Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Gestació subrogada, un debat pendent
Ventres de lloguer, maternitat subrogada, gestació per substitució o gestació subrogada. Molts són els noms per a una pràctica de reproducció assistida que ha assaltat l’arena política espanyola fa relativament poc però que fa 20 anys que s'utilitza com a via per crear una família. Està permès en l'Estat espanyol? Ha de regular-se? Quins models hi ha?
protagonistes | 28/09/2017

Cristina Guiu.- Dècades després, les xifres revelen que les tècniques de reproducció assistida s'han consolidat dins i fora de les nostres fronteres. Segons dades presentades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat a través de l'últim informe del Registre Nacional d'activitat i resultats dels tractaments de reproducció assistida a Espanya, l'any 2014 es van realitzar 156.865 cicles de reproducció, dels quals el 74% són de Fecundació In Vitro (FIV), i el 26% d'Inseminació Artificial (IA). En aquest context irromp la gestació subrogada, coneguda col•loquialment com a ventres de lloguer, que ha destacat per ser una pràctica polèmica, malgrat ser poc freqüent en comparació amb altres formes d'aplicació de les tècniques de reproducció assistida més esteses, com la inseminació artificial o la fecundació In Vitro.

Què és la gestació subrogada?


Il·lustració: Eduardo Luzzatti

La gestació subrogada és una pràctica en què s’apliquen tècniques de reproducció assistida mitjançant la qual una dona gestant dóna a llum a un bebè, els pares legals del qual són els pares intencionals. Aquest embaràs sol ser fruit d'una fecundació In Vitro duta a terme amb semen i òvuls de qui seran els pares o de donacions de gàmetes d'altres persones. Quan es va engegar aquesta pràctica, als anys 80's, només es podia realitzar amb òvuls de la gestant (mitjançant IA), la qual inevitablement tenia un vincle genètic amb el fetus (subrogació tradicional o parcial). Actualment, i a causa dels avenços mèdics aquest vincle ja no existeix, gràcies a la possibilitat d'utilitzar la FIV en el procés, la fórmula més freqüent per evitar problemes legals derivats del vincle genètic entre el bebè i la gestant, és el que es coneix com a subrogació gestacional o plena, que es realitza a través de donació de gàmetes o donació d'embrions.

En quins països es permet la gestació subrogada?
Encara que la darrera dècada aquesta pràctica s'ha popularitzat també a l'Estat espanyol, la gestació subrogada no està permesa, la qual cosa no impedeix que creixin any rere any el nombre de mares i pares per gestació subrogada que han acudit a països en els quals si tenen accés. Algu-nes de les destinacions recurrents són: els Estats Units, Regne Unit, Canadà, Mèxic, Rússia, Ucraïna i l'Índia, entre d'altres.

Els països que han regulat la gestació subrogada es divideixen en funció del model triat. Concretament, el model altruista, estableix una recompensa econòmica per a la gestant com a compensació per les molèsties físiques, despeses mèdiques o els ingressos no rebuts perquè no pot treballar durant un període; mentre que al model comercial, a més de compensar el temps, els inconvenients, els possibles riscos i les molèsties associades a l'embaràs, el part i el puerperi, s'estableix una contraprestació econòmica per a la dona gestant com a pagament pels seus serveis. Entre els països que aposten pel model altruista trobem Regne Unit, Canadà i Portugal, mentre que entre els que es decanten pel model comercial hi ha els Estats Units, Índia i Ucraïna.

Tot i que el perfil majoritari de les parelles que recorren a la gestació subrogada són les heterosexuals, a Espanya l'aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe el 2005 va propiciar que les parelles homosexuals també optessin per aquesta via, encara que amb limitacions, ja que països com Rússia, Ucraïna, Kazakhstan i Geòrgia veten l'accés a aquesta praxi a parelles homosexuals i persones solteres.

Polèmica al Congrés dels Diputats
Encara que al nostre país la gestació subrogada no està permesa, fa ja més d'una dècada que és una pràctica visible. Prova d'això és que en aquest temps han proliferat organitzacions en defensa de la gestació subrogada com Son Nuestros Hijos (SNH) i l’Associación de Padres por la Gestación Subrogada, i d’altres com No Somos Vasijas, que defensen la prohibició dels ventres de lloguer, perquè suposen l’explotació i el control dels cossos de les dones. Aquestes mobilitzacions han afavorit la creació de grups de pressió que fomenten i donen suport a accions per a la regularització o la prohibició d'aquesta pràctica al nostre territori, pressionant als grups parlamen-taris per donar una resposta: regular o prohibir definitivament la gestació subrogada.

Encara que la solució avui dia es debat en seu parlamentària, en 2016 el Grup d'Ètica i Bones Pràctiques Clíniques de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) va presentar al Congrés dels Diputats la seva proposta de bases per a la regulació de la gestació per substitució, ja que van reconèixer que és una realitat que s'està produint en l'actualitat al nostre país. En la proposta la SEF es va decantar pel model altruista, seguint els passos d'altres països europeus com Regne Unit i Portugal.

Malgrat la prohibició d'aquesta pràctica en l'Estat espanyol, dos partits han inclòs als seus programes electorals la seva legalització: Ciutadans i UPyD, mentre que PP i el PSOE s'han declarat en contra de la regularització, i la resta de grups parlamentaris s'abstenen mentre mantenen un debat intern sobre aquesta qüestió. Entretant, algunes administracions públiques ja han fet passos cap a la seva normalització, és el cas de l'Institut de la Seguretat Social de l'Estat, que ja ha atorgat els primers permisos de maternitat i paternitat, tot i que la gestació subrogada no està recollida en el nostre ordenament jurídic.

Encara que el debat que es presenta és complex, caldrà donar una solució com més aviat millor, perquè la realitat constreny, i segons estimacions de SNH aproximadament un miler de nens i nenes espanyols són nascuts mitjançant aquest sistema fora de les nostres fronteres. Potser en lloc de seguir aprofundint en un plantejament dicotòmic de regulació o prohibició, convingui ampliar la perspectiva d'anàlisi i treballar en l'impacte que aquesta pràctica té en els drets sexuals i reproductius de les dones gestants, i què implica quant a raça, ètnia i classe social aquest fenomen transnacional.

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  L’11-N: Assemblea Oberta de Periodistes: 10 accions per un periodisme digne
Una inciativa del Sindicat de Periodisme recolçada per l'ADPC ... [+]
 
  XIII Concurs per l'eradicació de la violència masclista
Organitza la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere ... [+]
 
  XIII Fòrum contra les violències de gènere
Dies 9, 10 i 11 de novembre ... [+]
 
  Monòlegs sobre la ciència a càrrec de Dones Científiques
El dia 8 de novembre a les 18:00 a la Filmoteca ... [+]
 
  9ª edició del concurs (RE)Imagina't. Creacions audiovisuals no sexistes
El 10 de novembre finalitza el termini per presentar-s’hi ... [+]
 
  V Premi Dones Innovadores 2018
La data límit per a presentar candidatures és el 15 de ... [+]
 
  III edició Premi ADHUC en estudis de gènere i sexualitat
El termini per lliurar les obres acaba el 15 de gener ... [+]
 
  Exposició Les dones també seuen. Mobles i espais femenins dels segles XVI i XVII
Es pot visitar fins el 18 de febrer de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som