Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Ernest Urtasun: Hi ha pocs governs compromesos amb la igualtat de gènere, i sense pressió pública no es mouen
L'eurodiputat critica el bloqueig de l'agenda per a la igualtat i demana facilitar l'aprovació de les directives europees sobre violència de gènere i sobre el permís de maternitat
món | 21/03/2017

Cristina Guiu.-  Ernest Urtasun és diputat del Grup dels Verds / Ale al Parlament Europeu i membre i coordinador de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere. Fa temps que lluita per la igualtat de les dones i reclama un paper més actiu dels homes, també a l'Eurocambra. "No hauríem d'acceptar que calgui esperar diverses dècades per aconseguir una veritable igualtat de gènere a Europa", ha afirmat, després de la recent aprovació de l'Informe sobre la igualtat entre dones i homes a la Unió Europea en 2014-2015" amb 369 vots a favor, 188 en contra i 133 abstencions.

L'informe revela que, si no es fan canvis significatius en l'estratègia, seran necessaris 70 anys per aconseguir a la UE la igualtat de retribució entre dones i homes per una mateixa feina, 40 anys per aconseguir un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques, 30 anys per aconseguir que la taxa d'ocupació de les dones sigui del 70%, i 20 anys per assolir l'equilibri de gènere en política.

La desigualtat entre homes i dones és el resultat d'una acumulació de discriminacions de les dones en molts àmbits. Des de les Nacions Unides i el Parlament Europeu es va defen-sar el mainstreaming però sembla que costa aplicar-ho a la pràctica ¿Ningú pressiona per garantir aquesta transversalitat en les polítiques públiques de la UE?
El mainstreaming no és que costi, és que s'ha deixat de banda en els últims anys. Nosaltres ho hem demanat moltes vegades, sobretot perquè ens preocupa realment la poca transversalitat que es fa del procés d'impuls de reformes. Fa molt de temps que demanem a la Comissió que quan faci els informes del semestre vagin acompanyats d'una avaluació d'impacte de gènere, perquè aquests informes han de contenir la perspectiva de gènere. Però no només això, demanem també incloure la perspectiva de gènere en el tema pressupostari i que també hi hagi una avaluació d'im-pacte de gènere quan es faci el pressupost de la UE.
La comissió parlamentària de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere aquest any s'ha centrat en l'empoderament econòmic de les dones com a via per impulsar la igualtat de gènere. Hi ha postures conservadores que parlen de les mesures diluint la ideologia inherent a aques-tes reivindicacions feministes, continua sense entendre's el feminisme?
Afortunadament al Parlament Europeu hi ha molts diputats i diputades feministes, i militants, fins i tot en els partits conservadors, que sovint n'han de moderar el discurs, però és indubtable que hi ha un eix ideològic clar en el feminisme, i sens dubte, els temes d'igualtat de gènere els liderem els grups d'esquerres.

Si a l'Eurocambra s'entén el feminisme, com és possible que càpiguen declaracions sexis-tes com les de l'eurodiputat polonès Janusz Korwin-Mikke?
És molt difícil negar la paraula al Parlament, però s'han pres mesures per sancionar les seves paraules (de fet, aquest diputat ha estat sancionat amb la pèrdua del dret a dietes durant 30 dies, la suspensió de la seva participació en totes les activitats del Parlament durant 10 dies i la prohibició de representar al Parlament Europeu durant 1 any).

Llavors, per què sembla que ha augmentat el rebuig a la igualtat de gènere?
Hi ha un moviment antiigualtat de gènere, que està creixent a escala europea. Clars exemples són l'auge dels moviments antiavortistes, o la negativa a què es parli dels drets de les persones trans. Aquest discurs contra els drets sexuals i reproductius està creixent i se'ns ha colat com virus a la casa. Tenim grups d'extrema dreta que qüestionen coses molt elementals com la igualtat de gènere, o la mateixa existència del gènere, com a concepte.

Amb l'arribada de Trump i el creixement de l'extrema dreta a Europa és més difícil garantir els drets sexuals i reproductius?
Serà més difícil. La bona notícia és que la primera reacció ha estat positiva. El moviment d'Holanda per recaptar tots els diners que els Estats Units deixaran de donar a les entitats que treballen tots aquests temes ha recaptat molts diners en molt poc temps. Però és veritat que tindrem una administració nord-americana hostil que anirà en contra dels drets sexuals i reproductius.

¿Quina sortida té la UE?
L'arribada de Trump planteja uns reptes enormes i Europa ha de ser conscient que o aixequem nosaltres aquesta bandera al món o realment anirem cap enrere.

