Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Anna Morero: la perspectiva feminista en la regulació de la gestació subrogada garanteix els Drets Sexuals i Reproductius de les dones
Anna Morero Beltrán és Doctora en sociologia per la Universitat de Barcelona i coordinadora del projecte I+D+I "Subrogació materna: transformacions parentals en l'Espanya del segle XXI", la investigadora principal del qual és Elisabet Almeda Samaranch, catedràtica de Sociologia de la mateixa universitat. En aquest marc també s'inscriu la tesi doctoral de Morero. Ambdues professores són membre del Grup Interuniversitari Internacional Copolis – Benestar, Comunitat i Control Social de la UB. Una de les àrees temàtiques d'aquest grup de recerca és la diversitat familiar, i una de les seves línies de treball versa sobre les famílies formades a través de gestació subrogada. Un dels objectius és fer visibles els reptes i canvis que la gestació subrogada està introduint a la societat espanyola actual.
protagonistes | 25/10/2017


Anna Moreno (Foto: cedida per Anna Moreno Beltrán)

Cristina Guiu.-  Per què hi ha tanta polèmica al voltant de la gestació subrogada?
Existeix un debat social perquè la gestació subrogada posa a l'espai públic qüestions que fins llavors per-tanyien tradicionalment de forma exclusiva a l'àmbit privat de les persones com la reproducció, la família i la maternitat. La gestació subrogada és una forma de reproducció col•laborativa on les funcions de materni-tat/paternitat estan fraccionades i en la qual participen persones alienes a la intimitat de la família, concre-tament una dona gestant i, si és necessari, també una proveïdora de gàmetes. A més, un pilar de la societat occidental com és la maternitat intersecciona en aquest punt amb el mercat i d'aquí les friccions, perquè tot i que les tècniques de reproducció assistida generalment estan socialment ben acceptades, la mercantilització de les funcions biològiques, com l'embaràs o el part, no ho estan.
-    El nom també és un punt de conflicte...
Sí. Concretament en el context de l'Estat espanyol, en funció de com algú es refereixi al fenomen es pot entendre que està a favor o en contra del mateix. "Gestació Subrogada" és el concepte que utilitzen les persones o grups que estan a favor de la regulació d'aquesta, i apel•len al fet que no es lloguen ventres ni maternitat perquè el que se subroga o substitueix és la gestació. En canvi, els qui utilitzen el concepte de "Ventres de Lloguer" es posicionen clarament en contra de la pràctica. Relacionen la pràctica amb la mer-cantilització dels cossos, i argumenten que denominar la pràctica gestació subrogada és una forma asèptica de fer-ho. A més, d'acord amb elles, mitjançant aquesta denominació s'invisibilitza als qui realitzen aquesta subrogació, o sigui, a les dones, que són un actor imprescindible.

-    La maternitat/paternitat és un dret o una explotació de la dona?
Cap de les dues coses. La filosofia del dret mostra que encara que no es reconegui tal dret en el nostre ordenament jurídic, socialment sí que existeix la discussió sobre si és un dret o no. Per exemple, no fa molt el sistema públic català només permetia l'accés a les Tècniques de Reproducció Assistida (TRA), que facili-taven la maternitat i paternitat, a parelles heterosexuals quan hi havia problemes de fertilitat. Recentment, i fruit del treball d’incidència política dels moviments feministes, ha ampliat l'accés a la reproducció assistida a través del sistema sanitari públic també a parelles de dones lesbianes i dones sense parella, posant fi a aquesta situació de discriminació i vulneració de drets i reconeixent que d'existir l'accés públic a les TRA, ha d'existir per a tota la població de la mateixa manera. A més, la discussió dels DSDR a Occident s'ha mogut fins aquí, fins a establir un vincle entre DSDR i tractaments d'infertilitat. D'altra banda, el mercat també legitima el dret a ser pares.

-    Què aporta la regulació de la gestació subrogada?
La legislació de la gestació subrogada ha de servir per regular o prohibir definitivament la gestació subrogada en l'Estat espanyol. En l'actualitat existeixen ja diverses regulacions al món que poden servir com a exemple a una possible regulació en el cas espanyol. Existeixen ja evidències que una regulació purament altruista, no serà una solució, ja que als països que s'ha regulat d'aquesta manera, hi ha poques dones disposades a ser gestants de forma purament altruista, amb el que la població segueix recorrent al model comercial en altres països. Un clar exemple és Regne Unit, on aquesta pràctica aquesta altament regulada des de 1986, però té llacunes que impedeixen un accés universal i també és un procés lent i moltes persones britàniques realitzen un procés de gestació subrogada fora del territori britànic. Això posa sobre la taula la necessitat de o bé regular completament el model altruista tenint en compte aquests buits o bé garantint que els models són excloents, perquè en cas contrari, en realitat cohabiten tots dos models.

