Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Louise Bryant: la veu esborrada de la Revolució Russa
«La història, diu la cita, l’escriuen els vencedors, però encara caldria afegir: i els homes. Encara avui, Louise Bryrant és coneguda injustament com «la dona de John Reed» una etiqueta que enfosqueix, o fins i tot anul•la, la seva obra periodística i relega la figura a un segon pla». Així de translúcid ho planta el traductor del llibre, Àngel Ferrero, en el prefaci d’aquesta crònica de la Revolució Russa, rescatada miraculosament per l’editorial "Tigre de Paper" quan es compleixen 100 anys d’aquesta efemèride que trastocà la geopolítica mundial. Revolució com tantes rebel•lies que han estat bàsicament explicades per l’heteropatriarcat blanc.
memòria | 11/12/2017

Neus Ràfols.-  I precisament aquest podria seria un dels factors claus que explicarien perquè Sis mesos rojos a Rússia, de la periodista Louise Bryant (1885- 1936) ha estat un títol totalment invisibilitzat per l’Acadèmia i els catàlegs editorials. Per exemple no tenim cap altre traducció de l’obra a l’Estat espanyol des que el volum veié la llum el 1918.

Un altre raó l’apunta molt agudament Ferrero: Bryant fou abans de tot, la dona del llegendari periodista John Reed, autor de la mítica crònica Deu dies que trasbalsaren el món, també sobre la Revolució Russa. Per tant, fou la «dona de» abans que la corresponsal de la I Guerra Mundial per la International News Agency de Wiliam R. Hearst o l’agosarada periodista de «The Masses» que escrigué, entre molts d’altres, un article sobre el judici contra Emma Goldman per haver repartit pamflets sobre la planificació familiar.
Així doncs, l’aposta de l’editorial «Tigre de Paper» és valenta i necessària, perquè malgrat aquest silenci injust de l’obra durant anys, descobrim una crònica summament interessant dels fets, des dels debats acalorats de l’Institut Smolny fins l’assalt al Palau d’Hivern. Ens trobem amb un esguard tafaner especialment per explicar les petites grans coses quotidianes, en moltes altres cròniques, menystingudes pels fets èpics. Bryant descriu aquests detalls dels carrers gèlids de Petrograd – l’actual Sant Petersburg- i Moscou: les llargues cues de la gent proletària per a cercar aliments; la vestimenta destralera de les dones bolxevics o els àpats ostentosos de les classes burgeses enriquides per l’especulació dels aliments. També com a feminista – va formar part del moviment de sufragistes als EUA- es deté especialment amb els drets guanyats de les dones en l’arribada del partit bolxevic: amb la nova assistència a les mares treballadores, o com canvia també l’accés al matrimoni i al divorci.

Les dones de la revolució
Un altre dels aspectes rellevants d’aquest llibre, que navega entre el dietari de viatges i la crònica periodística, és com Bryant esbossa literàriament els retrats. Humans, desemmascara la persona del personatge, fent especial atenció amb les protagonistes de la Revolució, un fet que en moltes altres narracions queda minimitzar en les figures de Kérenski, Lenin i Trosky. Bryant, contràriament, entrevista i retrata la Bàbuixka, àlias de Catherine Breixkovski i mà dreta de Kérenski ; a la comtessa Panina i Alexandra Kol•lantai, ambdues ministres de Benestar dels governs revolucionaris de febrer i d’octubre respectivament. De Kol•lantai, destaca haver estat promotora d’una política exhaustiva assistencial tant pels soldats convalescents de la I Guerra Mundial, com per les mares treballadores. També es meravella amb la vida de Maria Spiridónova, aquesta dirigent que amb 19 anys va assassinar a un governador tzarista: «Cap altra dona de Rússia té l’adoració de les mans del poble com Spiridónova», escriu Bryant sobre ella.

És cert que al llarg del llibre la cronista no s’amaga de posicionar-se explícitament a favor de la política bolxevic  i des de la seva militància feminista, un tic que a vegades pot esdevenir, en el periodisme actual, passat d’explícit. Ara bé, tal com subratllà The New York Times al seu moment, també és cert que  «La senyoreta Bryant és fortament bolxevic en les seves simpaties, però no deixa que aquest biaix interfereixi molt amb l’objectivitat de les seves observacions.».

Per concloure, el llibre està escrit amb una prosa amena, viva i un retrat brillant, que personalment crec que supera en vigor – no en exhaustivitat- la crònica del mateix tema del seu company de viatge i de vida, John Reed, i que ens fa reivindicar i clamar més traduccions de la seva obra.  Un llegat, el de Bryant, molt esborrat injustament, almenys al nostre país, per a ser simplement la «dona de».
Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Les altres. Feminismes Racialitzats
Una iniciativa del col·lectiu Afrofeminista ... [+]
 
  FemArt 25 anys: Mostra 'Hem vist coses que mai no creuríeu! una retrospectiva replicant'
Inauguració: 14 de desembre a les 19 hores. ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
  La llibreria Pròleg celebra el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany rellegint-la i gaudint del seu pensament
Capmany va néixer el 3 d’agost de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som