Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
2016: L'esport femení suma i segueix
Aquest any olímpic i paralímpic, que acabem de finalitzar, les vitrines de l'esport espanyol han seguit nodrint-se de les victòries de les nostres atletes. En un any marcat de nou per les medalles, les nostres esportistes segueixen reivindicant el seu espai en els mitjans i reclamant patrocinadors. Campanyes com l'anglesa This Girl Can posen en evidència el canvi d'estereotips i clamen per mostrar dones més actives i reals
esports | 10/01/2017

Cristina Guiu.- Vam estrenar el 2016 a l'Argentina, on Laia Sanz va completar al manillar de la seva KTM 450 Rally el seu sisè Dakar consecutiu. Va arrencar la cursa amb un nou equip, el KTM Factory Rally Team, i va acabar-la de nou com la millor pilot femenina en la competició més dura del món. La 17 vegades campiona del món, va acabar la carrera en el 15è lloc a la general, tot i els problemes de salut que va patir en l'últim tram de la cursa, unes angines que li van provocar febre els tres últims dies de competició i un esquinç de clavícula. La pilot de Corbera de Llobregat, que va rebre al desembre el premi RACC Motorsport, ja està donant gas pels deserts d'Amèrica del Sud, on afron-ta una nova edició del Dakar (la setena) amb l’objectiu de millorar el 9è lloc aconseguit el 2014, i que fins avui és el seu millor resultat i la millor marca femenina en la història del Dakar.

Els Jocs Olímpics i Paralímpics de Rio de Janeiro
Sens dubte una de les cites esportives de l'any 2016 han estat els Jocs Olímpics de Rio. Va passar a Londres 2012 i s'ha tornat a repetir quatre anys després al Brasil. De les disset medalles de l'expedició espanyola, nou són d'elles. A ritme de samba les nostres esportistes han aconseguit nou metalls (quatre ors, tres plates i dos bronzes), que se sumen als quinze de les nostres atletes paralímpiques.


Mireia Belmonte amb la seva medalla d'or (Foto: Twitter Mireia Belmonte)

Algunes d'aquestes medalles olímpiques ja són llegenda. Es van penjar l'or: Mireia Belmonte, que va guanyar (a més d'un bronze) el primer or espanyol en categoria femenina de la història; Ruth Beitia que als seus 37 anys es va endur la seva primera medalla olímpica; Carolina Marin, que ha estat la primera dona no asiàtica en aconseguir aquest metall; i Maialen Chourraut amb el primer or olímpic en aigües braves per al medaller espanyol. A aquestes, cal sumar tres plates: una individual en taekwondo de la madrilenya Eva Calvo (-57 kg) i dues col•lectives, una de l'equip de gimnàstica rítmica i una altra de bàsquet aconseguida després de perdre contra la reina de la dis-ciplina, el combinat dels Estats Units. Finalment, la lleonesa Lidia Valentín es va fer amb el bronze en halterofília, el tercer metall olímpic de la seva carrera (després de l'or a Londres i la plata a Pequín).

Després de l'estiu olímpic, es van celebrar els Jocs Paralímpics al país carioca, i va ser molt prolífic per a l'equip nacional, que va tornar a casa amb 31 metalls, dels quals 15 van ser d'elles. Com és habitual, Espanya va destacar dins de l'aigua, on les nedadores van aconseguir 13 de les 15 medalles. Va destacar la participació de Teresa Perales que als seus 41 anys va tornar dels seus cinquens Jocs amb una medalla d'or i tres plates, i ja suma 26 metalls olímpics des de Sidney 2000. També Sarai Gascón va triomfar en tres de les quatre proves que va disputar, i l'egarenca es va emportar un triplet de plata. La també catalana Núria Marqués va aconseguir un doblet (un or i una plata) en el seu debut olímpic. Van tancar el medaller de la delegació espanyola en natació, l'aragonesa Maria Delgado, amb un doblet de bronze en 100 metres esquena, Ariadna Edo, bronze en 400 metres lliures i l'or de Michelle Alonso a 100 metres braça.

Fora de l'aigua, en atletisme, les espanyoles van sumar dos metalls més: la catalana Elena Congost va guanyar l'or en la prova de marató i la navarresa Izaskun Osés va fer-se amb el bronze en 1.500 metres.

