Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Oriana Fallaci, periodista valenta i temuda arreu
Avui, 15 de setembre de 2016, es commemora el 10è aniversari de la mort de la periodista italiana més popular i valenta de les últimes décades del segle XX: Oriana Fallaci (Florència, 1929-2006). Des de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya volem tenir un record cap a ella de la mà de Montserrat Minobis i Pilar Rahola.
memòria | 15/09/2016

Esther Molas.-  Des de ben joveneta, Oriana Fallaci volia escriure i viatjar pel món. La seva curiositat i valentia la va dur a iniciar-se precoçment en el món del periodisme sent reportera de successos a les pàgines del Giornale del Mattino. A l’edat dels vint anys va escriure la primera de les seves polèmiques col•laboracions a la revista setmanal L’Europeo. Com a corresponsal de guerra ben remunerada, Fallaci va cobrir conflictes com el de Vietnam, Líban, Pakistan o Mèxic, on una bala de l’exèrcit la va ferir mentre vivia la massacre de Tlatelolco, l’any 1968.

Es va destacar, sobretot, per realitzar unes entrevistes punyents a personalitats mundials de l’àmbit polític com, per exemple, Giulio Andreotti, Henry Kissinger, Golda Meir, Yasser Arafat, Santiago Carrillo o Ali Bhutto. El seu llibre Entrevista con la historia (Editorial Noguer, 1986) recull les entrevistes a 26 personatges polítics de la història contemporània, obra imprescindible per als alumnes de Periodisme i Comunicació del segle XXI.

Després dels atemptats de l’11-S als Estats Units d’Amèrica, Fallaci va publicar al diari al Corriere della Sera un llarg article La rabia y el orgullo, que a l’any 2002 es convertiria en un llibre èxit de vendes, amb atacs cap a l’islam tot comparant-lo amb el nazisme. L’any 2004 es va publicar La fuerza de la razón, també èxit de vendes arreu.


Montserrat Minobis (Foto: Esther Molas)

Sense pèls a la llengua, després dels atemptats de Londres de l’any 2005, va dir que “fa quatre anys que parlo de nazisme islàmic, de guerra contra Occident, de culte a la mort, de suïcidi d’Europa; una Europa que és Euràbia, que amb la seva ceguesa està cavant la seva pròpia tomba”.

Les seves opinions radicals contra l’Islam la van portar a processos judicials. Va ser processada i absolta per racisme i xenofòbia a França i condemnada, pel mateix, in absentia a Suïssa.

Per conèixer millor a una de les millors periodistes de la història mundial, cal llegir La corresponsal (Editorial Aguilar, 2015), que és la biografia autoritzada d’Oriana Fallaci escrita per la periodista italiana Cristina de Stefano.

Quins són els trets característics que Oriana Fallaci va aportar al periodisme?
Montserrat Minobis (Figueres, 1942), expresidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i exdegana del Col•legi de Periodistes de Catalunya creu que els trets periodístics que van fer destacar Fallaci en el terreny periodístic van ser la visió de dona, la professionalitat i el rigor periodístic màxim. “I, sobretot, perquè va ser la primera periodista que va enfrontar reptes importants a l’hora d’entrevistar personatges difícils com el mateix Jomeini. També va saber expressar opinions a vegades polèmiques no gaire habituals en els mitjans de comunicació”, afegeix Minobis.

Per la seva banda, la filòloga i periodista Pilar Rahola (Barcelona, 1960) pensa que el tret més característic de Fallaci “va ser la seva honestedat, sense cap mena de dubte. Ella va defensar amb honestetat, valentia i radicalitat les seves idees. Per a mi, ella va ser un referent, encara que tenia algunes divergències amb Oriana Fallaci al final de la seva vida, però sense vaig agrair la valentia i l’honestedat amb les que defensava uns plantejaments que venien del pensament i de la raó, que no eren improvisats. La  valentia la va fer forta però cap al final de la seva vida pensava que la matarien. No li importava guanyar-se enemics poderosos o no fer cas als d’esquerra. Es mantenia sempre alçada davant la tempesta per mantenir el seu compromís amb les seves idees de progrés i llibertat. Era d’una heroïcitat insòlita. I no puc deixar de dir que tenia una gran intel•ligència i que lluitava pels drets de les dones, pels drets dels humans.  Fallaci forma part dels nostres grans referents”.

Per què les empreses de comunicació no aposten per la investigació periodística sobre el terreny en uns moments tan crucials?

Minobis opina que “a les empreses no els interessa el rigor ni la investigació, sinó la immediatesa de la informació. I també perquè la investigació requereix temps i alhora finançament. I confiança  en la o el professional periodista”. “El nombre de periodistes freelance que cobreixen conflictes va augmentant. I als mitjans cada vegada més concentrats en grups multimèdia els interessa poc publicar i seguir la dura realitat que avui dia s'està fent tràgica degut als múltiples conflictes  que patim. Dissortadament  estem vivint una banalització  de la informació excessiva”, comenta Minobis.
 


Pilar Rahola (Foto: Esther Molas)

Oriana Fallaci va ser una icona per a l’esquerra europea. Però, en quin moment comença a tenir problemes?
Quan comença a alçar la veu contra el totalitarisme mortífer de l’islamisme. La van llegir malament i els d’esquerres la van arraconar deixant-la en l’absolut ostracisme. Jo intento recordar el mestratge de la Fallaci quan tinc moments baixos. Ella feia la distinció entre civilització i barbàrie, però no defensava les dones musulmanes que lluiten per la seva llibertat. En aquest punt, discrepo de Fallaci. Tenim un problema amb la ideologia islamista totalitària, però no el tenim amb l’islam”, explica Rahola, qui també s’ha sentit sola denunciant des de fa molts anys l’augment del l’islamisme radical.

Quins dels llibres d’Oriana Fallaci li ha interessat més?
Minobis: “Si no els he llegit tots, gairebé. Però en citaré uns que  a mi particularment són els que més m'han interessat: Penèlope a la guerra (Editorial Noguer, 1962); Entrevista con la historia (Editorial Noguer, 1986) i La rabia y el orgullo (La Esfera de los libros, 2002)”.

Rahola: “La rabia y el orgullo (La Esfera de los libros, 2002). I vull aprofitar aquesta oportunitat que em doneu per dir que les feministes occidentals han abandonat les dones musulmanes, ens importen poc. I això és degut a un papanetisme progre decebador. Cal aixecar la veu i visibilitzar les dones musulmanes que lluiten dia rere dia. Mira, et diré una cosa: el premi que més m’alegra haver rebut és el Drets Humans Morris B. Abram, d’UN Watch, atorgat a Ginebra per la meva lluita per les dones musulmanes”.

El darrer llibre publicat de Pilar Rahola es diu Prou! (RBA, 2015) i està dedicat a “totes les dones i tots els homes musulmans que lluiten per la llibertat. Ells són els Nelson Mandela del segle XXI. I dedicat també, in memoriam, a Oriana Fallaci, amb admiració, respecte i estima”.

Guardar

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som