"Dones de Lleida. De la Restauració a la Guerra Civil"


protagonistes\| glocal\| tendències\| comunicació\| món\| violències\| memòria\| opinió		cat \| esp

Dones de Lleida és un llibre sobre la participació de les dones en la vida pública. Les recerques de diverses autores i autors estructurades en els àmbits dels Moviments socials, Educació i Ciència i Treball configuren el cos d’aquest treball editat per Alfazeta, amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, La Paeria de Lleida i l’Institut Català de les dones.

memòria | 23/03/2010

Laia Serra.- Aquest és un llibre de recuperació històrica, com recorda Mari Ángeles Calero al Pròleg, d’indagació, descoberta i divulgació del paper de les dones dins la comunitat, que van transformar la societat des de la vida privada i l’espai reproductiu –assignats a les dones-, i també des de la seva activitat en entitats o individualment en un món patriarcal. I és que “la invisibilitat no es pot confondre amb la inactivitat”, com diu Joan Sagués San José en un moment del seu escrit sobre les dones i el compromís social, ni en el treball ni en els moviments socials.

Aquesta obra que tenim al devant és Història amb majúscules, la que inclou tots els éssers humans, dones i homes, la que té una visió completa del passat, i que ens pot donar eines per construir un futur com a societat en la qual cada individu pugui aportar el millor de si i que ens permeti “beneficiar-nos –com diu Calero- de tot allò meravellós que pot fer la meitat de la población que ha estat silenciada i desaprofitada”.

La dicotomia entre la història de les dones i la història (la que no porta adjectius i se supuposa que és “la de veritat”, la dels homes) és una farsa. Moltes dones han estat presents, actives i importants al llarg de la història -concretament en el període de la Restauració a la Guerra Civil en el que s’inscriu el llibre-, i tot llegint hom pot sorprendre’s de la gran quantitat de noms femenins que apareixen. En entitats del món asistencial, educatiu, esportiu, com explica Montse Palau; en moviments polítics.

La història té molt de la vida de les persones, i les biografies que s’inclouen ens ho recorden. N’hi ha diverses: la de Soledat Estorach, dirigent de Mujeres Libres, per Eulàlia Vega; la de Josefa Reimundi Florensa, per Jaume Barrull; o les de Maria Lois López i Josepa Uriz i Pi, en l’àmbit de l’educació i la ciència, per Quintí Casals.

El món del treball l’aborden els textos d’Antoni Jové Montanyola i de Ramon Morell, que ens parlen de la situació precària i difícil de la dona en el treball i la propietat de la Lleida contemporània (1780-1930) i de la dona en el món pagès, respectivament.

L’epíleg és d’Àngels Santa, que amb un relat fictici basat en documents històrics, explica la presència i experiència de les dones en la literatura. Moltes dones ens han precedit, amb històries de lluita i dificultats. Pioneres que van establir els fonaments del nostre món. A elles devem el nostre accés a la cultura i els àmbits públics. Aquest llibre les homenatja, tot donant a conèixer les seves proeses, i nosaltres ho fem, tot coneixent la història, lluitant perquè sigui la de tothom, homes i dones.