Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Vel Islàmic, la neutralitat a judici
El passat mes de març, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar la prohibició de l'ús del vel islàmic en el lloc de treball i així ho van recollir molts mitjans de comunicació d'arreu. Però aquell dia el TJUE va dictar dues sentències (i no una) sobre el vel islàmic i sembla que aquesta qüestió ni és tan clara ni està exempta de contradiccions i crítiques.
món | 18/05/2017


Un moment  de la Jornada. Mar Serna té la paraula (Foto: Cristina Guiu)
 

Cristina Guiu.- Per donar llum a aquesta qüestió l'associació Dones Juristes va convidar a Sophie Arndt, jurista i sociòloga, especialista en dret antidiscriminatori i a Mar Serna, Magistrada del Jutjat Social de Barcelona, per comentar les especificitats d'aquestes i altres sentencies en aquesta matèria rellevant a l'agenda feminista.

La jornada, celebrada al Centre de Cultura Francesca Bonnemaison, va començar de la mà de Sophie Arndt que va analitzar les dues sentències dictades pel TJUE (C-157/15 i C-188/15) relatives a dos casos denunciats a Bèlgica i França, respectivament. Amb una Europa dividida i amb l'auge de l'extrema dreta a les nostres fronteres, Arndt va remarcar el fet que en les societats contemporànies europees actualment es discuteix quins individus pertanyen (o poden pertànyer) a aquestes societats, establint una línia divisòria entre nosaltres i les altres persones.

En aquest debat, el vel es presenta (interessadament) com un element de conflicte, perquè evidencia aquesta alteritat i finalment s'acaba prohibint l'ús del vel en nom d'una suposada neutralitat. Precisament aquest és el principal argument en el cas de Samira Achbita (Bélgica) en què l'empresa GS4, on ella treballava com a recepcionista, tenia una norma interna que prohibia a les persones que hi treballaven portar signes visibles de les seves conviccions polítiques, filosòfiques o religioses així com observar qualssevol ritus relacionat amb aquestes conviccions al lloc de treball. En aquest cas existia una regla empresarial que prohibia a totes les persones que hi treballaven, de totes les religions i totes les polítiques fer visibles aquestes creences, i tot i que a la denúncia s'apel•lava a l'article 2 de la Directiva 2000/78 (obligatòria per a tots els estats membre) que regula la igualtat de tracte en el treball, el TJUE va concloure que la norma interna de l'empresa tenia una finalitat legítima i afectava per igual a tota la plantilla, ja que els imposava, de forma general i indiferenciada, una neutralitat d'indumentària que s'oposava a l'ús de qualsevol signe visible de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses. D'aquesta manera, en casos com aquest de discriminació indirecta, el tribunal europeu deixa un marge d'acció ampli per a les companyies en pro de la llibertat d'empresa, tot i que a la sentència no entra a valorar la legalitat de l'acomiadament de la treballadora, qüestió que haurà de resoldre el jutjat nacional corresponent. El més greu d'aquesta decisió judicial és que no veu incompatible amb la llei europea que una empresa privada veti l'ús de signes visibles de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses per oferir una imatge neutra davant els seus clients, tot i l'impacte d'aquesta norma en les minories religioses.

En un context europeu cada vegada més dividit i polaritzat, i amb moviments d'extrema dreta creixents, qui marcarà els criteris d'aquesta suposada neutralitat? La crítica de Sophie Arndt va en aquesta línia, ja que la realitat demostra la fragilitat de la regla de neutralitat en relació a les discriminacions indirectes, perquè aquesta suposada neutralitat afecta sobretot a un col•lectiu protegit. En les societats occidentals la prohibició de símbols religiosos crea una discriminació interseccional, ja que afecta fonamentalment a dones musulmanes, especialment en el mercat de treball. Tal com remarca Arndt la neutralitat és un criteri social i cultural i la normalitat s'esta-bleix a partir dels costums de la majoria, per això cal protegir les minories. En l'anàlisi de la normativa europea antidiscriminació, Arndt ha subratllat també la necessitat de definir el treball com a espai públic, tot i ser empreses privades, ja que avui dia el treball constitueix un espai social important d'autoexpressió i forma part de l'espai públic.

En la segona sentència, el cas de l'Asma Bougnaoui (França), amb molt menys ressò mediàtic, és un altre acomiadament, aquesta vegada per discriminació directa. La senyora Bougnaoui era enginyera de projectes a l'empresa Micropole Univers i es reunia sovint a les seus dels seus clients. Després de la primera reunió, un dels clients li va exigir que a la reunió següent havia d'assistir sense vel. Ella s'hi va negar i la van despatxar de la feina. Aquest cas també apel•lava a l'article 4 de la mateixa Directiva (2000/78) però en aquesta ocasió es tractava d'una discriminació directa, més fàcil de detectar i penalitzar. El TJUE conclou que el desig d'un client que els serveis no li siguin prestats per una treballadora que porta vel islàmic no és un requisit professional essencial i determinant, deixant clar que no qualsevol interès comercial està protegit per la llibertat d'empresa. A més, en aquesta sentència, el mateix tribunal va esta-blir una diferència entre manifestar la fe i el proselitisme, prioritzant la llibertat religiosa de la treballadora.

