Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
10 anys de Llei d’Igualtat: 182 alcaldesses, 765 alcaldes
El 30 de març de 2017 es va presentar al Col•legi de Periodistes de Barcelona la recerca continuada sobre la presència de dones i homes als governs locals catalans elaborada des de l’Associació de Dones Periodistes (ADPC) sota la coordinació de Marta Corcoy. En l’acte, presentat per la presidenta de l’ADPC, Mavi Carrasco, van intervenir Tània Verge, Maria de la Fuente i la vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó.
glocal | 12/05/2017


Durant la presentació de l'estudi i el web (Foto: Ignasi Renom)

Marta Corcoy Rius.-  Els resultats indiquen que transcorreguts prop de 40 anys de democràcia ininterrompuda, amb una presència any rere any més consolidada de les dones a tots els àmbits de la societat, s’avança molt lentament pel que fa a  l’equiparació entre dones i homes a les administracions locals. El total d’alcaldesses actualment a Catalunya no arriba al 20% (19,09%) i les regidores representen un 35,5%. En les desenes eleccions celebrades el 2015, Catalunya s’ha equiparat per primer cop amb la mitjana de l’Estat espanyol tant pel que fa a alcaldesses com a regidores malgrat que ocupa el lloc núm. 12 d’entre totes les comunitats autònomes. Murcia, País Basc i Madrid són les que ostenten més alcaldesses, amb valors superiors al 25%.

Les alcaldesses a Catalunya no arriben al 20%
La presència de dones al front dels ajuntaments ve donada per les dinàmiques internes dels partits polítics, les seves estratègies però també per la sensibilització i les normes de cada formació política a favor de la igualtat dones-homes. Els resultats de la recerca mostren que els partits polítics a l’hora d’incorporar dones entre les seves files per presidir els governs locals, al llarg dels darrers 4 mandats electorals han presentat un creixement lent.  Així el 2015  a les províncies de Barcelona, Lleida i Tarragona no hem trobat cap comarca que no registri al menys 1 alcaldessa en els seus municipis. A Girona en canvi dues comarques encara  no tenen cap alcaldessa presidint un Ajuntament: són les de la Cerdanya i el Pla de l’Estany. En dues comarques es registra paritat amb més d’un 40%: Vallès Occidental (48% dones – 52% homes) i Baix Penedès (43% dones – 57% homes). I en dues se supera la paritat: Barcelonès (80% dones – 20% homes) i el Garraf (83% dones – 17% homes).  En l’anterior mandat, 2011-2015, els resultats eren diferents:  5 comarques sense cap alcaldessa:  Terra Alta, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Solsonès i Val d’Aran mentre que la del Vallès Occidental era la que registrava més alcaldesses (52%) i la que menys el Tarragonès (4,5%).

Els partits amb més alcaldesses en la seva evolució històrica són el PSC i ICV, seguits de CiU. Cal tenir en compte en aquestes eleccions la irrupció dels Comuns, amb un 66%. Tots els partits i agrupacions electorals obtenen un increment sostingut d’alcaldesses i una reducció d’alcaldes al llarg dels 4 mandats excepte el PP i SI que no en tenen cap i el PSC que presenta una davallada de 2 punts  entre el 2007 i el 2011, que es recupera el 2015 amb un 22,50%, mentre que el 2003 era el partit amb més alcaldesses.

Pel que fa a la distribució segons el nombre d’habitants dels alcaldes i les alcaldesses  s’ha produït una evolució vers l’equilibri, amb un predomini d’alcaldesses de diferents partits polítics en els municipis de més població, assolint aquí la paritat, canviant la tendència  registrada en altres mandats en què la majoria d’alcaldesses ho eren en pobles petits o mitjans. Ara, de les 182 alcaldesses, governen en municipis de més de 50.000 habitants com Barcelona, Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Girona, Rubí... Malgrat això però també hem d’esmentar que a les eleccions del 2003 les alcaldesses que governaven en municipis de més de 50.000 habitants no eren les mateixes que les d’ara, en general, encara que governés una dona, aquesta no era la mateixa que en el 2015: hi ha molta rotació. Tenim com exemple el cas de Badalona i Girona. Aquesta dada valida la hipòtesi de la curta permanència de les dones en càrrecs de responsabilitat.

Actualment la franja més baixa d’alcaldesses es registra en els municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants.

El percentatge de regidores és del 35%
Les regidores a tot Catalunya representen un 35,54%: s’ha passat del 4,8% el 1979 al 35,5% el 2015. Si comparem amb l’Estat espanyol Catalunya sempre  es trobava per sota de la mitjana amb una diferència de més de 2 punts excepte en les eleccions del 2015 en què s’ha aconseguit el mateix percentatge que la mitjana de tot l’Estat espanyol. El salt més gran es va produir el 2007, quan es va passar del 23% el 2003 al 29%, amb la implantació de la Llei d’Igualtat. La resta de mandats la pujada ha estat estable i continuada, uns 3 punts.
La Comunitat amb més regidores és Múrcia, amb un 43%, paritat superada. També superen paritat, Andalusia, Canàries, Madrid, Balears, Astúries i País Basc. Catalunya ocupa el 12è lloc igual que en el cas de les alcaldesses, sense assolir encara la paritat.

