Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Eines contra la sobrerepresentació masculina al món de la participació
El passat dissabte 8 de juliol, el Museu de les Cultures del Món, va ser l'escenari escollit per a celebrar la jornada formativa 'Polítiques d'Igualtat en els col•lectius de cultura popular', a càrrec de l'experta en llenguatge inclusiu, Eulàlia Lledó, i la doctora en Ciències Polítiques, Tània Vergé. Un parell de visions especialitzades, que a més de reflexionar sobre com aplicar perspectiva de gènere dins de l'associacionisme cultural, van aportar també contingut extrapolable a qualsevol col•lectiu, entitat o organització.
glocal | 19/07/2017


Josep Viana, Eulàlio Lledó i Tània Verge. (Foto: Ana Vallina)

Ana Vallina.-  El president de l'ens de l'associacionisme cultural català, Josep Viana, va presentar aquest curs, que volia "dotar de les eines necessàries per a evitar qualsevol mostra de sexisme en l'activitat quotidiana de les entitats". I és que, igual que a la resta d'àmbits de la nostra societat i del mon, el desequilibri de la representació d'homes i dones és visible i preocupant, també al mon associatiu de les cultures populars. De les 31 federacions que formen part de l'ens, el 70% dels membres de les Juntes Directes són homes, enfront del 30% de dones.

En aquest sentit, la primera part de la Jornada es va centrar en l´ús de llenguatge no sexiste dins del llenguatge administratiu. Eulàlia Lledó va presentar un conjunt de guies i eines que durant anys ha elaborat i ha recopilat en el seu espai web eulalialledo.cat adreçades a oferir diferents solucions perquè el text no exclogui a les dones, amb la seva invisibilitat sota el masculí genèric, per exemple. Com a punt de partida, Lledó va destacar que: “la llengua no és sexista o racista. És la gent la que fa construccions sexistes, masclistes o racistes", mentre recordava que no n'hi ha solucions úniques i proposava una sèrie d'alternatives al voltant de les construccions de l'idioma.

Canvis al llenguatge
"És vàlid usar la barra -(nen/a)-, el parèntesi -nen(a)-, la doble forma -nen i nenes-, les fórmules neutres -infancia- cadascú, amb la fórmula que millor les sembli". Respecte a la reticència a usar dobles formes d'una part de la gent, esgrimint l'economia del llenguatge, Lledó va mostrar una sèrie d'exemples, començant pel primer document escrit a català, el Forum Juridicum de principis del segle XIII, on ja s'especifica la doble forma per a diferenciar i visibilitzar als homes i a les dones; i seguint per l'antic testament o literatura del segle XV, entre altres.

D'altra banda, l'experta en comunicació no sexista i doctora en filologia romànica, Eulàlia Lledó, també va argumentar la cabdal importància d'aquest necessari ús del gènere femení a qualsevol comunicació. Va narrar com la no visibilització de les dones al marc legal de França, va suposar que en 1848, es negués la possibilitat de concórrer a les eleccions a un grup de dones, emprant com a argument legal que la llei parlava que tenien dret de ser càrrecs electes "tots els francesos" i no pas, tots els francesos i totes les franceses. Un cas semblant va passar en Regne Unit, uns vint anys després, en 1868, quan es va possar de manifest que 'man' era vàlid per a incloure a les dones quan es parlava de taxes, i es va obrir el debat sobre si tambè hi era vàlid 'man' per a incloure a les dones en el dret al vot. Un ús del masculí plural com a terme genèric, tant al francès com a l'anglès, que va comportar conseqüències sociopolítiques.


Eulàlia Lledó (Foto: Ana Vallina)
 

Respecte als canvis que s'estan desenvolupant últimament en l'ús normalitzat del llenguatge, Eulàlia Lledó va explicar fórmules com: el 'femení universal' (usant persones com a subjecte i conjugant en femení; o fent servir fórmules en femení plural per a cridar col•lectius) o el 'genèric masculí específic', és a dir, remarcar el gènere masculí per a significar semànticament la diferencia -camaraderia masculina, per exemple-. Lledó també va parlar de l'alternança de gèneres amb voluntat d'englobar dintre tant a homes o com a dones en enumeracions que les usen indiferent; de les fórmules neutres (alumnat, professorat) i del seu fredor, que de vegades ha frenat el seu ús quotidià; o de l'ús del pronom en primera persona femenina, quan la veu que narra és femenina: "una sent que..." envers "un sent que..." empleat fins ara de forma recurrent.
 

