Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Medalles amb valor afegit
En els Jocs Paralímpics de Rio 2016, l'equip espanyol ha aconseguit 31 medalles. Encara que només un de cada quatre atletes de la delegació espanyola a Rio era una dona, les atletes paralímpiques han tornat a casa amb la meitat de les medalles de l'equip nacional.
esports | 26/09/2016


Sarai Gascon, plata a la prova 200m combinat individual femení categoria SM9 (Foto: Comitè Paraolímpic Espanyol)

Cristina Guiu Monte.-  L'esport olímpic ha deixat Rio després d'un estiu en què ens hem deixat emportar per esports poc habituats a tenir ressò mediàtic. No serveix de res guanyar, si ningú ho sap. Per això és vital el paper dels mitjans de comunicació, tant en aquests esdeveniments com en el dia a dia. Cal destacar que, com ja va passar amb els jocs, hem pogut gaudir dels paralímpics gràcies a Teledeporte i la premsa esportiva ha anat informant dels resultats i les histories que nodrien l’expedició nacional. L'esperit olímpic i les gestes esportives van de la mà en els mitjans especialitzats, encara més quan les histories són protagonitzades per esportistes d'elit amb discapacitat.

A mitjans de setembre es van clausurar Els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016, la quinzena edició dels Jocs Paralímpics d'estiu (tot i que allà era hivern). Han estat els primers organitzats per un país d'Amèrica Llatina, els segons realitzats en l'hemisferi sud i els primers per a un país de parla portuguesa. A més, en aquesta cita multiesportiva s’han sumat dos nous esports al programa paralímpic: el piragüisme i el paratriatló.

En aquests Jocs Paralímpics de Rio 2016, l'equip espanyol ha quedat en onzena posició (de 175 països) amb 31 medalles: nou ors, catorze plates i vuit bronzes en sis esports: atletisme, bàsquet en cadira de rodes, ciclisme, natació, tennis de taula i triatló. La meitat dels metalls pertanyen a competicions femenines. La delegació espanyola va arribar a la ciutat carioca amb 111 esportistes (més 16 de suport) per competir en 15 de les 22 disciplines que es jugaven. Tot i participar un 10% menys d'esportistes que als jocs anteriors, la participació femenina ha augmentat, situant-se en un 25,2% enfront del 74,8% d'atletes masculins (a Londres la proporció d'atletes femenines va ser d'un 22,8% respecte dels seus homòlegs masculins).

Els èxits però deixen entreveure l'efectivitat i el rendiment de les atletes paralímpiques de la delegació espanyola. De les 31 medalles aconseguides, 15 van arribar en proves masculines (cinc ors, set plates i tres bronzes), 15 en competicions femenines (quatre ors, set plates i 4 bronzes) i una en categoria mixta (de bronze).

Per l'equip espanyol, la gran triomfadora dels Jocs Paralímpics de Rio ha estat la natació, com ja va passar en edicions anteriors. L'equip va obtenir 17 metalls (sis ors, vuit plates i tres bronzes), per davant de l'atletisme (tres ors, dues plates i dos bronzes), el ciclisme (una plata i dos bronzes), el tennis de taula (dues plates), el bàsquet en cadira de rodes (una plata) i el triatló (un bronze).


Elena Congost es fa amb l'or a la  marató  de Rio 2016 (T12) (Foto: Comitè Paraolímpic Espanyol)

Si ens centrem en els metalls d'esports femenins, veiem que s'han aconseguit 13 de les 15 medalles. Si fem un recompte dels podis femenins, a natació tenim a Teresa Perales, que amb 41 anys torna de Rio amb 4 metalls (un d'or i tres d'argent). La de Saragossa és l'esportista espanyola amb més medalles, un total de 26 acumulades des dels seus primers jocs a Sidney (més els onze metalls aconseguits als mundials i catorze en campionats d'Europa). Va arribar a Rio a disputar el mateix nombre de proves que Michael Phelps, que també tenia 22 medalles abans dels jocs de Rio. L'aragonesa ha guanyat 26 medalles en els cinc jocs que ha disputat, mentre que la bala de Baltimore porta 23 metalls en quatre jocs.

Per la seva part, Sarai Gascón ha pujat al podi en tres de les quatre proves disputades, i s'ha acomiadat de Brasil amb 3 medalles d'argent. Aquest triplet però té un regust amarg per la de Terrassa, que volia endur-se el seu primer or olímpic, que se li ha escapat per una dècima als 100 m papallona, que finalment ha sigut per la xinesa Jialing Xu.

Sense sortir de l'aigua, la també catalana Núria Marquès ha debutat a la ciutat carioca en els seus primers Jocs Paralímpics amb només 17 anys i s'ha estrenat amb un or en els 400 metres lliure, al que hi ha sumat una plata en els 100 metres esquena. També María Delgado va aconseguir un doblet de bronze, i repetint el resultat del mundial de Glasgow als 100 metres esquena.

Seguim sumant a l'aigua, perquè Ariadna Edo va conquerir el bronze en els 400 metres lliures i Michelle Alonso ha revalidat l'or aconseguit a Londres en els 100 m braça (on va aconseguir el rècord del món) en una final molt emocionant a la que es va imposar a la britànica Bethany Firth. A més, va ser designada pel Comitè Paralímpic Espanyol com l'abanderada espanyola en la cerimònia de clausura dels Jocs Paralímpics a Maracana.

Fora de l'aigua les atletes espanyoles han aconseguit dos metalls més: La catalana Elena Congost va fer-se amb l'or a la prova de marató, la reina de les proves d'aquesta disciplina, i la navarresa Izaskun Osés va guanyar el bronze en 1.500 metres, tan sols set mesos després d'afiliar-se a l'ONCE a causa de l'evolució d'una malaltia recent.

L'esport paralímpic és esport en estat pur i cada quatre anys mostren al món com els esportistes amb discapacitat (i també les persones amb discapacitat en general) són capaces de tot, demostrant que l'ésser humà quan s'ho proposa, no té límits.

És cert que darrere de cada persona hi ha una història de vida, però en el cas dels esportistes paralímpics, les històries humanes que trobem són encara més un exemple d'esforç, de superació, de constància, i de treball en equip. Són esportistes amb valor afegit perquè a més de l'esperit olímpic transmeten a tota la societat aquests valors i el missatge de què tot és possible.

Guardar

Altres notícies
Informació esportiva i ètica | esports | 14/12/2010
Uniformes nous pel bàsquet femení: progrés o retrocés? | esports | 22/11/2011
Sandra Reichel, la dona forta del Barcelona Ladies Open 2012: “sempre he treballat molt, de manera honesta, intentant no imitar els homes” | esports | 17/05/2012
Guerreres d'aigua per una Barcelona d’or | esports | 17/07/2013
El salt de la María Vasco: de la pista al carrer | esports | 17/07/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Dones Professionals: Juntes Millor
Associació de Dones Investigadores i Tecnològiques a Catalunya (AMIT-Cat) ... [+]
 
  Lila: història gràfica d'una lluita
Presentació del llibre el dijous 4 d'abril a Barcelona ... [+]
 
  Les altres. Feminismes Racialitzats
Una iniciativa del col·lectiu Afrofeminista ... [+]
 
  FemArt 25 anys: Mostra 'Hem vist coses que mai no creuríeu! una retrospectiva replicant'
Inauguració: 14 de desembre a les 19 hores. ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
  La llibreria Pròleg celebra el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany rellegint-la i gaudint del seu pensament
Capmany va néixer el 3 d’agost de 2018 ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som