Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Revisant la història
Dones que controlaven l’estratègia militar; que sabien quins eren els productes que necessitaven a casa per tal de soportar un setge; impulsores d’una gran indústria tèxtil i receptores d’una dot amb el matrimoni. Guerra, emprenedoria i estratègia en femení? “Joc de Dames” és una ruta turística, una immersió en el món dels comtats catalans dels segles XI i XII, en els que el paper de les dones va ser determinant a l’hora d’escriure la història.
glocal | 21/07/2016


El monestir de Sant Pere del Burgal, un dels punts d'aturada de la ruta
 

Neus Martí.-  De rutes per visitar monestirs, abadies i castells n’hi ha moltes arreu del territori català, però no n’hi ha gaires que expliquin la nostra història amb una perspectiva de gènere. La dona, ja sigui perquè el moment històric en què va viure la va reprimir, o bé perquè l’època actual no li dóna més visibilitat, acaba quedant relegada a un segon terme, amb un paper, a tot estirar, a l’ombra d’algun home.
 
Però els segles XI i XII van ser temps de dones fortes, a les quals cal reivindicar per no permetre que caiguin en l’oblit. Noemí Nus, gerent de l’empresa Peperepep Cultural, i Cristina Simó, treballadora de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, han impulsat el projecte “Joc de Dames”, una ruta que presenta quatre monuments emblemàtics del romànic del Pallars: el castell i la canònica de mur, el monestir de Sant Pere del Burgal, el monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal i l’església de Santa Maria d’Àneu.

Origen
Aquests quatre espais conviuen en un territori durant la mateixa època, el que provoca que la història d’un retroalimenti la de l’altre. Durant vuitanta anys el comtat del Pallars va viure una guerra civil que va acabar derivant en la divisió actual; el Pallars Sobirà i el Jussà. Això va fer que les decisions que es prenien en un lloc afectessin a tota la resta pel que la interelació entre els quatre edificis és més que evident. 

I el mateix passa amb les persones. “Vam decidir incloure la perspectiva de gènere a les visites guiades perquè ens sortia sola”, explica Nus. “Si busques informació sobre Ramon V, apareix Valença de Tost, la comtessa, i això passa perquè ella també és inherent a l’edifici”. Aquestes aparicions es repeteixen amb Arsenda d’Àger, Llúcia de la Marca i Eslonça Martínez; dones poderoses que van lluitar per defensar les seves terres i tirar endavant en condicions molt similars a les dels homes. “En el moment en què et planteges que enfrontaràs l’edifici amb perspectiva de gènere ja no saps fer-ho d’una altra manera perquè així entens millor què passava al territori”, explica Nus.
 


La ruta Joc de Dames també visita el monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal

Trencat estereotips
El públic que acudeix a fer les visites és variat i les seves reaccions força curioses. “D’entrada, quan els pregunto com s’imaginen aquestes dones, la gent queda molt xocada i me n’adono que tots carreguem amb els nostres estereotips”, explica Nus. “La resposta de la gent acostuma a ser: cusen, cuinen teixeixen... i sí, d’acord, però van acabar desenvolupant una indústria tèxtil!”.

Les comtesses eren dones amb amplis coneixements militars. Llúcia de la Marca, per exemple, no va tocar mai una olla, però sabia estratègia militar i quins productes eren necessaris en cas de ser sotmesa a un setge. I, a més, dins el matrimoni també tenien un poder important. Quan es casaven, les dones rebien la dècima merital, el que significa que, al cap d’un any d’estar casades, si el matrimoni funcionava, el marit estava obligat a donar-li a la seva muller un mínim de la desena part de les seves propietats.

Beneficis de "Jocs de Dames"
Però tot això no s’acostuma a explicar. Quan parlem d’història parlem d’homes, i el rol que van jugar les dones en les diferents èpoques es va diluïnt fins arribar a una homogeneïtzació de les realitats. Nus diu que “la nostra societat manté uns tics patriarcals i això afecta a com s’expliquen les coses”. I és per això que té tanta importància el fet divulgatiu perquè, si no es transmeten les realitats, es cau en un doble oblit. “Per una banda, es perd la història de les dones de fa mil anys. I, per l’altra, s’està obviant el treball que estan fent historiadores (principalment són dones) i la seva aportació cultural i educativa a dia d’avui”. I és que, com bé remarca Nus,” les nostres historiadores estan generant molt de coneixement. Per què no el tenim en compte?
 

 

Altres notícies
La pèrdua de talent afecta al 31% de les dones amb estudis superiors davant el 21% dels homes, segons l’estudi presentat per la Cambra de Comerç | glocal | 02/07/2009
Com continuar potenciant la coeducació a les escoles | glocal | 01/02/2011
“Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” | glocal | 01/03/2011
35 anys d’ajuntaments democràtics: 151 alcaldesses, 796 alcaldes | glocal | 17/06/2014
Què és la riquesa? | glocal | 07/10/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som