-    Quins elements afavoreixen l'explotació a través de la reproducció?
Les vulneracions dels drets de totes les parts implicades, especialment de les dones gestants, tenen lloc perquè els processos de gestació subrogada es desenvolupen en un marc mercantil i són les agències privades i les clíniques de fertilitat qui sovint marquen les condicions en què es desenvolupen aquests processos, i no sempre ni en tots els escenaris són processos justos per a les parts implicades. Sobre elles no existeix cap control de les administracions públiques, amb independència de les recomanacions establertes per la comunitat científica. Per tant, l'última decisió està en mans de clíniques i agències. Això fa que les condicions siguin desiguals, ja que es regeixen per la lògica empresarial, i l'objectiu és aconseguir el màxim benefici amb la menor inversió. La intervenció de l'Estat com a garant de drets és fonamental si volem evitar abusos.

-    És una pràctica accessible?
En absolut. L’estratificació en l’accés és una realitat, fins i tot quan no està inicialment regulat amb aquesta intenció. A l'Estat espanyol durant molts anys les parelles heterosexuals recorrien a la gestació subrogada als Estats Units però passaven inadvertides perquè podien inscriure les seves filles i fills en el registre civil amb normalitat, donant per fet que els pares biològics eren els pares d'intenció.

-    El fenomen es va destapar aquí fa poc més d'una dècada. Per què?
La pràctica es fa visible quan comencen a fer el mateix les parelles homoparentals masculines, perquè a més d'evidenciar-se la pràctica, ells decideixen fer-la pública com a reivindicació, denunciant així la situació d'accés desigual a la pràctica. L'estratificació en l'accés per qüestions econòmiques, d'estat civil o per orientació sexual no és patrimoni del nostre territori, es dóna també en altres països, amb regulació de la gestació subrogada o sense, i és inherent a les regulacions.

-    Els drets de les dones estan en perill en la regulació d'aquest fenomen?
És fonamental incloure la perspectiva feminista en la regulació de la gestació subrogada. Una regulació ben feta implica majors garanties per a totes les parts. De vegades la regulació és parcial i defensa només els interessos de determinades parts, en detriment dels drets bàsics, per exemple, de les dones gestants, és a dir, vulnerant els seus Drets Humans i els seus Drets Sexuals i Reproductius. Aquí radica la importància d'incloure la perspectiva feminista en la regulació de la gestació subrogada, sigui com sigui el model. Un exemple proper el trobem en la recent presentació de la iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés dels diputats. Aquesta ILP està elaborada des del punt de vista dels pares d'intenció i no contempla de la ma-teixa forma  a la resta de les parts implicades, especialment a les dones gestants i les dones proveïdores d’òvuls. Si es regula la pràctica, cal garantir els drets de totes les parts, també els de les dones gestants, part fonamental en el procés.
Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  L’11-N: Assemblea Oberta de Periodistes: 10 accions per un periodisme digne
Una inciativa del Sindicat de Periodisme recolçada per l'ADPC ... [+]
 
  XIII Concurs per l'eradicació de la violència masclista
Organitza la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere ... [+]
 
  XIII Fòrum contra les violències de gènere
Dies 9, 10 i 11 de novembre ... [+]
 
  Monòlegs sobre la ciència a càrrec de Dones Científiques
El dia 8 de novembre a les 18:00 a la Filmoteca ... [+]
 
  9ª edició del concurs (RE)Imagina't. Creacions audiovisuals no sexistes
El 10 de novembre finalitza el termini per presentar-s’hi ... [+]
 
  V Premi Dones Innovadores 2018
La data límit per a presentar candidatures és el 15 de ... [+]
 
  III edició Premi ADHUC en estudis de gènere i sexualitat
El termini per lliurar les obres acaba el 15 de gener ... [+]
 
  Exposició Les dones també seuen. Mobles i espais femenins dels segles XVI i XVII
Es pot visitar fins el 18 de febrer de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som