Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
La igualtat de gènere continua sent un repte en una Europa estancada
El Parlament europeu debat les estratègies per aconseguir l'apoderament econòmic de les dones com a via per impulsar la igualtat de gènere. L'eurodiputat Ernest Urtasun, ponent al seminari organitzat pel Dia internacional de les dones, ha denunciat el fre en matèria d'igualtat a la UE dels últims anys
món | 16/03/2017

Cristina Guiu.-  La Comissió parlamentària de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere aquest any s'ha centrat en l'apoderament econòmic de la dona. L'objectiu de la Women's economic empowerment let's act together ha estat analitzar com millorar la situació de les dones que van des de la seva presència en el món científic fins a la seva exposició a la violència.

Vilija Blinkevičiūtė, presidenta de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, va ser l'encarregada d'inaugurar la trobada, destacant el paper de les dones en l'economia i la necessitat d'aconseguir la seva independència econòmica com a via per assolir la igualtat. A més, ha instat als estats membre a lluitar contra la violència de gènere ratificant el Conveni d'Istanbul i donant suport als agents que treballen per eradicar-la.

Un dels àmbits tradicionalment controlat pels homes és el camp científic. Hélène Langevin-Joliot, física nuclear i néta de Marie Curie, es va centrar a parlar de les dones i la ciència, explicant com la seva àvia es va obrir camí en el llavors tan masculinitzat món científic i reivindicant el paper de les dones en la ciència, sovint invisibilitzada, perquè "si pensem en la història de la humanitat, en venen al cap personatges il•lustres, gairebé sempre homes, però hi ha hagut també dones, que tot i les seves aportacions han estat oblidades per la història".


Un moment de la Sessió del Parlament Europeu del 8 de març (Font: ©European Union 2017 - Source: EP)
 

En aquest sentit, una altra manera de fer valdre la #herstory és prendre partit en els mitjans i inevitablement en la política. Rebecca Amsellem va fundar en 2015 el butlletí feminista, Les Glorieuses, que va néixer amb l'esperit de donar poder a les dones i que ja té més de 40.000 subscriptores. Des d'aquesta newsletter s'impulsen campanyes com #LesFemmesOntLePouvoir (les dones tenen el poder), una plataforma que analitza les postures de candidats i programes electorals de les presidencials franceses en relació als drets de la dona. O la #7novembre16h34 que, com a resposta a la desigualtat salarial de les dones, les encoratjava a abandonar els seus llocs de treball en aquesta data i hora perquè a partir d'aquest moment deixen de cobrar pel treball fet durant l'any, ja que les dones cobren de mitjana un 15,1% menys de salari que els homes (Eurostat 2010).

La bretxa en les pensions
Un informe de l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE són les seves sigles en anglès), mostra que la bretxa salarial entre homes i dones pensionistes és ja del 40%. A Espanya, la bretxa en l'accés a les pensions entre homes i dones és de 26 punts percentuals, enfront del 6,2 de mitjana europea. La investigadora de l'EIGE Jolanta Reingarde ha senyalat que aquesta bretxa de gènere és fruit de l'acumulació de desigualtats, sent les dones les més perjudicades, ja que estan més presents en el treball no remunerat i en les jornades a temps parcial, la qual cosa impacta no només en els salaris (present) sinó en les oportunitats de la seva carrera professional i en les pensions (futur).

L'eurodiputada del grup popular i membre de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere Anna Maria Corazza, defensora de la llibertat de les dones i la seva independència econòmica, també ha denunciat la bretxa de les pensions, subratllant l'impacte de la dependència econòmica de les dones grans, i s'ha mostrat favorable a elaborar recomanacions perquè els estats membre promoguin l'accés de les dones a tots els sectors, trencant les barreres de les professions tradicionalment masculinitzades. En canvi, entén que a causa dels diferents models de benestar dels estats membre, cadascú ha de regular els permisos de maternitat i paternitat en els diferents països de la Unió.

Dones en la presa de decisions
L'eurodiputat del grup dels verds i membre de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere Ernest Urtasun ha denunciat el fre en matèria d'igualtat a la UE. Segons l'informe 'Igualtat entre homes i dones en la Unió Europea en 2014-2015' presentat aquest migdia a l'Eurocambra, la bretxa salarial entre homes i dones en els països de la Unió Europea ha passat del 16,6% al 16,2%, la qual cosa evidencia que la millora és lenta i escassa. El mateix ritme trobem a les empreses, on només el 6,5% d'aquests llocs de direcció en les empreses que cotitzen en borsa a la UE són dones, i en els parlaments, on només ha augmentat un 6% la presència de dones. "Al ritme actual, la igualtat salarial s'assolirà d'aquí a 70 anys i faran falta 20 per a la representació política paritària”, ha explicat Urtasun.

