Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Jocs Olímpics de Rio: elles, una altra vegada elles
M. Eugènia Ibáñez.- A la seva tornada a Madrid, finalitzats. els Jocs de Rio de Janeiro, Ruth Beitia va demanar als periodistes que s'amuntegaven al seu entorn que no dediquessin tot el seu espai i temps al futbol; va venir a dir-los, en definitiva, que havien estat altres esports, minoritaris en la seva majoria, els que acabaven d'aconseguir 17 medalles olímpiques. L'atleta santanderina --medalla d'or en alçada, la primera d'aquest metall de l'atletisme espanyol en 24 anys, el primer or d'una espanyola en aquesta disciplina-- podia haver afegit que nou d'aquestes medalles havien estat femenines, que havien estat defensades per dones a les que aquells periodistes, tan sol•lícits a Barajas, havien fet cas omís en els últims quatre anys, els mateixos que seguirien ignorant a partir del moment en què els Jocs de Rio quedessin difuminats en el record. I si això va ser el que Beitia va pensar, és probable que encerti de ple, perquè a partir de setembre, quan es reprenguin les competicions, l'esport femení tornarà al seu sostre de vidre informatiu. Tornarà a ser ignorat.
opinió | 30/08/2016

Rio de Janeiro ha repetit mimèticament el fenomen informatiu que es va donar fa quatre anys en els Jocs de Londres. Llavors, el 64% de les medalles aconseguides per les dones --que van ser el 40% de la delegació espanyola-- va despertar un entusiasme en els mitjans de comunicació del país i van convertir en entrevistes, sucosos titulars i articles que van ocupar un dia rere l'altre els espais destinats als Jocs. Semblava com si els periodistes haguessin descobert a Londres l'existència de l'esport femení espanyol. Com si una medalla olímpica es pogués aconseguir d'un dia per l'altre. Com si darrere d'aquells premis no hagués existit un treball i un progrés que els mitjans informatius no havien volgut veure. Després de Londres, quatre anys de silenci, fins arribar als següents Jocs Olímpics.

A Rio, el 46,5% de la delegació espanyola (142 dones) ha acaparat el 53% de les 17 medalles aconseguides. Però hi ha més, perquè el toc de qualitat a la feina d'aquestes esportistes el dóna el fet que el 57% dels set ors aconseguits ha estat d'elles. En resum: qualitat i quantitat en els èxits femenins a Rio. I de nou, pàgines i més pàgines en la premsa i espais generosos en ràdio i televisió, com no podia ser d'una altra manera si elsmitjans havien d'informar sobre el paper de l'equip espanyol. Igual que després dels èxits de Londres, algun mitjà fins i tot ha deixat traslluir al Brasil un cert reconeixement de culpa. Per citar un únic exemple, Robert Álvarez a El País es referia el 21 d'agost al "forat mediàtic entre l'esport femení i el masculí" per explicar el desconeixement que a Espanya hi ha sobre la gran qualitat de les jugadores nord-americanes de bàsquet. L'enviat especial podia també haver parlat de l'immens abisme que el silenci informatiu crea entre els èxits de les dones i dels homes. I per silenci s'entén que els espais dedicats a l'esport femení a les televisions públiques catalanes, per exemple, no arribin al 2% dels seus programes dedicats a aquesta matèria, segons un informe del CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) realitzat en el 2011, últim estudi seriós de continguts dedicat a l'esport. Un altre treball, la tesi doctoral de Clara Sainz de Baranda, de la Universitat Carlos III, probablement la millor anàlisi sobre l'esport femení en els mitjans de comunicació, fixa l'espai en els mitjans especialitzats dedicat a la dona entre el mínim del 3,3 % del diario Sport i el màxim del 5% en el Mundo Deportivo, quedant Marca i As amb el 4,22% i el 4,45% respectivament. Movistar +, la gran venedora d'esport ha centrat la seva programació en el futbol i bàsquet i esporàdicament en altres esports, però sempre masculins. Llevat error, que ens plauria rectificar, la temporada anterior no va incloure en la seva àmplia programació ni una sola competició femenina. Aquesta paupèrrima dedicació priva de visibilitata la feina i els resultats de les dones en estadis i pavellons i, com a conseqüència, limita les seves possibilitats de patrocini.

