Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Futbol amb majúscules
Les futbolistes espanyoles es van quedar a un penal de fer història i ficar-se en semifinals d'una Eurocopa. Tot i el seu treball i tenacitat, les coses continuen sent difícils per a elles en un país en què pocs clubs tenen els seus equips femenins professionalitzats i en què la Federació mira cap a un altre costat.
esports | 21/08/2017

Jéssica Pérez.-  Espanya cau de l'Eurocopa en quarts de final després de perdre als penals. Sembla el titular de la mítica selecció absoluta masculina, aquella que sempre marxava a quarts. Però no. Són les jugadores internacionals les que es van quedar a un pas de les semifinals europees. Després de molts anys de resignació, els homes van sumar dues eurocopes i un mundial al palmarès nacional. Elles, en ple creixement i evolució, poden seguir somiant que la història es repeteixi.


La selecció espanyola celebra el seu pas a quarts (Font: UEFA.com)

En l'Eurocopa dels Països Baixos que va acabar el passat 6 d'agost i que va elevar a Holanda al més alt del futbol continental, Espanya va fer un resultat decent tot i que va donar una imatge molt menys brillant. L'equip dirigit per Jorge Vilda es va quedar a un penal de ficar-se entre les quatre millors seleccions d'Europa però només va guanyar un partit en tot el campionat, la seva estrena davant Portugal (2-0). Va caure davant Anglaterra (0-2) i Escòcia (0-1) però va superar la fase de grups per la carambola de les rivals. En el seu darrer enfrontament contra Àustria el 0-0 es va resoldre en la tanda de penals on l'errada de Silvia Meseguer les va enviar cap a casa. Dos únics gols en els seus quatre partits que evidencien la mancança de gol d'un grup que va marxar a Holanda sense dos dels seus referents: Vero Boquete i Sonia Bermúdez.

Després de la revolució en acabar el Mundial de Canadà, quan les jugadores van destapar els comportaments masclistes del fins aleshores entrenador, Ignacio Quereda, i el van obligar a dimitir, semblava que la federació havia fet examen de consciència i havia començat a prendre seriosament el seu departament femení. Vilda prenia el càrrec amb 34 anys, després de la seva feina a les categories inferiors. Algunes jugadores veteranes com Natalia Pablos o Ruth Garcia van anar desapareixent progressivament dels plans de Vilda fins que a la cita europea Boquete i Bermúdez van quedar fora de la convocatòria, dues de les capitanes i icones d'aquest esport a Espanya. Relleu generacional o represalia. Vilda argumenta que es va endur a l'Eurocopa a les que estaven en millor forma, deixant a casa la segona màxima golejadora de la Liga Iberdrola, Sonia Bermúdez, i a la finalista de la Champions amb el PSG, Vero Boquete, casualment les dues capitanes que van liderar la revolució envers Quereda.


Holanda. Campiona de l'Eurocopa.
Font:
UEFA.com

Pot semblar que la Federació ha volgut treure's del camí a les jugadores més rebels, aquelles que s'atrevien a qüestionar-la i a defensar els seus drets. Pot semblar que al fins fa poc president de la Federació, Ángel María Villar (ara en llibertat provisional sota fiança després d'haver estat en pressó incondicional a partir de les investigacions per desviament de fons federatius) no li agrada massa que li revolucionin el gallinar unes noies jovenetes ni que fessin dimitir el seu amic Quereda.

Pot semblar que Jorge Vilda no és més que l'instrument de la RFEF per a deslliurar-se dels problemes però amb una aparença més moderna. Pot semblar que la institució continua sent un ent masclista i patriarcal al que no l'interessa el més mínim el seu grup femení, el mateix que poc abans de sortir cap a Holanda no tenia garantides primes i que mantenia les dietes congelades. Pot semblar moltes coses però potser només ho sembla i això està ple de malpensats.

I mentre alguns malpensem que la Federació passa de les seves dones, l'audiència ha respost amb bones dades. L'Eurocopa es va donar per Teledeporte i els partits d'Espanya han estat sempre per sobre dels 200.000 espectadors. La millor xifra va ser en el seu darrer partit, el de quarts contra Àustria. La pròrroga d'aquell duel la van seguir en directe més de mig milió de persones. Dels quatre dies en què la selecció va entrar en acció en tres va ser el més vist del canal.

A aquests números cal afegir els que s'han registrat en la lliga regular, en partits com el del Mini Estadi en les semifinals de la Champions en què van anar més de 10.000 persones a veure el Barça-PSG. O l'Atlético-Barcelona disputat al Vicente Calderón amb quasi 14.000 espectadors. O el de Mestalla al derbi valencià davant el Llevant, rècord absolut del curs amb 17.000 persones a les graderies. Pot semblar que a la gent sí que l'importa el que facin les dones al futbol. Pot semblar que quelcom està canviant. O potser ja ha canviat.

Celebrem el creixement en botes femenines d'un esport històricament masculinitzat. I deixem de dir-li futbol femení. Perquè el futbol femení no existeix, existeix el futbol. El practiqui qui el practiqui. I si no diem natació femenina o atletisme femení no ho fem amb altres disciplines perquè, tot i que ells van arribar abans i aquest ha estat el seu bastió durant  molt de temps, ja no ho és. I elles no són cap categoria apart. No són futbol femení, són FUTBOL i prou. I amb majúscules.
 

Altres notícies
Informació esportiva i ètica | esports | 14/12/2010
Uniformes nous pel bàsquet femení: progrés o retrocés? | esports | 22/11/2011
Sandra Reichel, la dona forta del Barcelona Ladies Open 2012: “sempre he treballat molt, de manera honesta, intentant no imitar els homes” | esports | 17/05/2012
Guerreres d'aigua per una Barcelona d’or | esports | 17/07/2013
El salt de la María Vasco: de la pista al carrer | esports | 17/07/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Foto12 edició de la Universitat d'Estiu de les Dones
Dia 1 de juliol conferència a càrrec de Núria Ribó ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som