Aquest estancament (o reculada) de les polítiques d'igualtat es deu en part a les polítiques d'austeritat i les retallades, que han castigat fortament a les dones, amb la desaparició de serveis de cures, s'ha reforçat de nou el paper d'aquestes en les tasques reproductives, i el bloqueig legislatiu de les polítiques d'igualtat. "No hauríem d'acceptar que sigui necessari esperar diverses dècades per assolir una veritable igualtat de gènere una Europa".

Cal recordar que segons un estudi del Parlament Europeu, l'evolució del percentatge de dones entre els diputats al principi de cada legislatura mostra un creixement constant però lent: del 16,3% de la primera legislatura, ha arribat al 36,9% en la legislatura actual, el que suposa el percentatge més elevat. Però l'increment no és homogeni, si ens fixem en el percentatge de diputades al Parlament Europeu, veiem que actualment varia entre el 66,7% Malta i el 9,1% de Lituània.


Un moment de la Sessió del Parlament Europeu del 8 de març (Font: ©European Union 2017 - Source: EP)

En aquesta línia, Hanna Birna Kristjánsdóttir, integrant del Parlament d'Islàndia i presidenta de la Junta Executiva de Women in Parliaments (WIP), va destacar la necessitat d'emprendre accions per revertir aquesta situació actual dels parlaments. Si ens fixem en els parlaments nacionals, veiem que només un 23% de les parlamentàries al món són dones i que el 77% són homes. Això atén en gran mesura a l’existència barreres invisibles que obstaculitzen les diferents fases del cicle de vida polític de les dones. Un exemple d’això, són les dificultats que han d'afrontar les polítiques per ser triades candidates en els seus propis partits.

D’altra banda, les que arriben a fer carrera política pateixen pressions addicionals sobre els seus rols de gènere, especialment en relació a la maternitat i la conciliació. En aquesta línia, l'estudi ‘The female political career' realitzat per la WIP destaca que les dones polítiques tenen un estret marge de comportament acceptable, i els límits són vigilats implacablement pels líders del partit, els col•legues, els votants i els mitjans de comunicació. Per això, tenen més risc de ser expulsades, sent la permanència un altre dels reptes que han d'afrontar les dones un cop han arribat a aquests llocs poder.

Gina Miller, empresària i fundadora de la plataforma True&Fair campaign, es va mostrar preocupada per la sortida del Regne Unit de la UE, especialment pels perills que comporta la sortida per a les dones, perquè "irremeiablement UK entrarà en recessió econòmica, i aquest context, l'impacte sobre les dones sempre és més gran". Miller, que va portar al govern britànic als tribunals pel Brexit, alerta que una reducció de la despesa social implicarà una pèrdua de drets per a les dones perquè afectarà pensions, salaris i permisos de maternitat. Miller, com Kristjánsdóttir, va evidenciar que "en l'arena política, la cultura organitzacional és masculina i nociva, i no convida les dones a emprendre una carrera política". A més, ara les discriminacions sexistes són molt subtils i les dones tenen la sensació de no tenir clar que passa, si és un afalac o una crítica. En la seva ponència, ha reivindicat la diversitat de models femenins en llocs directius, per augmentar els referents i l'interès per aquest tipus de carreres.

Conciliació de la vida laboral i personal
La conciliació és sovint un obstacle per a les dones i afecta per exemple a la seva decisió de tenir fills. Vilija Blinkevičiūtė va posar sobre la taula la necessitat de garantir serveis accessibles de cura per als menors, perquè afavorir unes condicions laborals adequades per a la criança, amb garanties socials i laborals és bàsic perquè les persones puguin triar lliurement si volen o no tenir fills, i quants. En aquesta línia, va anunciar que la Comissió Europea facilitarà mesures legislatives i no legislatives als estats membre com a guia per a la conciliació, i que aquestes es presentaran el 26 d'abril.

