Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Elles són història olímpica
Quatre ors, tres plates i dos bronzes. Nou medalles s’han endut les espanyoles dels Jocs de Rio, més de la meitat del total de la delegació espanyola. Un cop més. Ja va passar a Londres i al Brasil s’ha tornat a repetir. Elles manen, elles guanyen, però elles només es tenen en compte 17 dies cada quatre anys.
esports | 07/09/2016


Ruth Beitia amb la seva medalla d'or (Foto: instagram Ruth Beitia)

Jéssica Pérez.-  La grandesa de l’olimpisme porta intrínsec el descobriment d’esports i esportistes durant els Jocs que són oblidats la resta de l’olimpíada. I en aquells dies ens interessa la seva disciplina, els animem, els recolzem, ens alegrem dels seus triomfs i després el no res novament, que comença la Lliga.

Amb les dones passa una cosa semblant. Mereixen tota la nostra atenció mentre guanyen medalles que enorgulleixen a la pàtria, omples pàgines de diaris, minuts de ràdio i televisió alabant el seu esforç però, passada l’emoció del moment, cauen una vegada més en l’oblit per altres quatre anys.

A Rio la majoria dels metalls del medaller espanyol els van guanyar dones, nou de 17, dels quals quatre van ser d’or, tres de plata i dos bronzes. El dels nois: tres ors, una plata i quatre bronzes.

Millors resultats per a elles després d’anys de retallades pressupostàries que les deixen cada cop amb menys ajudes, sacrifici impagat i com a única recompensa el premi del podi merescut i el reconeixement efímer.

Però a més de col•leccionar medalles, fan historia. Mireia Belmonte és la primera dona espanyola campiona olímpica de natació, només López Zubero ho havia fet abans. A més, suma quatre de les vuit medalles que té Espanya en tota la seva història en aquest esport. Ruth Beitia va complir, als seus 37 anys, el somni que portava una vida perseguint: una medalla olímpica. I la més valuosa de totes. El primer or olímpic de l’atletisme femení espanyol. En la història no només del bàdminton espanyol sinó mundial va entrar Carolina Marín, la primera dona no asiàtica en penjar-se la medalla daurada en aquesta disciplina en uns Jocs. Maialen Chourraut va aconseguir el primer or olímpic en aigües braves per a aquest país i ho va fer, també per primera vegada, després d’haver estat mare.

Unes altres que quedaran gravades per a sempre en les pàgines de la història esportiva són les jugadores de la selecció de bàsquet que es van plantar, per primer cop i per sorpresa per a molts, en unes semifinals d’un torneig olímpic i van acabar emportant-se la plata després de perdre la final contra la totpoderosa Estats Units.
 


L'equip de gimnástica rítmica, plata a Río 2016 (Foto: instagram Alejandra Quereda)

L’halterofília espanyola no tenia medalles olímpiques en el seu palmarès fins que Lidia Valentín va tirar de força per a aconseguir un bronze a Rio, que se sumarà a l’or de Londres 2012 i la plata de Pekín 2008 que rebrà ara després que es descobrissin els positius per dopatge de les seves rivals d’aleshores. La lleonesa podria sumar en un mateix estiu tres medalles olímpiques de tres Jocs diferents.

I a aquesta llarga llista de gestes de les nostres esportistes cal afegir el mèrit de la resta de medallistes, Eva Calvo i l’equip de gimnàstica rítmica, així com de totes les participants en l’esdeveniment esportiu més important del món. Perquè arribar ja suposa un premi en si mateix. Perquè llevar-se cada dia per a continuar entrenant i lluitant ja mereix l’aplaudiment de tots, més encara quan les ajudes estan sota mínims, quan el paper de la dona en l’esport és relegat a l’anècdota, quan es parla més del teu cos, del teu maquillatge o del teu somriure que dels teus resultats.

I mentre molts s’oblidaran dels seus noms després de la ressaca olímpica, elles podran seguir presumint d’haver-se col•locat al cim de l’esport, un món en què fins no fa molt les dones no podien ni tan sols participar. Un reducte històric del masclisme que ha estat conquerit. Només falta que es noti. Que tingui efectes. Que no quedi en l’anecdotari i ho celebrem només cada quatre anys.

 

Altres notícies
Informació esportiva i ètica | esports | 14/12/2010
Uniformes nous pel bàsquet femení: progrés o retrocés? | esports | 22/11/2011
Sandra Reichel, la dona forta del Barcelona Ladies Open 2012: “sempre he treballat molt, de manera honesta, intentant no imitar els homes” | esports | 17/05/2012
Guerreres d'aigua per una Barcelona d’or | esports | 17/07/2013
El salt de la María Vasco: de la pista al carrer | esports | 17/07/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som