Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Gemma Herrero: “Que els preguntin als caps per què no hi ha dones a les tertúlies”
Gemma Herrero porta més de 20 anys dedicant-se al periodisme esportiu. Una dona conscienciosament feminista que s'ha guanyat el respecte professional en un món masculinitzat. Però ni tan sols algú amb la seva trajectòria aconsegueix escapar del masclisme més ranci.
comunicació | 18/12/2017


La periodista Gemma Herrero (Foto: Mònica Planas)

Jéssica Pérez.-  Després de gairebé dues dècades treballant al diari Marca, un ERE va provocar que Gemma Herrero (Madrid, 1972) es quedés sense feina i desemboqués "en el no-res", assegura ella. Aquest no-res va acabar per transformar-se en una nova aventura professional en la qual les tertúlies futbolístiques ocupen un lloc important.

Com va ser la teva primera vegada en una tertúlia?
 Al principi anava molt insegura perquè no ho havia fet mai, estava acostumada a la solitud de l'ordinador i no és el mateix escriure que parlar. A més, jo feia informació, no opinió, i no em sentia còmoda en aquest paper, pensava que a qui li interessava el que jo pensés i sofria per ser capaç d'expressar-me correctament. Les primeres vegades em posava molt nerviosa però tot és qüestió de pràctica. Ara ho porto bé.

— Ets de les poques dones a les quals sentim o veiem en les tertúlies. No hi ha dones que sàpiguen de futbol?
Per descomptat que n'hi ha però estan en altres papers. En les redaccions d'esports sí que les veuràs però per a les tertúlies truquen a homes. En el periodisme esportiu et prenen menys de debò per a segons quines coses pel fet de ser dona.

— Quins són aquests altres papers?
El d'estar a l'ombra o el de lluir tipus. En televisió, sobretot, hi ha dones capacitades, que saben de futbol, que són bones professionals però el seu paper és el d'anar amb el vestit de còctel d'estiu, quan, per cert, als platós de televisió fa fred. Em pregunto si quan aquestes dones deixin de ser joves i maques seguiran estant allà, per vàlides que siguin. A nosaltres sempre ens exigeixen més, pel simple fet de ser dona has de demostrar el doble. Que ets el doble de llesta, el doble d'aplicada, el doble de treballadora, que no et queixes mai... no deixar ni un petit buit en el qual es puguin ficar per dir que no ets bona. I a més de ser bona, has d'estar-ho.

— A tu t'han volgut fer servir de cara bonica?
Ja tinc una edat i en això de ser jove i maca el primer requisit ja no el compleixo. Amb la qual cosa, si em volien per a cara bonica, es van equivocar. No és el meu rol i no l'he fet servir mai. De fet, tenia molta cura per com anava vestida a les tertúlies de televisió, em vaig arribar a comprar roba que no utilitzo normalment només per a sortir per la tele, perquè ningú pogués parlar d'una altra cosa que no fos del que estava dient. Pretenia que mai se'm pogués utilitzar de florer.

— I pels altres tertulians sempre has estat una més?
Sempre, no. Recordo un dia en què un altre tertulià va respondre a alguna cosa que jo havia dit en to de burla. Això a un home amb 20 anys de professió no l'hi fa, estic segura. Em vaig quedar en estat de xoc i no vaig reaccionar, perquè l'única cosa que em venia de gust era tirar-li el got d'aigua a la cara, però no era el moment ni el lloc. Em vaig sentir tan humiliada i em vaig enfadar tant que hagués perdut els papers i llavors hagués perdut la raó també. Vaig intentar recuperar el control de les meves emocions i em vaig limitar a no mirar-li ni contestar-li en el que quedava de tertúlia. I moltes vegades em passa que els tertulians parlen entre ells i a mi no em deixen, però contra això tinc un truc. Quan el moderador llança una pregunta a l'aire sempre responc la primera, dic el que haig de dir i així ja està dit, per si després no em donen opció.

— Creus que vas a algunes tertúlies per omplir la quota femenina?
— Sé que és així. Però després està a les meves mans que em tornin a cridar o que em canviïn per una altra. Cada vegada més mitjans es preocupen d'omplir la quota femenina en les tertúlies i no em sembla malament, si no fora per aquesta quota no estaríem en elles.

— Com tampoc estem en els grans esdeveniments esportius. Algú amb la teva experiència i trajectòria no ha cobert mai una Eurocopa o un Mundial, per exemple.
No, i m'encantaria. Vivim en un món absolutament masclista en el qual no tenim les mateixes oportunitats que ells. I a l'hora d'enviar a algú en papers fonamentals en Eurocopes, Mundials o Jocs Olímpics, les dones es queden en la redacció agafant els textos que ells envien. Jo he tingut diversos empipaments importants i decepcions molt grans en aquest sentit. Va haver-hi anys en Marca a Madrid en els quals els meus companys masculins es dedicaven a fer directiva i jo era la que anava cada dia a la ciutat esportiva i estava a prop dels jugadors. Va arribar la final de la Champions i els van enviar a tots menys a mi. L'última vegada que em va passar va ser també en Marca però ja a Barcelona, en l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna de 2012. Des de feia uns anys, qui anava cada dia a la ciutat esportiva del Barça era jo, la que anava a tots els partits en el Camp Nou i baixava a la zona mixta era jo, la que tenia una mica de tracte amb els futbolistes era jo. Era l'època en què la selecció estava plagada de jugadors culers i en el diari van decidir que a l'Euro havia d'anar algú de Barcelona. No vaig ser jo.

— Això ho decideix un home, suposo.
Clar, jo mai he tingut una cap dona. Estic segura que les coses canviarien. Per això m'agradaria que li preguntessin a ells, als que manen, que la gran majoria són homes, per què no truquen a dones per a les tertúlies, per què no les envien als grans esdeveniments esportius, per què per sortir per la tele han de ser joves, primes i belles. Que l'hi preguntin a ells i no a mi, perquè jo ja sé pel que és. Però tinc ganes d'escoltar els seus arguments.

 

Altres notícies
Premis de Comunicació no Sexista | comunicació | 07/10/2009
Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona per a l'any 2009 | comunicació | 26/10/2009
El futur de la professió periodística passa per la igualtat de gènere | comunicació | 21/09/2010
Roda de premsa sobre l’estudi Qui figura a les notícies? | comunicació | 05/10/2010
La presidenta de l'ADPC, Carme Freixa, participa en una taula rodona sobre drets laborals en el sector dels gabinets de comunicació | comunicació | 08/12/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Les altres. Feminismes Racialitzats
Una iniciativa del col·lectiu Afrofeminista ... [+]
 
  FemArt 25 anys: Mostra 'Hem vist coses que mai no creuríeu! una retrospectiva replicant'
Inauguració: 14 de desembre a les 19 hores. ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
  La llibreria Pròleg celebra el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany rellegint-la i gaudint del seu pensament
Capmany va néixer el 3 d’agost de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som