"Si estem d'acord en harmonitzar els models productius per fer-los més compatibles amb la vida, llavors hem de definir primer quin model de vida volem i després pensar en els models empresarials compatibles", va reivindicar Mary Collins, del Lobby Europeu de Dones., Perquè és el model el causant d'aquestes desigualtats. Per a les dones, es multiplica per 4 la probabilitat de tenir una feina a temps parcial i això es tradueix en drets parcials, per exemple en les pensions. Quan es premia que els homes han treballat 40 anys seguits, no es té en compte que hi ha unes cures que han fet altres persones, les dones, en detriment de la seva vida laboral productiva i remunerada. Els estudis també reforcen aquestes tesis, i mostren que si tot el treball de cura que realitzen les dones fóra remunerat es crearien 3 milions de llocs de treball nous a temps complet. Collins també va defensar uns serveis públics de cura més garantistes, perquè hi hagi més dones al mercat laboral, i puguin tenir més fills, si així ho desitgen. Encara que cal tenir en compte que "la cura no s'ha de plantejar com un tema femení perquè és una necessitat col•lectiva, i ha de regular-se des d'aquí", ha conclòs.

La periodista Holly Baxter, editora adjunta del Independent Voices i cofundadora i editora de The Vagenda, va ressaltar la importància d'acabar amb els estereotips i rols sexuals des de la infància, i en aquest punt, el paper dels mitjans és necessari per posar en dubte aquest tipus d'estereotips, perquè necessitem altres històries per combatre tants anys d'educació sexista. I tot i que encara queden prejudicis per desmuntar, "en el món real el feminisme ja no és una paraula bruta en absolut. El que estem presenciant a internet són les últimes raneres d'uns homes amargats", va afirmar, perquè els models ja han canviat. Avui la igualtat és un tema central i col•lectiu, tal com demostren campanyes com el HeForShe de l'ONU, que busca involucrar els homes i nens com a agents de canvi per a l'assoliment de la igualtat de gènere i reivindicació dels drets de les dones, els interpel•la directament, animant-los a prendre mesures contra les desigualtats de gènere que afecten dones i nenes.

Els drets de les dones en el món
En la trobada també hi van participar la científica, filòsofa i activista índia Vandana Shiva, la representant d'ONU-Dones Alia El-Yassir, la secretària general de l'OIF, Michaëlle Jean, l'activista yazidi Lamiya Aji Bashar i l'advocada nigeriana pels drets de les dones, Hawua Ibrahim, entre d'altres.

A més es van realitzar workshops específics per debatre i analitzar qüestions que necessiten millores urgents, com el paper de les dones en la ciència o en la presa de decisions, les polítiques de conciliació, l'empoderament de les dones i la lluita contra la violència de gènere.

L'anàlisi és clar, s'ha avançat en matèria d'igualtat, però queda molt per fer. Les dones segueixen guanyant menys que els homes per fer la mateixa feina, cobren pensions menors, suporten de mitjana una major part de la càrrega de les tasques domèstiques i la seva presència en càrrecs directius és menor. Per corregir aquesta situació i aconseguir l'empoderament femení és necessari reduir la bretxa salarial entre homes i dones, assolir l'equilibri entre la vida professional i privada i recuperar el mainstreaming en la presa de decisions polítiques.

En aquest punt, el món empresarial té una oportunitat d'or per cridar alt i clar que defensen un mercat i uns entorns laborals respectuosos i compromesos amb la igualtat entre les persones, desmarcant-se del discurs masclista i sexista. Les xifres no deixen cap dubte, la barrera més gran al creixement econòmic és l'augment de la desigualtat que afecta la cohesió europea i mina el seu creixement econòmic. Perquè no hi pot haver un desenvolupament sostenible sense igualtat, i no hi haurà igualtat entre gèneres sense emancipació femenina.

Guardar

Altres notícies
Cobertura informativa contra els feminicides a Ciudad Juárez (Mèxic) | món | 04/11/2009
III Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere | món | 26/11/2009
Afganistan vol viure, una exposició fotogràfica de l’ONG ACAF | món | 25/02/2010
Jornades Per Una Altra Mediterrànea | món | 01/06/2010
“Dones: la força del canvi a l’Índia” al Palau Robert | món | 19/10/2010
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoEva cantant sota la pluja!
Quina és l'actitud per superar els obstacles? ... [+]
 
  Foto16 d'octubre, dia de les escriptores
Lectures de textos de dones ... [+]
 
  4ª edició de la Diplomatura de Postgrau en Violències masclistes
La matrícula es pot fer fins el 15 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  Màster en Estudis de la Diferència Sexual
Inscripció oberta fins el 30 d’octubre de 2017 ... [+]
 
  Montserrat Roig i la revolta de l'Ateneu Barcelonès
Fins el 17 d’octubre ... [+]
 
  FotoExposició Montserrat Roig cronista d’un temps i d’un país
Continua la itinerança per Catalunya: ara Corbera d'Ebre ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som