Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
La vida després del càncer de mama
En els darrers anys les tècniques que permeten reduir l'impacte físic del càncer de mama han avançat a pas de gegant. Això millora substancialment la qualitat de vida de les dones a curt i llarg termini. Perquè després del tractament, encara queda molt per curar.
glocal | 05/12/2017

Jéssica Pérez.- La Carmen està a punt de complir 67 anys i ha vençut dues vegades al càncer de mama. El primer tumor li van detectar en 2001: "Tot va començar un dia que m'acabava de dutxar i en el mirall vaig veure que tenia una petita inflamació damunt el mugró". Després de la visita al metge i diverses proves es va confirmar el diagnòstic. Era un tumor maligne. A la Carmen li van dir que li haurien de llevar mig pit: "Crec que més que aquell dia no he plorat en la meva vida. Se'm va fer un món". Finalment, van aconseguir disminuir la grandària del tumor fent radioteràpia abans de la intervenció i només van llevar la part afectada de la mama. A més, li van fer oncoplàstia, cirurgia plàstica aplicada al tractament del càncer, en el seu cas van reduir el pit de què havien extret el tumor i van igualar l'altre per fer-los simètrics i evitar així un major impacte físic.


La doctora María Jesús Pla (Foto: Jéssica Pérez)

La doctora María Jesús Pla és, a més de ginecòloga i cirurgiana de mama, la coordinadora de la Unitat Funcional de Càncer de Mama de l'ICO i l'Hospital de Bellvitge. Assegura que els metges són conscients de la toxicitat a curt, mitjà i llarg termini dels tractaments que apliquen i que intenten sempre reduir-la sense afectar a la seva eficàcia. En aquest assumpte s'ha avançat molt en els últims anys. Per començar, la majoria de les pacients amb aquesta malaltia poden ser operades amb cirurgia conservadora, és a dir, sense necessitat de mastectomia. A l'Hospital de Bellvitge la xifra és de més del 75%. "Hi ha molts estudis que demostren que la qualitat de vida d'una pacient mastectomitzada és molt pitjor que la d'una pacient amb cirurgia conservadora o reconstruïda. Sabem que la cirurgia conservadora amb radioteràpia cura igual que la mastectomia, per tant no hi ha color", explica la doctora Pla. I a això cal afegir-li les ja citades tècniques d'oncoplàstia.

Una vegada extirpat el tumor, a la Carmen li van llevar un parell de ganglis de l'aixella. Només un parell. Els resultats van sortir bé i no va ser necessari extreure més. El gangli sentinella és el gangli limfàtic més proper al tumor. Es va descriure a la fi dels anys 90 i permet evitar el buidatge axil•lar, si aquest o aquests ganglis (no acostumen a ser més de tres) estan nets significa que el càncer no s'ha estès. És un altre dels grans avenços en aquest àmbit, tal com explica la doctora: "Quan es fa un buidatge axil•lar pot aparèixer un 30% de limfedema –acumulació de líquids que provoquen la inflamació del braç, fent-lo pesat i molest–. Actualment fem que moltes pacients ho evitin". Però encara s'ha avançat més: "Abans, si els resultats del gangli sentinella eren positius, es feia el buidatge. Des de l'any 2011, si es compleixen una sèrie de criteris, s'ha demostrat que no aporta res fer-lo amb la qual cosa hem rescatat un altre percentatge de pacients a les quals no és necessari buidar".

Després de la cirurgia van arribar els mesos de quimioteràpia per a la Carmen: "Vaig tenir sort que la vaig portar bastant bé, no vomitava ni em baixaven massa les defenses. El que pitjor vaig portar va ser perdre el cabell, va anar un gran trauma". Ella, una senyora coqueta, de les que mai surt al carrer sense arreglar i va cada setmana a la perruqueria, va perdre la força com Samsó. "Només començar el tractament vaig anar a fer-me la perruca perquè sabia que cauria i no podia suportar-ho. Em vaig posar una fixa per no haver de llevar-me-la. Mai em va veure ningú, ni jo mateixa, sense cabell, més enllà dels professionals que em posaven el postís. A mi m'era igual que la gent sabés el que m'havia passat, tothom al barri em preguntava i jo ho explicava sense problemes. Però no volia anar pel carrer i fer pena a ningú. Els signes de feblesa els tenia a la meva casa".

La doctora Pla explica que el primer que li pregunten les dones en parlar de la quimio és per la pèrdua del cabell i que mai ha vist una pacient arribar del carrer sense perruca o mocador. "L'estereotip femení és físicament perfecte. Estem acostumats a veure homes calbs però una dona calba és encara un tema tabú. Això no vol dir que excepcionalment hi hagi dones que ho portin millor, però la pressió estètica sobre la dona és gran i no les ajuda en absolut".