Quan es pregunta als periodistes especialitzats el perquè d'aquest silenci la resposta és sempre la mateixa: l'audiència mana i les preferències del lector són les que ens fixen programacions i continguts. Segons aquesta explicació, l'esport femení no interessa i en conseqüència no es pot perdre el temps en informacions que no interessen. Aquest argument es converteix en apriorisme fals, potser fins i tot en fal•làcia, quan s'analitzen les audiències de TVE a les retransmissions de Rio. La final olímpica de bàdminton -esport més que minoritari a Espanya-- entre Carolina Marín i Pusarla Sindhu va ser vista per 2,5 milions d'espectadors amb una quota de pantalla del 22,6%, share molt superior al de la mitjana de Sálvame, el programa del cor de Tele5, mentre la semifinal de la mateixa esportista es va acostar al milió d'espectadors. La final de la selecció femenina de bàsquet front l'EUA va arribar 1,6 milions d'espectadors i una xifra similar la gimnàstica femenina. La semifinal d'Eva Calvo en taekwondo va superar el 1,5 milions, la prova de Mireia Belmonte en els 400 estils va ser vista per 1,2 milions, la competició de duo de la sincronitzada per 1,3 milions i la gimnàstica rítmica va fregar el milió. Serveixi com a dada de comparació la trobada de les seleccions masculines d'Espanya i els EUA (2,9 milions d'espectadors) i la final de futbol masculí entre el Brasil i Alemanya, dos milions d'espectadors.

És cert que les dades anteriors corresponen a uns Jocs Olímpics, on en ocasions l'interès per compatriotes en competició pot superar l'atractiu de l'activitat esportiva en qüestió, però la veritat és que van ser molts els milions d'espectadors els que es van enganxar a les retransmissions i no van tancar el seu televisor davant el protagonisme d'una dona. I al marge del que va passar a Rio no és menyspreable la dada del 1,1 milió d'espectadors que, el 2013, van ser testimonis davant el televisor de la final de l'Eurocopa que la selecció femenina de bàsquet va guanyar a França. Aquestes quotes de pantalla haurien de ser un punt de partida per desmuntar l'excusa oficial dels mitjans de comunicació de falta d'interès del públic, del lector o lectora, per negar visibilitat a l'esportista, una visibilitat que demanaven Laia Palau, capitana de la selecció de bàsquet, després d'aconseguir la medalla de plata, i Marta Mangué, capitana de la d'handbol, que també expressava el dolor que li causa que a Espanya "només es parli de futbol". A cop de tenacitat, de treball i de resultats, les esportistes s'estan guanyant un espai en els mitjans de comunicació, estan demostrant que poden oferir un retorn econòmic als patrocinadors que apostin per elles, unes ajudes econòmiques que evitin, per exemple, que el 67% i el 60% de les jugadores de les seleccions de bàsquet i handbol, respectivament, hagin hagut de sortir d'Espanya per seguir jugant. Però cal que els professionals de la informació esportiva donin també un pas endavant i acceptin que alguna cosa està canviant i que aquesta minoria d'esportistes (el 21% del total de fitxes federades espanyoles) és capaç de plantar-se a uns Jocs Olímpics i salvar el negre panorama de l'esport espanyol. Elsmitjans de comunicació tenen arguments professionals més que suficients per modificar les prioritats informatives que han mantingut fins ara. Una altra cosa és el sexisme imperant en el sector.
 

Altres notícies
L'escàndol dels mugrons | opinió | 15/09/2015
La princesa rebel | opinió | 18/09/2018
Soledad Puértolas a la RAE: el lent viatge de la k a la g (minúscula) | opinió | 18/03/2010
Feminisme i polítiques d’igualtat | opinió | 14/09/2010
La misògina RAE analitza la visibilitat de la dona en textos aliens | opinió | 16/03/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Curs sobre l’autoconeixement i l’autoaceptació per a construir relacions no tòxiques i igualitàries. Superant les dependències afectives
El curs es durà a terme del 9 al 30 d'octubre ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Dones i Ciència
Es pot visitar del 12 al 26 de setembre de 2019 ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som