Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Dones als mitjans: per eixamplar la graella periodística... i complir la llei
Editorial.- Saber quantes dones treballen als mitjans de comunicació sempre ha estat una preocupació de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i d’altres associacions feministes. Ni el lleuger avantatge numèric de les alumnes de les facultats de periodisme i comunicació respecte dels estudiants masculins, ni les millors qualificacions d’elles al final de la carrera no es tradueixen en facilitat per trobar feina als mitjans, i molt menys en ocupar llocs de responsabilitat al cap d’un temps.
opinió | 23/07/2016

La iniciativa On son les dones -onsonlesdones.blogspot.com- ha obert opinions com les d’Empar Moliner, Marina Gensana i altres, sobre si iniciatives com aquesta són interessants. La qüestió no és nova, ja fa anys que s’hi treballa i s’hi investiga. Aquí hem volgut fer una mirada històrica i recuperar alguns dels treballs que s’han fet en aquest camp i que haurien de servir per continuar avançant en l’increment de dones a llocs de decisió, a les tertúlies, així com de la perspectiva de gènere als mitjans.

Complexitat d’ítems
L’anàlisi sobre on són les dones als mitjans de comunicació té inherents determinades dificultats: tancament o reconversió de mitjans, desaparició de programes o seccions,  canvis del personal d’uns mitjans a d’altres. És un estudi que s’ha de fer amb freqüència, actualització constant i una metodologia comprovada.

També cal tenir en compte com es comptabilitzen les dones: només com a treballadores dels mitjans ubicades en les seccions corresponents? O s’analitzen també les notícies en les quals elles són protagonistes, i per quins motius?

Hi ha encara una tercera qüestió, i és que no n’hi ha prou amb comptabilitzar les dones que estan treballant als mitjans, sinó també esbrinar a través dels seus escrits, espais o col•laboracions si tenen perspectiva de gènere i si aquesta actitud es trasllueix en l’exercici de la professió.

Trajectòria d’estudis sobre la qüestió
L’ADPC va abordar la presència de les dones als mitjans en el nº 9 de la revista Dones (desembre del 2002): hi va presentar un dossier sobre la situació en els diferents mitjans de Catalunya en premsa, ràdio, televisió, revistes, i internet, on era evident la diferència numèrica a favor del homes. (pàgs. 4 a la 15)

L’Informe Tenen veu les dones al periodisme d’opinió? (2013) que l’Observatori Cultural de Gènere va realitzar amb la col•laboració de l’ADPC, va centar-se en els espais d’opinió on intervenen dones.

Sòcies de l’ADPC també han participat sen el projecte global de seguiment de mitjans (Global Media Monitoring Project, GMMP) -Elvira Altés va coordinar-lo en diverses edicions a Espanya-. El 2015 es va realitzar la 5èª edició, que va analitzar mitjans de 114 països, concretament 452 noticies repartides en 65 de diaris en format paper, 65 de radio, 88 de televisió, 61 de diaris digitals y 173 piulades. El Monitoreo, com popularment  se l’anomena, ha  arribat ja als 20 anys de continuïtat (es fa cada 5 anys).

El GMMP recull la presència de les dones a tots els mitjans i també investiga en quina mesura són protagonistes de la notícia. La recerca evidencia que on hi ha més presència de dones són les pàgines en què l’element femení és noticia per ser víctima, en sentit ampli de la paraula –per guerres, catàstrofes naturals, situacions de pobresa, violència de gènere-. A la revista Donesdigital recollíem algunes conclusions d’aquest estudi: “Només el 17% dels subjectes de les notícies, és a dir les persones entrevistades o els protagonistes de les notícies, eren dones. Les notícies a les televisions eren presentades per dones, però en poques ocasiones elles eren les protagonistes. El Monitoreo explica també com a les televisions la imatge de la dona és fonamental, joves i atractives, mentre els presentadors masculins resten molts anys les presentadores són retirades a partir d’una certa edat”.

Així mateix, es feia repàs i es podia comprovar com “en 20 anys (1995-2015) l’índex de representació de les dones als mitjans s’ha incrementat en 11 punts, ha passat del 17% al 28% de mitjana, i els digitals i Twitter arriben fins el 33%, sense assolir en cap cas la paritat”.

D’altra banda, la professora de comunicació de la UAB i investigadora, Joana Gallego, sòcia fundadora de l’ADPC, responia en una entrevista a eldiario.es a la pregunta de si els mitjans de comunicació tenen perspectiva de gènere amb contundència: “Sí que la tenen, però és masculina. O millor dit, androcèntrica. És a dir, col•loca l’home en el centre de la redacció i tot el que surt del seu pensament és marcià i aliè. El gènere femení continua sent l’altre”.

Per què volem la paritat als mitjans de comunicació? “La volem perquè els mitjans contribueixen a crear opinió”, diu Gallego. Per donar a la ciutadania elements per poder interpretar, valorar, relacionar i extreure les seves pròpies conclusions sobre allò que anomenem notícies, ja siguin sobre una guerra, un canvi de govern, un atemptat, o la violència de gènere.

Ens interessa, i molt, que el 50% de la població tingui una bona representació als mitjans, ja sigui en política nacional, internacional, esports, cultura, opinió. La paritat entre els periodistes hauria de ser una realitat; si no s’obre la graella de representativitat femenina, tenim únicament una visió masculina que empobreix i limita el missatge que es transmet, i reprodueix estereotips amb facilitat. En aquest sentit, comptem amb lleis –la llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes de l’Estat espanyol del 2007 o la catalana aprovada el 2015- que contemplen els mitjans de comunicació i poden garantir aquesta presència, així com fomentar la consciència de gènere, que caldria tinguessin tant redactors com redactores.

Un paràgraf de l’informe del 2013 treballat per l’OCG i l’ADPC (obra ja citada) demostrava que el que demanem és possible, està legislat i se n’hauria de fer seguiment: “En el marc d’un estat de dret com és el nostre (no ho oblidem), no es pot deixar a criteri dels editors i editores de diaris, o dels productors i les productores dels programes, una cosa tan cabdal com l’opinió pública. De les lleis se’n deriva l’obligació de complir-les, i les lleis emanen de la voluntat del poble, que l’ha expressada a les urnes.

Dit això, no acomplir les lleis com no s’acompleix l’anomenada Llei d’Igualtat (Llei orgànica 3/2007), és anar contra la democràcia i hauria de ser motiu de sanció, també en els mitjans de comunicació.”
 

Junta General de l'ADPC

Altres notícies
L'escàndol dels mugrons | opinió | 15/09/2015
La princesa rebel | opinió | 18/09/2018
Soledad Puértolas a la RAE: el lent viatge de la k a la g (minúscula) | opinió | 18/03/2010
Feminisme i polítiques d’igualtat | opinió | 14/09/2010
La misògina RAE analitza la visibilitat de la dona en textos aliens | opinió | 16/03/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som