Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
L’activisme social de la discapacitat o la defensa la diferència
Parlem amb Montserrat García sobre l’activisme en el món de la discapacitat o diversitat funcional i de com la seva pròpia vivència li serveix com a element d’acció política “com a exemple amb noms i cognoms de quina és la realitat de les dones amb diversitat funcional –a més, no visible- a la societat actual
glocal | 29/12/2016


Taller Vivim la vida, de la Lliga (Foto: Montserrat Garcia)

Laia Serra. -Aquest desembre del 2016 s’han complert deu anys de la firma de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat per part de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), ratificada per Espanya el 3 de maig del 2008. Va ser fruit d'un llarg procés en el qual van participar observadors i cossos de l'Organització de Nacions Unides (ONU), estats membres, institucions internacionals de drets humans, ONGs i entitats de la discapacitat i les seves famílies. Va suposar el reconeixement a molts anys de treball i reivindicacions d’un moviment invisibilitzat fins llavors i encara avui poc conegut i reconegut. La Convenció ha propiciat avenços en matèria de reconeixement de drets a les persones amb discapacitat, però també hi ha molts capítols pendents.

El moviment associatiu, l’activisme en el col•lectiu de la discapacitat, heterogeni per definició pròpia, ha evolucionat i ha viscut enormes canvis en aquests deu anys. I la seva història s’explica des de molt abans.

Montserrat García, activista del moviment de vida independent des del 2011 i membre de diverses organitzacions, forma part des del 2013 de la Junta Directiva d’ECOM, moviment social de les persones amb discapacitat física, i de la Lliga Reumatològica Catalana, de la qual n’era sòcia des del 2004.

Un dels problemes que arrossega el moviment és la dispersió”. El desequilibri territorial és un fet. “Madrid i Barcelona han estat sempre pols del moviment, i en altres indrets ha costat més per la desconnexió del col•lectiu”. Tanmateix, internet i les xarxes han produït canvis en aquest sentit, segons García.

A més, hi ha l’intercanvi d’experiències. Per García ha estat important fixar-se en iniciatives que s’han produït en els diferents llocs. A Sevilla, per exemple, la discapacitat va començar a interactuar entre ella i amb altres moviments; la plataforma andalusa "Una ciudad para todos" ha servit de referent al treball dut a terme a Catalunya en qüestions de transport públic i de mobilitat -com "Carrers per a tothom" - i explica García, que està convençuda de l’encert d’haver impulsat l’obertura d’una institució com la que representa ECOM vers organitzacions d’altres àmbits.

Lluita feminista com a aliada
García va implicar-se en l’activisme social perquè considera “que el sistema actual genera discriminació i vulnera drets humans fonamentals a tothom –perquè al cap i a la fi estem tots i totes fora de la normalitat que ens venen- i que el disseny i l’arquitectura actual, així com la discapacitat, és una construcció social feta des d’una perspectiva patriarcal, consumista i segregadora. Estic convençuda que hi ha alternatives factibles, sostenibles i molt més humanes”.

El Feminisme ha donat a García moltes aportacions, segons explica; hi ha trobat propostes amb les quals s’ha sentit identificada, tant com a dona com des de la perspectiva de la discapacitat o la diversitat funcional, i que podien transvasar-se entre un i altres moviments amb l’objectiu comú d’aconseguir canvis del sistema.

L’estar entre dones és i ha estat importantíssim per a ella, diu. Per tenir la força necessària per tirar endavant i també prendre consciència que la perspectiva de gènere a l'espai urbà és accessibilitat.

La revista digital Píkara Magazine ha publicat enguany el Diccionario (incompleto) de violencias, que García havia presentat el 2014 en una jornada feminista. En l’àmbit de dona i discapacitat va escriure el guó del curtmetratge Crisálida, de l’Associació Catalana de Lupus E.G (ACLEG) i la Federació Espanyola de Lupus (FELUPUS).

El 2015, l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona, va editar Género y diversidad funcional. Una violencia invisible amb la participació de diversos testimonis, entre els quals el de Montserrat García. Reconeix que el seu impacte serà baix entre les dones amb discapacitat, que no el llegiran en majoria pel seu perfil excessivament acadèmic. Tanmateix, valora que part del coneixement i la consciència com a dona adquirits en el procés de participació a la publicació s’ha traslladat al projecte que ha impulsat recentment amb la Lliga Reumatològica i considera que sí pot deixar una empremta important a les pròximes generacions.
 


