Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Any Amparo Poch, metgessa, periodista i feminista
La Generalitat de Catalunya commemora el 50è aniversari de la mort d’Amparo Poch y Gascón (Saragossa, 1902-Tolosa, 1968) amb l’Any Amparo Poch a través de l’Institut Català de les Dones (ICD), que és l’òrgan que organitza i impulsa els actes de reconeixement a la trajectòria d’aquesta metgessa, periodista i anarcofeminista, que va dedicar la seva vida a millorar la salut i els drets humans de les dones treballadores i els infants.
memòria | 16/05/2018

Esther Molas.- En la presentació de la commemoració de l’Any Amparo Poch van intervenir Núria Balada, presidenta de l’ICD i Antonina Rodrigo, biògrafa i comissària de l’Any Amparo Poch. Les responsables de l’Any Poch van explicar que “farem una exposició divulgativa sobre la seva vida i trajectòria, i també un vídeo; així com activitats diverses a les biblioteques catalanes i també una campanya a través de les xarxes socials per donar a conèixer el seu pensament amb el hashtag #AnyAmparoPoch”.
 
Enguany, també és l’Any Maria Aurèlia Capmany (100 anys del seu naixement), Any Pompeu Fabra (150 anys del seu naixement), Any Manuel de Pedrolo (100 anys del seu naixement), Any Raimon Panikkar (100 anys del seu naixement).

L’objectiu és recuperar la figura d’Amparo Poch per reivindicar-la com a antecessora en la lluita pels drets de les dones, especialment considerant els eixos principals de la seva trajectòria política, professional i personal i donar-la a conèixer a les noves generacions. La comissària Rodrigo va informar que “moltes activitats giraran entorn l’activisme social, el feminisme, la fundació de l’entitat Mujeres Libres, i la seva intensa activitat periodística; la participació política com a directora general  durant la II República i la seva actuació en l'àmbit de la sanitat infantil i femenina; així com el vessant com a professional de la  medicina social”. Totes les entitats implicades en aquesta commemoració estan d’acord en qualificar la figura d’Amparo Poch com una dona arrelada a les files obreristes, dona resolta, lectora apassionada, atreta per la literatura, l'art i les ciències, brillant universitària de Medicina.

Estan implicades activament en la commemoració de l’Any Poch entitats com, per exemple, Amical de Ravensbrück, Associació Grup d'Història de les Dones de Fent Història, Biblioteques de Catalunya, Col•legi Oficial de Metges de Catalunya,Confederació Nacional del Treball (CNT), Memorial Democràtic, entre d’altres.

Antonina Rodrigo va escriure la biografia de Poch Una mujer libre i altres biografies de personatges com Mariana de Pineda, Federico García Lorca, Salvador Dalí, Margarita Xirgu, el doctor Trueta o Federica Montseny, per donar llum a persones rellevants que l’acadèmia margina, en la gran majoria de classe obrera.
 


Núria Balada, presidenta de l’ICD i Antonina Rodrigo, biògrafa i comissària de l’Any Amparo Poch, durant la presentació dels actes de commemoració. (Foto: Esther Molas)

Recordem la biografia d’Amparo Poch
Amparo Poch es va llicenciar en Medicina l’any 1929 i va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura en una promoció formada per 2 dones i 97 homes. Especialitzada en puericultura, es va centrar en l'educació sanitària de les dones i va obrir un consultori per a treballadores. Atès l’elevat índex de mortalitat infantil, el desconeixement de nocions bàsiques d’higiene i la proliferació de malalties venèries, especialment entre la classe obrera, s'interessà pel control de natalitat i l'educació sanitària de les dones. Obrí una consulta per a treballadores, primer en el seu propi domicili, i més tard en un consultori propi.

Com a divulgadora, va impartir conferències en ateneus obrers i societats culturals i va escriure sobre sexualitat per a dones i també defensant la igualtat de dones i homes, les unions lliures i el divorci.  Va escriure articles en revistes com Tierra y Libertad, Generación Consciente o Mujeres Libres. Publicà també La cartilla de consejos a las madres (1931), La vida sexual de la mujer. Pubertad, noviazgo, matrimonio(1932), Elogio del amor libre (1936), El Niño (1937) i La Ciencia en la Mochila (1937) on defensà la igualtat entre dones i homes, les unions lliures i el divorci.

Va fundar l’organització anarcosindicalista Mujeres Libres. Durant la II República, va ser nomenada Directora d'Assistència Social del Ministeri de Sanitat, encapçalat per Frederica Montseny, on es va centrar en millorar la salut infantil i femenina. Durant la Guerra Civil espanyola, va dirigir un programa de formació de les brigades de salvament i participà en l’organització d’hospitals de campanya. Es preocupà especialment per allunyar els infants del conflicte bèl•lic i va organitzar diverses expedicions a l’estranger d’infants refugiats. L’evolució de la guerra la va portar a instal•lar-se a Barcelona el novembre de 1937, on va organitzar l'acolliment d’infants refugiats en granges escola, per a les quals va dissenyar un pla pedagògic específic.

Va dirigir el Casal de la Dona Treballadora, on desenvoluparà un ampli programa gratuït de formació i capacitació per a treballadores que facilitava la conciliació amb la creació de guarderies i sales de lactància. L’any 1939, es va veure obligada a marxar a l’exili, primer a Prats de Molló. Va patir vicissituds, fins que les lleis franceses li van permetre exercir la seva professió, a Tolosa, després de l'alliberament de França el 1944, al qual tan decisivament havien contribuït els seus compatriotes. La seva tasca humanitària li va merèixer el títol popular, concedit espontàniament pels seus pacients, d'àngel de la guarda dels refugiats espanyols. A Tolosa va treballar a l'Hospital de Varsòvia fins la seva mort el 15 d’abril de 1968.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Les altres. Feminismes Racialitzats
Una iniciativa del col·lectiu Afrofeminista ... [+]
 
  FemArt 25 anys: Mostra 'Hem vist coses que mai no creuríeu! una retrospectiva replicant'
Inauguració: 14 de desembre a les 19 hores. ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
  La llibreria Pròleg celebra el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany rellegint-la i gaudint del seu pensament
Capmany va néixer el 3 d’agost de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som