Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Fusió subaquàtica
L'hoquei subaquàtic és la versió aquàtica de l'hoquei tradicional i es juga en apnea sota l'aigua. A aquestes disciplines els uneix que el juguen dos equips que competeixen per ficar el màxim de gols a la porteria contrària i que porten estics, però, dit això, aquesta versió contemporània de l'hoquei té dues característiques que el fan especial: pot jugar-se en equips mixtos i la coordinació amb l'equip és vital.
esports | 27/07/2016


Zamira Aljure amb tres seitons de l'equip infantil (Foto cedida pel club Intrèpids Seitons del Barcelonès (ISB))
 

Cristina Guiu.- Aquesta variant de l'hoquei va néixer a mitjans del s. XX a Portsmouth (Gran Bretanya). L'inventor va ser Alan Blake, del Southsea Sub-Aqua Club, que va pensar que els bussejadors de la marina britànica podrien mantenir-se en forma els mesos més freds si entrenaven jugant sota l'aigua amb tubs de snorkel. Així, el que va començar com un entrenament d'hivern per mantenir l'activitat, va ser saltant a altres continents a partir dels anys seixanta. Inicialment es va denominar octopush perquè els equips eren de 8 jugadors i no de 6 com actualment.

Es va popularitzar de tal manera que en 1964 es van celebrar els primers campionats nacionals i en 1980 el primer mundial a Vancouver (Canadà). Encara que per a la gran majoria és el gran desconegut dels esports d'aigua, es juga en tots els continents i és bastant popular als Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica, i en països europeus com el Regne Unit, França i Holanda.

 A la península va arribar una dècada més tard, de la mà d'un francès exjugador de la selecció francesa resident a Barcelona, Laurent Alquier. Ell es va encarregar de donar a conèixer l'hoqueisub a la capital catalana, i actualment ja es practica també en altres ciutats de l'estat com Madrid, Vitòria, i Sevilla, entre d'altres. Alquier va impulsar els primers equips a Barcelona (tant masculí com femení) i el 1997 una selecció espanyola, nodrida íntegrament de jugadors de Barcelona, va competir per primera vegada com combinat nacional en el Campionat d'Europa.

Tot i que l'hoquei subaquàtic és un dels pocs esports d'equip que es juguen sota l'aigua a l'estat espanyol, a Catalunya compta amb bastant afició des de la seva arribada a principis dels 90 's.

Zamira Aljure Vargas va néixer a Colòmbia i des de nena sempre es va sentir molt a gust a l'aigua, per això li encantava la natació. Encara que sempre va ser molt aquàtica, l'hoqueisub va arribar a la seva vida sense proposar-s'ho i sembla que per sempre. Potser la combinació entre competició i cooperació en el joc sigui la fórmula que atrapa els que s'atreveixen a provar l'hoquei subaquàtic. Això i la gran comunió que es respira entre els qui el practiquen.

Va iniciar-se en aquesta disciplina quan tenia 33 anys al club català amb més solera, el Club Esportiu Intrèpids Seitons del Barcelonès (ISB). Un club que té equips femenins, masculins i mixtos i que compta amb la base per seguir creixent, perquè, tal com ens explica la Zami, poder començar a jugar de petit influeix en l'aprenentatge i el desenvolupament esportiu de cada atleta. En aquesta línia el ISB ha apostat pel planter i té equips consolidats i en creixement de categoria infantil i junior, i a més molt actius en les xarxes socials (https://www.facebook.com/hoqueisubaquatic.barcelona) des d'on animen a futurs seitons a capbussar-se en aquest esport.


Jugadores i jugadors de l'ISB  (Foto cedida pel club Intrèpids Seitons del Barcelonès (ISB))

Però els llaços van més enllà, "els seitons són la meva família dins i fora de l'aigua", i és que aquest vincle neix l'aigua però creix fora d'ella.

L’octopush és un esport ràpid i dinàmic que exigeix un esforç considerable per aconseguir coordinar el físic i el mental, ja que la concentració és clau, sobretot tenint en compte la limitació òbvia per respirar sota l'aigua. "Quan comences el tema de la gravetat t'obliga a aprendre com moure't en aquest mitjà. Has d'estar molt a prop del fons de la piscina, estrenyent abdomen i lumbars per mantenir arres de sòl i jugar el disc. Al principi no pots pensar sota l'aigua, tot és instintiu, però arriba un moment en què mecanitzes els moviments i pots pensar en el joc i l'estratègia".

A més, en haver-hi equips mixts en competició, no hi ha diferències en els entrenaments ni en les estratègies. "Les diferències depenen més del país en què jugues que no de si és categoria masculina o femenina. Potser en equips femenins els tirs són més curts i això t'obliga a jugar més unides per avançar".

Aquest esport t'empeny a conèixer-te i conèixer els teus límits, "aprens a sobrepassar els mateixos límits tal com els pensaves. El joc t'ajuda a superar la por i conèixer en unes condicions extremes", encara que en rara ocasió s'arriba al blackout, justament per això, perquè aprens com funciona el teu cos i quins són les teves capacitats.

Les mateixes circumstàncies del joc fan que els jugadors i jugadores hagin de sortir a la superfície a respirar, recuperar-se i reprendre posicions, i per això tot i que els equips són de 10 persones, només 6 estan a l'aigua, mentre les 4 restants esperen el seu moment per fer el relleu. Vist des de dins de l'aigua, el concepte equip adquireix un nou significat, perquè el fet que els jugadors es distribueixin dins i fora de l'aigua marca el ritme de joc. "Surts a respirar quan les teves companyes et poden cobrir, per no interferir en l'avanç. Haver de baixar a salvar als teus amics perquè s'estan ofegant uneix molt i aquest bon rotllo es respira fora i dins de la piscina "- destaca Zami.

Queda clar que encara que les capacitats individuals compten molt, no és el que més destaca. Encara que hi ha diferents posicions (davanters, ales, i porter) tots avancen en pinya com un banc de peixos. "L'equip ha d'estar molt fusionat perquè funcioni l'esquema realment perquè és exigent físicament i t'obliga a anar sincronitzat amb la resta de l'equip".

Encara que va venir a Barcelona a estudiar, ha unit la seva passió esportiva a la seva professió a 6aA Underwater Hockey Gear (http://www.uwh6aa.com), i es dedica professionalment al disseny i elaboració de material de hoqueisub, especialment guants de silicona per protegir la mà dels altres estics i del mateix disc, perquè a l'aigua hi ha contacte i pot haver cops fortuïts.

És important saltar a l'aigua amb tota l'equipació: ulleres, tub, aletes, guants, estic i una gorra com el de waterpolo, però hi ha un extra que es porta dins, la confiança en l'equip.

Altres notícies
Informació esportiva i ètica | esports | 14/12/2010
Uniformes nous pel bàsquet femení: progrés o retrocés? | esports | 22/11/2011
Sandra Reichel, la dona forta del Barcelona Ladies Open 2012: “sempre he treballat molt, de manera honesta, intentant no imitar els homes” | esports | 17/05/2012
Guerreres d'aigua per una Barcelona d’or | esports | 17/07/2013
El salt de la María Vasco: de la pista al carrer | esports | 17/07/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som