Una enquesta realitzada per l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) i el Centre Jove d'anticoncepció i Sexualitat (CJAS) revela que el 80% de les bar-celonines d'entre 14 i 30 anys no saben que l'avortament és una prestació gratuïta i univer-sal inclosa dins la cartera de serveis de la sanitat pública, i la meitat d'aquestes no sap que ho pot fer per decisió pròpia. La vulneració dels drets sexuals i reproductius que queda impune?
La defensa dels drets sexuals i reproductius és central en la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere, i de fet, encara que aquests són els punts que solen provocar més tensió amb els grups conservadors, cal mantenir-los. En l'informe alguns diputats han votat en contra o s'han abstingut sobretot perquè els drets sexuals i reproductius els generen molt rebuig, però per la meva part hi ha un compromís ferm en aquesta qüestió.

El 8 de març es va convocar una aturada internacional de dones ¿creu que en un món regu-lat pels mercats aquest tipus de pressions són les que faran a les empreses i institucions repensar les seves polítiques?
Si, crec que les mobilitzacions tenen impacte. Hi ha pocs governs compromesos amb la igualtat de gènere, i sense pressió pública no es mouen. En la mesura que la mobilització continuï i el fenomen sigui visible, jo crec que la cosa avançarà.

El conveni d'Istanbul només ha estat ratificat per 14 (dels 28) països de la UE. Es pot pres-sionar els estats membre quan sembla que UE està en crisi?
En molts àmbits la legislació europea ha fet avançar als estats membre. Un clar exemple és Es-panya, que era un país catastròfic en polítiques mediambientals però que gràcies a les lleis euro-pees avancem molt. En aquesta línia, la ratificació del conveni d'Istanbul és una bona notícia, però no pot servir d'excusa per no tenir un instrument legislatiu propi contra la violència de gènere. Volem una directiva específica contra la violència de gènere que harmonitzi estàndards mínims i que obligui a països que no tenen cap disposició contra la violència de gènere, a legislar. I això la UE ho pot forçar si fa una directiva que obligui a desenvolupar lleis i reglaments de transposició en molts països.

Però a Espanya hi ha lleis contra la violència de gènere i en favor de la igualtat que no es despleguen, tot i tenir més de 10 anys de rodatge ...
Una part de la història és la del marc jurídic, una altra cosa és com s'apliquen aquestes lleis. A Espanya tenim lleis que cobreixen molta part però amb problemes d'aplicació. Però en aquest temps a Espanya hem aconseguit fer visible el fenomen i sensibilitzar. Cada vegada que hi ha una dona assassinada per violència de gènere, hi ha resposta social, cosa que no passava fa uns anys. Això és positiu i en altres països no passa. Les lleis són necessàries. I el que cal ara a la Unió Europea és una bona directiva contra la violència de gènere.

Quines conclusions es desprenen de l'informe sobre la igualtat entre dones i homes a la Unió Europea en 2014-2015?
El missatge és clar: hi ha una degradació de l'agenda legislativa i política dels temes de gènere, i és urgent tornar a posar sobre la taula les propostes bloquejades, com la directiva sobre el permís de maternitat, la de les quotes en els consells d'administració, o la directiva de violència de gènere.

L'informe revela que Espanya és un dels països en què més s'ha ampliat aquesta diferència entre homes i dones en matèria de pensions.
Espanya queda retratada. És un dels països amb la menor cobertura femenina i el govern del PP hauria d'analitzar l'impacte de gènere de les reformes que ha dut a terme en aquest temps, espe-cialment la reforma laboral i la de les pensions, que han estat i seran un motor de desigualtat claríssim a Espanya. El govern estatal volia retardar l'edat de jubilació i flexibilitzar el mercat laboral, però ningú s'ha parat a pensar com deixava això a les dones.

 

Guardar

Altres notícies
Cobertura informativa contra els feminicides a Ciudad Juárez (Mèxic) | món | 04/11/2009
III Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere | món | 26/11/2009
Afganistan vol viure, una exposició fotogràfica de l’ONG ACAF | món | 25/02/2010
Jornades Per Una Altra Mediterrànea | món | 01/06/2010
“Dones: la força del canvi a l’Índia” al Palau Robert | món | 19/10/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Femfutbol, una revista per promoure el futbol femení
El mes de juny s'ha editat el primer número ... [+]
 
  16ª edició de la Diplomatura de Postgrau en Gènere i Igualtat
Període d’admissió fins el 30 de setembre de 2017 ... [+]
 
  Màster en Gènere i Comunicació
La matrícula es pot fer fins el 4 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  4ª edició de la Diplomatura de Postgrau en Violències masclistes
La matrícula es pot fer fins el 15 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  Màster en Estudis de la Diferència Sexual
Inscripció oberta fins el 30 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  Montserrat Roig i la revolta de l'Ateneu Barcelonès
Fins el 17 d’octubre ... [+]
 
  FotoExposició Montserrat Roig cronista d’un temps i d’un país
Continua la itinerança per Catalunya: ara Corbera d'Ebre ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som