La Llei d’Igualtat, necessària però insuficient
Aquestes dades ens porten a reafirmar  que les accions afirmatives o mesures de discriminació positiva instrumentades socialment a través de lleis o en el funcionament intern d’alguns partits afavoreixen l’accés de les dones a llocs de presa de decisions. Representen un dels camins possibles en l’àmbit normatiu i de les polítiques públiques per assolir la igualtat d’oportunitats, malgrat la lentitud que detectem en la seva aplicació efectiva.
En efecte el mes de març de l’any 2007 entra en vigor la Llei Orgànica per a la Igualtat efectiva de Dones i  Homes que regula, entre d’altres, la proporcionalitat de dones i homes a les llistes electorals. La seva efectivitat demostra un avanç lent sense que encara no s’hagi assolit la paritat ja que entre el 2003, - quan no hi havia la llei-, i el 2015 el percentatge d’alcaldesses a Catalunya ha pujat 9 punts passant del 10% el 2003 al 19% el 2015 i el de regidores ha crescut 12 punts: del 23 al 35%, sense arribar al llindar del 40% malgrat les 10 eleccions municipals celebrades en democràcia.

Un 6% d’Ajuntaments encara no tenen cap dona en la composició del Ple
Respecte a la paritat, els resultats 2015-2019 indiquen que es camina molt lentament. Així encara un 6,45% d’Ajuntaments no tenen cap dona en els plens municipals. El 2011 aquesta dada era del 9%. El nombre de consistoris amb paritat ha crescut 3 punts i ens trobem en un 26%. Un 59% d’ajuntaments no han aconseguit la paritat. El salt més gran és va experimentar el 2011 en què el 23,50% de consistoris van assolir la paritat mentre que en les eleccions immediatament anteriors, les del 2007, el percentatge era  del 12,30%.

Les dones es cansen abans de l’exercici de la política
Referent a la permanència d’homes i dones en els Plens de les corporacions locals s’aprecia la fugacitat de les dones. En aquesta ocasió hem analitzat la permanència de les alcaldesses i els alcaldes i de les regidores i el regidors.  Les alcaldesses ho han estat per un espai curt de temps i no en trobem que s’hagin mantingut al càrrec més de 5 mandats excepte en un cas.
Pel que fa a la permanència de les regidores destaca una lleugera presència inferior al 10% a partir del 6 i 7è mandat però sempre amb valors molt baixos. Aquesta curta permanència ens indica la gran renovació de les dones que es produeix en les candidatures dels diferents partits polítics i la poca consolidació.

Quines responsabilitats exerceixen els regidors i les regidores?
En aquest àmbit no s’han detectat grans canvis en relació amb els resultats anteriors en què, de la mostra que es va fer, un percentatge molt alt es concentrava en els anomenats Serveis a les persones. En aquesta ocasió s’ha fet una anàlisi de totes les responsabilitats dels regidors i regidores de govern dels 947 consistoris catalans. Els resultats són similars: presència majoritària de les dones a l’àrea dels serveis a les persones i molt poca presència a Territori i a la gestió de l’espai urbà. En canvi hi ha més equilibri en l’àmbit que hem anomenat riquesa que inclou relacions institucionals, turisme, promoció econòmica, ocupació, promoció de la ciutat... I mandat rere mandat baixen el nombre de regidories que distribuïdes en diferents noms, tenen l’objectiu comú d’apoderar i visibilitzar a les dones en els diferents àmbits d’activitat social, és a dir les conegudes com regidories de dones.

Per tant es mantenen les mateixes inèrcies i pautes a l’hora de distribuir les àrees de responsabilitat: les dones estan majoritàriament a l’àrea d’atenció a les persones. La distribució dels diferents rols que es donen a la societat, es reprodueixen a la política local: atenció a les persones és un espai femení, territori i generació de riquesa és masculí. I detectem menys regidories destinades a executar polítiques públiques a favor de la igualtat dones-homes, un retrocés en els recursos que les administracions públiques dediquen a la igualtat i a la no discriminació per raó de sexe.

El treball per assolir la plena ciutadania no s’ha acabat.

Consultar l’estudi:
dihgl.adpc.cat

 

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Miralls creuats: Roig/Capmany
Presentació el 28 de juny de 2017 a Barcelona ... [+]
 
  Jornada 'Ciutats i dones: les polítiques de ciutat des d'una perspectiva de gènere'
Divendres 7 de juliol de 9 a 14.30 hores ... [+]
 
  Montserrat Roig i la revolta de l'Ateneu Barcelonès
Fins el 17 d’octubre ... [+]
 
  Montserrat Roig
45 anys de vida, 25 de llegat ... [+]
 
  FotoExposició Montserrat Roig cronista d’un temps i d’un país
Continua la itinerança per Catalunya: ara Corbera d'Ebre ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som