La quimio ha demostrat que augmenta la supervivència i la curació però té una toxicitat aguda. Caiguda del cabell, baixada de defenses, neuropatia o alteracions en la memòria, la concentració o l'atenció són alguns dels seus efectes. També la fertilitat. "Els quimioteràpics són tòxics en l'ovari, quan ets a prop dels 40 anys tens la possibilitat de quedar estèril per sempre", explica la doctora Pla. Això, en uns temps en què la maternitat s'ha postergat, és un problema important per a moltes dones d'uns 35-40 anys que no hagin estat mares i tinguin el desig de ser-ho. "Són casos que veiem amb relativa freqüència. Estem d'acord amb serveis de fertilitat que, abans de començar el tractament, congelen ovòcits perquè, una vegada finalitzat el procés i si no recuperen la fertilitat, puguin ser mares", relata la metgessa.

La quimio es dóna sempre en tumors molt agressius. En els poc agressius, mai. Però existeix un grup de casos difícils de distingir en els quals es dóna per precaució. Segons la doctora Pla: "Ara tenim una altra eina, les plataformes genètiques. Consisteix a fer un estudi dels gens del tumor i catalogar-los en baix o alt risc. Això fa que puguem evitar tractament amb quimioteràpia en alguns casos".
 


Llaç rosa contra el càncer de mama (Foto: MorgueFile)

10 anys després de l'experiència del càncer, la Carmen va tornar a notar-se un embalum en la mateixa mama. "Em van fer les proves i allà estava una altra vegada. Va ser un cop dur", recorda. En aquesta ocasió van haver de fer mastectomia i buidatge dels ganglis de l'aixella. "No m'he vist mai sense pit. Jo ho toco, sé que no està, però no m'ho miro. Quan vaig a comprar els sostenidors i la pròtesi, me'ls provo sempre d'esquena al mirall. El meu marit i els meus fills sí que m'han vist però jo no vull", explica. I d'això han passat ja sis anys. Malgrat tot, mai va voler reconstruir-se la mama: "Jo tenia ja una edat i la idea de tornar a ficar-me en un quiròfan amb totes les complicacions que pot tenir l'operació no em venia de gust. I el meu marit sempre em va recolzar en la decisió".

Aleshores no li van plantejar una reconstrucció immediata, explica que si hagués tingut l'oportunitat potser hagués dit que sí. Actualment, les dones mastectomizadas tenen la possibilitat de reconstruir-se el pit en la mateixa intervenció, sense terminis de temps per mig ni llistes d'espera. Opten per això més del 90% de les pacients, com relata la doctora: "Sempre que sigui possible, és el més recomanable. Limita l'impacte que suposa per a una dona veure's sense pit". Encara que la reconstrucció immediata no sempre és una possibilitat. A vegades l'edat i/o la salut de la mateixa pacient no ho permeten, en unes altres causa interferència amb tractaments a realitzar, com la radioteràpia.

També s'evoluciona en tècniques de preservació de l'arèola i el mugró, es millora la sensibilitat i es fan les menys cicatrius possibles, tot per tractar de millorar la qualitat de vida de les pacients, perquè com diu la doctora Pla, "la malaltia no acaba quan acaba el tractament".

Per a la tornada a la vida normal, els metges recomanen reprendre rutines com més aviat millor. I reclamen major sensibilitat de les empreses. "La dona no està bé del tot, pot tenir molèsties, estar més cansada, i necessitaria certa flexibilitat per adaptar-se de nou", reivindica la doctora Pla, per a la qual la millor medicina en aquest nou repte és un bon entorn. Com el que va tenir Carmen: "La meva família sempre va estar al peu del canó. El meu marit i els meus fills han estat el meu gran suport".

Ella, que ha derrotat dues vegades a la malaltia, assegura que no és cap valenta: "Quan em diuen això en recordo de la meva germana. Ella sempre va ser molt més valenta que jo i va morir d'un càncer de pulmó. Jo no crec que sigui valenta, m'ha tocat passar-ho i punt". Però és molt més brava i forta del que creu. Per això explica sense pudors la seva experiència i reconeix que no hi ha dia que no li vingui a la ment tot el que ha passat: "Cada vegada penso menys en això, però me'n recordo cada dia quan em fico al llit i sento que em falta alguna cosa o cada vegada que em dutxo, perquè, encara que no em veig, em toco. A cada cita amb el metge vaig espantada. Em poso molt nerviosa. I després torno plorant d'alegria perquè està tot bé".

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada


Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoPeriodisme digne, ciutadania lliure
Dia Mundial de la Llibertat de Premsa ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
  FotoLa pau en els conflictes. Aportacions de les dones als nous processos de pau i negociació
Nova revista monogràfica de CON LA A ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som