L'any olímpic també ens ha deixat un parell de comiats que deixaran petjada en l'esport espanyol, ja que van anunciar la seva retirada dos de les nostres millors esportistes en les seleccions absolutes d'handbol i waterpolo, respectivament. Eli Pinedo s'ha retirat enguany després de disset  anys a l'elit d'aquest esport. La d'Amurrio ha vestir la samarreta de l'equip nacional més de dos-cents  cops i va guanyar un bronze als Jocs Olímpics de Londres 2012, que es va sumar al bronze del Mundial del Brasil 2011, i les dues plates en dos Europeus (Macedònia 2008 i Hongria 2014). L'altra retirada de l'any va ser la de Jennifer Pareja, que després de no ser convocada pels Jocs de Rio, tot i ser una de les jugadores insígnia de l'equip i la capitana des del 2012, va anunciar la seva retirada professional del waterpolo. Aquesta retirada ens va agafar per sorpresa no només per la vàlua esportiva de Pareja, la jugadora més llorejada del waterpolo espanyol, sinó pel seu rol en l'equip i el seu palmarès recent, escollida millor jugadora mundial i europea en 2013. A més, col•lectivament, a la seva carrera esportiva destaquen l'or mundialista el 2013 (Barcelona), l'or a l'Europeu del 2014 (Budapest), la plata en el de Màlaga (2008) i la medalla de plata en els Jocs olímpics de Londres (2012).

Més enllà de Rio


Athletic de Bilbao amb la Copa de campiones de Lliga (FOTO: Twitter Athletic femenino)


A més de la cita olímpica, aquest any també hem tingut victòria en terra batuda. A mitjans d'any, Garbiñe Muguruza va guanyar el Roland Garros contra Serena Williams, i ja es prepara per arrencar el 2017 al primer Grand Slam a finals de gener a Brisbane (Austràlia). Seguint amb la raqueta, la parella número u del món de pàdel és espanyola. La componen Marta Marrero i Alejandra Salazar i han arrodonit un 2016 d'èxits fent-se amb el Mundial per parelles i el de seleccions.

A l'aigua cal destacar que ha estat un any daurat per al CN Sabadell, actual campió de la Lliga i la Champions de waterpolo femení, ja que ha guanyat la Supercopa d'Europa. Sense sortir de l'aigua, Iballa Ruano ha aconseguit el seu vuitè mundial de windsurf d'onades, superant al seu major rival, la seva germana bessona Daida, que acumula divuit.

I és que la llista és interminable. El resum de l'any hauria de comptar també amb el títol mundial de les guerreres d'handbol platja, l'or en velocitat per equips de Tania Calvo i Helena Casas a la Copa del Món (Glasgow) de ciclisme, etc. Però hi ha victòries que transcendeixen el terreny de joc perquè demostren que tot està canviant i ja no hi ha marxa enrere. La designació d'Alhambra Nievas com a millor àrbitre mundial de Rugbi (títol mai abans aconseguit per una dona), la celebració del títol de Lliga de l'Athlètic pels carrers de Bilbao, i la gran acollida del primer partit de futbol femení al Vicente Calderón, al que van acudir gairebé 15.000 persones, són només alguns exemples que l'esport és esport, i que les diferències entre homes i dones en la pràctica esportiva s'han tornat desigualtats perquè així ho estableix el mandat patriarcal que ha provocat una desigualtat històrica que encara cueja.

L'esport no entén de gèneres però a la pràctica els obstacles hi són i per això les nostres esportistes reivindiquen el que es mereixen: el suport de les institucions, les aficions, els mitjans de comunicació i els patrocinadors. Perquè amb la igualtat, guanya tothom.

Guardar

Altres notícies
Informació esportiva i ètica | esports | 14/12/2010
Uniformes nous pel bàsquet femení: progrés o retrocés? | esports | 22/11/2011
Sandra Reichel, la dona forta del Barcelona Ladies Open 2012: “sempre he treballat molt, de manera honesta, intentant no imitar els homes” | esports | 17/05/2012
Guerreres d'aigua per una Barcelona d’or | esports | 17/07/2013
El salt de la María Vasco: de la pista al carrer | esports | 17/07/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Foto12 edició de la Universitat d'Estiu de les Dones
Dia 1 de juliol conferència a càrrec de Núria Ribó ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som