb més amplitud.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som