Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
El gènere, un risc per patir pobresa energètica
Malgrat que la pobresa energètica té conseqüències greus en tots els àmbits de la vida de les persones que la pateixen, encara no existeix un consens sobre com es defineix ni hi ha xifres concretes per quantificar-la. Un estudi d’Enginyeria Sense Fronteres revela que els quatre col•lectius més vulnerables són les famílies monomarentals, les dones jubilades, les treballadores domèstiques i les dones migrants.
violències | 11/04/2017

Laura Alberch.-   El gènere és un factor de risc per a patir pobresa energètica? Sí, segons conclou l’estudi Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat de l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres en col•laboració amb l’Aliança Contra la Pobresa Energètica. El treball, centrat en el cas de Barcelona, analitza els indicadors que revelen riscos d’exclusió i evidencia que la pobresa energètica contribueix a aprofundir la desigualtat de gènere. Irene González, autora de l’estudi, explica que mitjançant els assessoraments de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica a persones afectades, “vam veure que hi havia moltes més dones que homes i volíem comprovar si hi havia algun lligam”.

La recerca de dades ha estat una dificultat per a la investigació, ja que “els indicadors oficials sovint emmascaren les desigualtats i tenen un fort biaix androcèntric”. Per exemple, les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) afirmen que la taxa de risc de pobresa és del 18,9% en homes i del 19% en dones, una diferència mínima. Però, en aquest cas, l’estudi explica que les dades no es corresponen a la realitat, ja que “l’indicador es construeix en base als ingressos per llar, suposant que ambdós tenen uns condicions igualitàries”. I, de fet, l’IDESCAT estableix que les dones són majoria en les feines a temps parcial –el 21,67% enfront d’un 7,07% d’homes-, que es tradueix en sous baixos i condicions precàries i inestables. 

Famílies monomarentals, el col•lectiu més vulnerable
El nombre de dones (2.000) que sol•liciten ajudes als Serveis Socials a Barcelona també és major que el d’homes (900). El fet que la dona demani l’ajut d’inclusió no eximeix l’home de la vulnerabilitat -en el cas de les parelles heterosexuals-, però sí que la responsabilitat recau majoritàriament en elles. Les xifres de l’IDESCAT exposen que les dones dediquen un 28,34% d’hores setmanals a la llar i a la família, mentre que els homes un 14,58%. D’aquesta manera, els talls de subministrament, l’accés insuficient als serveis bàsics i els deutes per factures impagades afecten més a les dones, que dediquen el doble d’hores a la llar.

L’estudi ha detectat quatre col•lectius amb major risc de patir pobresa energètica. Les famílies monomarentals són especialment vulnerables. A Catalunya, la taxa de risc de pobresa es situa en el 34,1% en llars amb un adult i un o més fills a càrrec. I, en el 80% de llars amb aquestes característiques, l’adult és una dona: “el risc és tres vegades més elevat que un altre model familiar”, afirma González.

Els altres col•lectius són les dones jubilades i les treballadores domèstiques que, segons dades del 2015 de l’Observatori IQ, tenen un risc de pobresa del 49,60% i del 82,40% respectivament. L’estudi també revela un perill entre les dones migrants.

Una solució: trencar l’oligopoli i municipalitzar l’energia
Mitjançant entrevistes a diverses dones afectades, l’anàlisi conclou que existeix una estigmatització de la pobresa. En molts casos s’ha destacat “l’esforç per demostrar a l’Administració la situació de vulnerabilitat”. Irene González explica que “molts casos són similars. Per diferents motius les dones perden la feina, algunes amb fills a càrrec, i perden la llar. En el cas d’una dona amb dos menors d’edat, ella va trobar un lloguer social i un ajut de 426 euros. Però va anar acumulant el deute, li van tallar el servei i des de l’Aliança vam donar-li un cop de mà per restablir-lo. Tot i així,  la situació del deute és perpètua, també a nivell psicològic”.

D’altra banda, les converses també deixen entreveure l’assetjament per part de les empreses distribuïdores a través d’empreses de recobrament. Segons explica l’autora, una de les solucions seria el trencament de l’oligopoli en el mercat de l’energia: “El control i gestió hauria de recaure en mans públiques. És un servei bàsic. Nosaltres entenem l’energia com un dret i no com un bé de consum”.

A més d’aquest canvi de paradigma, el treball també posa importància en el paper dels ajuntaments per apropiar-se de la distribució de l’energia, “per exemple, en forma de cooperatives”. Tot i així, per revertir la situació, també cal tenir en compte la necessitat de “repensar unes polítiques transversals, públiques i d’igualtat”. En aquest cas, l’Ajuntament de Barcelona disposa d’una Estratègia contra la Feminització de la Pobresa energètica, que recull mesures destinades a combatre la problemàtica des d’una perspectiva de gènere.

L’apoderament de les dones, el factor positiu
Finalment, l’estudi també proposa la creació d’espais de participació i diàleg per a moviments i organitzacions feministes. En aquest sentit, durant els últims anys, plataformes i associacions com l’Aliança contra la Pobresa Energètica han permès a les dones apoderar-se i els han donat l’oportunitat de participar, des de la seva experiència, en l’elaboració de polítiques que les afecten: “Lluiten alhora contra els responsables de la seva situació i contra les conseqüències psicològiques i socials que les afecten”.

 

Guardar

Altres notícies
La mutilació genital femenina, a debat | violències | 07/12/2010
La violència masclista: tractament dels mitjans de comunicació i prevenció en l’entorn universitari | violències | 25/03/2013
“Homes igualitaris” organitza una concentració contra la violència vers les dones | violències | 14/10/2009
Roda d’homes contra la violència masclista | violències | 27/10/2009
Presentació del llibre Paraules emmetzinades, de Maite Carranza | violències | 25/03/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FEMINISME(S)
El Dossier CRÍTIC, publicat el novembre de 2017 ... [+]
 
  Exposició Huellas de Mujeres Geniales
Es pot visitar del 28 de novembre fins el 15 de ... [+]
 
  D’ONES: (R)evolució de les dones en la música
Del 10 de novembre de 2017 al 23 d’abril de 2018 ... [+]
 
  III edició Premi ADHUC en estudis de gènere i sexualitat
El termini per lliurar les obres acaba el 15 de gener ... [+]
 
  Exposició Les dones també seuen. Mobles i espais femenins dels segles XVI i XVII
Es pot visitar fins el 18 de febrer de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som