M.García presentant el Dossier d'Accessibilitat en el Debat de la Taula (Foto: Montserrat Garcia)

El projecte Vivim la Vida promou de la vida independent entre les persones amb malalties reumàtiques –que majoritàriament són dones-. L’han treballat des de la Lliga amb la col•laboració de diverses entitats, com ara ECOM o Asendi Nou Barris, i professionals, i ha estat impulsat per dones afectades. És un projecte clau, per García, perquè instaura la consideració de les persones amb aquestes o d’altres malalties com a una persona amb drets, promou la pròpia dignificació personal i suposa el seu apoderament -individual i col•lectiu- per reivindicar la participació en la cura del seu propi cos i en la realitat social que les envolta.

L’accessibilitat afecta tothom
La lluita del moviment de la discapacitat per l’accessibilitat ha obtingut molts èxits i s’han aconseguit avenços importants al llarg del temps, però és constant i no s’acaba.
Montserrat García va estudiar disseny i Accessibilitat integral, Ergonomia i Autonomia personal a l’Institut de Biomecànica de València i afirma haver tingut la millor formació al costat de persones com Maria José Vázquez i Benito Duran, activistes que junt amb altres persones van aconseguir millores històriques a la ciutat de Barcelona.

El 10 desembre de 2014, dia internacional dels drets humans, García va presentar el segon dossier Accessibilitat i disseny per a tothom: avançar en la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat que va elaborar des d’ECOM amb motiu de la celebració d’un debat organitzat per la Taula del Tercer sector.

El 2013 ja havia presentat una primera publicació: “Per primera vegada posàvem tota la nostra experiència per escrit i quedava editada”, afirma. En els agraïments hi va recordar les persones que s’havien implicat, ja abans que ella i en el present, en l’accessibilitat. “Vam posar sobre la taula temes polèmics, com ara els interessos ocults del concepte "SmartCity" i la privatització del coneixement a través de les normes UNE/CEN/ISO, que expliquen molt el per què no s’avança en accessibilitat”. El dossier denuncia que s’hagi de pagar, per exemple, per conèixer realment els continguts d'un article a una normativa pública d'obligat compliment de la qual depenen drets humans. Reivindica un coneixement en codi obert, amb formacions públiques i gratuïtes.

García subratlla la importància del canvi conceptual que ja s’ha esdevingut en aquest àmbit concret: de considerar l’accessibilitat com a un tema assistencial de serveis socials, ha passat a ser abordat des de l’urbanisme, la mobilitat, l'habitatge, tots els serveis públics, i per tant com a un aspecte que afecta de forma generalitzada la vida quotidiana de tota la societat.

Ser dona en la lluita social
Les dones en els moviments socials de la discapacitat s’enfronten a molts dels conflictes que es donen en d’altres àmbits. La manca de paritat en les entitats; el qüestionament reiterat; poques dones com a interlocutores amb l’administració -en general en el tercer sector i en particular en espais d'accessibilitat com la mobilitat i l'urbanisme -; un ritme de funcionament inviable amb la vida personal. El món de la diversitat funcional, afegeix García, “també implica compaginar l’activisme amb la salut, que de vegades està al límit”. L’exigència externa porta de vegades, moltes, a patir. Montserrat García ha vist la factura que es paga moltes vegades per l’activisme, el desgast en la salut, el sobreesforç.

A banda que també hi ha la qüestió “de representació i de representativitat”, explica García: no totes les dones representen totes les dones.

Tampoc el moviment de la discapacitat o la diversitat funcional no és homogeni, sinó que conté diferències i desigualtats. García, per exemple, prové de l’àmbit de la salut, on la persona ha estat sempre limitada a la condició de pacient i se l’ha despullat de tota autonomia i capacitat de decidir sobre la seva pròpia vida; fins fa una generació, les persones amb malalties degeneratives no es plantejaven tenir participació política fora dels àmbits de salut, explica.

Dur a terme la lluita conjuntament amb el moviment de la discapacitat ha requerit guanyar-s’hi l’espai, certament, però aquesta suma, assegura García, ha afavorit les reivindicacions dels drets de totes les persones amb malalties, perquè està contribuint a sortir de la influència del poder biomèdic, obrint l’espai a la persona perquè pugui decidir i perquè pugui incloure’s en la societat.

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Foto12 edició de la Universitat d'Estiu de les Dones
Dia 1 de juliol conferència a càrrec de Núria Ribó ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som