Participació i representativitat
Sota el título 'El gènere de la participació', la doctora en Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, Tània Verge,  va començar la seva intervenció fent una diagnosi de la situació actual de la representació femenina en diferents esferes de la vida. Amb tots els exemples, la piràmide del percentatge de dones s'aprimava, a mesura que creixia el poder i les posicions de responsabilitat, decisió i privilegi dels estatus analitzats. Així, mentre que les dones representen entre el 50 i el 60% de la base de l'acció comunitària i social, les dones són el 42% del total de diputats/es del Parlament, ocupen el 38% de les conselleries, el 35% de les regidories i el 19% dels alcaldies. O a la universitat, on les dones són majoria dins dels graduats/es, mentre només el 20% de les càtedres estan ocupades per dones, enfront del 80% dels homes catedràtics.

Quan es tracta de sobrerepresentació masculina
Aquesta sobrerepresentació masculina, segons l'opinió de Tania Verge, és la que cal visibilitzar i analitzar com a causa del pol oposat del paradigma, la infrarepresentació de les dones. Un canvi conceptual que demana que, envers parlar de quotes per a dones, es consideri les quotes paritàries per a homes, millorant també la qualitat dels homes que arriben a posicions de responsabilitat i decisió, és a dir, de lideratge i representació.

Verge va compartir durant la seva ponència una anàlisi dels tres nivells de representació, estretament lligats a la participació. Així, va diferenciar entre la representació descriptiva, aquesta que es despren dels mateixos cossos i la seva diferenciació de gènere, matisant i emfatitzant aquesta experta de la Universitat Pompeu Fabra, que el gènere és una construcció social. Aquesta representació bàsica i la seva heterogeneïtat o homogeneïtat segons el gènere. És a dir, la proporció equilibrada -o no- del nombre d'homes i dones, influeix directament en la 'representació simbòlica' en la que es desprèn dels interessos, temes, problemàtiques que es prioritzen dins de l'organització i que a mesura que quan un espai augmenta el nombre de dones participants, i per tant es feminitza, comencen a ser-hi sobre la taula temes que abans no hi eren.
 


Tània Verge (Foto: Ana Vallina)

Però també, que hi hagi menys o més dones, té un impacte sobre la representació simbòlica, és a dir, sobre la projecció del mateix col•lectiu. Aquesta representació simbòlica, al mateix temps, pot condicionar la participació, desanimant a les dones a donar el seu temps, ganes i esforç participant en un col•lectiu, associació, entitat on mai hi ha hagut una presidenta, per exemple. O on els temes i activitats tenen en compte, o no, les necessitats i desigs de les dones.
Per tant, per a revertir una situació de sobre-representació masculina o infra-representació femenina, l'entitat o col•lectiu, en l'opinió de Tania Verge haurà de "revisar procediments, les praxis, no sol com ens expressem". Perquè, segons la seva expertesa, la desigualtat de recursos, principalment el temps, marca que la participació tingui gènere. Però també, els tics patriarcals omnipresents en el nostre món, com ara l'educació dels homes en la sobre confiança masculina o a les dones en la infraconfiança, humilitat i discreció.

Tot això, és allò que Verge engloba dins de l'experiència de la participació segons el gènere: el repartiment de tasques en funció del gènere, les oportunitats, els reconeixements... fins i tot la construcció d'espais informals d'oci i convivència en horaris impossibles de comptabilitzar amb les responsabilitats domèstiques, que fins ara majoritàriament assumeixin les dones. "Són les regles del joc i aquestes cada entitat, col•lectiu o organització pot canviar-les". Però per això també cal: fer una auditoria de gènere de la situació, acceptar col•lectivament aquesta identificació i debat i, que els homes han de revisar els seus privilegis. Un extrem força complex, perquè com diu la frase que va citar a la seva intervenció Verge: "el privilegi del privilegi és que els termes del privilegi siguin invisibles".

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoEva cantant sota la pluja!
Quina és l'actitud per superar els obstacles? ... [+]
 
  Foto16 d'octubre, dia de les escriptores
Lectures de textos de dones ... [+]
 
  4ª edició de la Diplomatura de Postgrau en Violències masclistes
La matrícula es pot fer fins el 15 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  Màster en Estudis de la Diferència Sexual
Inscripció oberta fins el 30 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  Montserrat Roig i la revolta de l'Ateneu Barcelonès
Fins el 17 d’octubre ... [+]
 
  FotoExposició Montserrat Roig cronista d’un temps i d’un país
Continua la itinerança per Catalunya: ara Corbera d'Ebre ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som