En la segona ponència, Mar Serna va evidenciar l'estreta línia entre lo públic i lo privat, especialment a l'estat espanyol. Sense anar més lluny, un clar i recent exemple de la presència de la religió a la nostra societat i a l'espai públic és la celebració de la Setmana Santa que, a més de marcar el calendari escolar, està molt present en l'activitat política de les institucions democràtiques d'un estat suposadament aconfessional, amb banderes a mitja asta, ministres a les processons o la celebració de la Pasqua militar presidida per la monarquia i el govern es-panyol.

A l'estat espanyol hi ha dos milions de persones d'origen musulmà, però poques denúncies de discriminació en l'àmbit laboral. De fet, l'únic cas similar als casos francès i belga que coneixem en el nostre territori és un cas registrat recentment a Palma de Mallorca. En aquesta ocasió un Jutjat del Social de la capital balear fallava a favor de la senyora Ana Saidi, una treballadora de l'empresa Acciona que va demandar la companyia per prohibir-li portar vel per atendre els passatgers a l'aeroport de Mallorca. Tot i ser una sentència positiva, aquest cas és un indici clar de la discriminació de la dona musulmana al mercat de treball i de la islamofòbia de gènere existent, que sosté que per assolir la igualtat de les dones, aquestes deuen treure's el hijab, que sovint la societat occidental llegeix com a un símbol d'opressió.

La islamofòbia es basa en un prejudici negatiu categòric contra les persones musulmanes, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana. Si a aquesta discriminació hi sumem la discriminació específica de gènere, el resultat és la focalització en les dones d'aquesta intolerància religiosa.

Serna ha remarcat que la legislació laboral espanyola parteix del dret que l'individu no ha de renunciar als seus drets fonamentals en entrar a l'empresa, i que aquesta ha de mantenir-se una postura neutra per garantir la llibertat religiosa dels seus treballadors i treballadores. El cas de Palma i l'escassetat de denúncies registrades són una clara mostra de la discriminació múltiple per intersecció que pateixen les dones musulmanes al nostre país, que sovint segregades i excloses laboralment. Perquè quan interactuen racisme i gènere les conseqüències negatives es multipliquen.

En el debat va quedar clar que les sentències dictades per la cort europea obren la porta a les empreses a discriminar les dones d'acord amb les seves creences. Ara és el torn dels tribunals nacionals, que poden defensar els drets de les minories i defensar la llibertat religiosa com un dret fonamental, també en el mercat de treball. La realitat és que són poques les denúncies de discriminació que arriben de dones amb vel i que la sentència europea del cas belga contribueix a ampliar la bretxa en l'accés al mercat de treball de les dones musulmanes. Per això són essencials sentències que defensen els drets de les dones a exercir la seva llibertat religiosa, com el cas de Palma i el cas francès, per deconstruir l'estereotip que totes les dones que porten o vesteixen símbols tradicionals o religiosos ho fan coaccionades. L'abordatge de l'ús del vel no pot ser ni paternalista ni etnocentrista, ans al contrari, ha de respectar la voluntat de les protagonistes, les dones musulmanes.

Guardar

Guardar

Altres notícies
Cobertura informativa contra els feminicides a Ciudad Juárez (Mèxic) | món | 04/11/2009
III Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere | món | 26/11/2009
Afganistan vol viure, una exposició fotogràfica de l’ONG ACAF | món | 25/02/2010
Jornades Per Una Altra Mediterrànea | món | 01/06/2010
“Dones: la força del canvi a l’Índia” al Palau Robert | món | 19/10/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FEMINISME(S)
El Dossier CRÍTIC, publicat el novembre de 2017 ... [+]
 
  Exposició Huellas de Mujeres Geniales
Es pot visitar del 28 de novembre fins el 15 de ... [+]
 
  D’ONES: (R)evolució de les dones en la música
Del 10 de novembre de 2017 al 23 d’abril de 2018 ... [+]
 
  III edició Premi ADHUC en estudis de gènere i sexualitat
El termini per lliurar les obres acaba el 15 de gener ... [+]
 
  Exposició Les dones també seuen. Mobles i espais femenins dels segles XVI i XVII
Es pot visitar fins el 18 de febrer de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som