Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
L’enyor d'una opinió
Vint-i-cinc anys després de la seva mort, i el dia en què Montserrat Roig hagués complert setanta anys, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya li va voler retre homenatge. A la seu del Col•legi de Periodistes s’hi van reunir, el passat 13 de juny, diverses personalitats del món del periodisme i la cultura, així com un públic nombrós, eminentment femení, per recordar una dona que va deixar petjada entre tots aquells que la van conèixer. L’escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere M.Àngels Cabré va ser l’encarregada de conduir l’acte en el que hi van participar l’escriptora i periodista Rosa Montero, el fill de Montserrat Roig, Roger Sempere, i Neus Ràfols, periodista de l’Associació de Dones Periodistes.
memòria | 15/06/2016


Ponents a l'acte d'Homenatge Montserrat Roig. D'esquerra a dreta: Néus Rafols, Roger Sempere, M. Àngels Cabré i Rosa Montero (Foto: Rosmy Duaso)

Neus Martí Llurba.- “Després de la mort d’un escriptor, hi ha vint anys de purgatori i, passat aquest temps, o es produeix un reconeixement o se’l condemna a l’infern de l’oblit”.

Amb aquestes paraules iniciava la periodista i escriptora Rosa Montero l’acte d’homenatge a Montserrat Roig que va tenir lloc el passat dilluns 13 de juny a la seu del Col•legi de Periodistes de Catalunya. Montero, que va conèixer Montserrat Roig de ben jove, va reivindicar el talent i la força de la seva amiga. “Si Mercè Rodoreda hagués mort a l’edat de la Montserrat, no tindríem cap de les seves millors novel•les. Quantes obres meravelloses ens ha robat el destí”, afirmava.

 

La periodista madrilenya, més enllà de destacar l’esperit lliure i indomable de Montserrat Roig, va voler fer especial incís en la importància i la qualitat del seu llegat. La comparà amb l’escriptor nord-americà Truman Capote i va reivindicar Els catalans als camps nazis com el millor llibre de Roig a  nivell periodístic: “Estic convençuda que si aquest llibre hagués estat escrit per un home, se li hauria donat la importància que mereix”. Segons Montero, la seva millor obra de ficció fa ser "La veu melodiosa".

En aquesta mateixa direcció van anar algunes de les denúncies i reivindicacions que es van poder escoltar durant l’acte. La que va tenir més ressò, potser, va ser la que va llençar Cabré preguntant-se “com pot ser que s’esmercin tants esforços institucionals a recordar Ramon Llull i tants pocs a recordar dones com Montserrat Roig o Maria Aurèlia Capmany”.

La lluita
Segons Montero, l’explicació rau en el fet que Roig va néixer amb una sèrie de handicaps. Escrivia en català, era dona, no pertanyia a una tribu política i va tenir èxit molt aviat. “Els primers èxits se li van perdonar perquè parlava de coses de dones –un prejudici horrible donat que les coses de dones són coses de tots–. Però quan va seguir creixent, aquella societat tant masclista que l’envoltava no li va permetre sortir de la caixa. Va ser molt amarg per a ella i, a més, en aquell moment de desànim, es va morir”, va explicar Montero.


Públic asistent a l'acte (Foto: Rosmy Duaso)

 

Malgrat les dificultats, però, l’esperit combatiu de Montserrat Roig no la va deixar defallir. Rosa Torán, professora i membre de l'Amical Mauthausen, va destacar la seva implicació en la recuperació de la memòria històrica. La fotògrafa i amiga de Roig Pilar Aymerich va agrair-li la professionalitat i el respecta cap a la seva feina en uns anys en els quals la fotografia no estava reconeguda. I la periodista Montserrat Minobis va recordar el seu compromís feminista. Betsabé Garcia, biògrafa de l'escriptora, i la degana del Col•legi de Periodistes, Neus Bonet, van reinvidicar la seva figura com a dona periodista i escriptora. Bonet va agrair l'encert de la gestió anterior d'haver posat al Centre de Documentació del Col·legi el nom de Montserrat Roig.

Tots els presents a l’acte, molts d’ells coneguts, amics i familiars de l’escriptora, coincidien a remarcar el seu caràcter alegre. Ho destacava especialment Laura Tremosa, enginyera industrial i amiga íntima de l’escriptora: “Del que més me’n recordo és del que vam arribara riure en les nostres trobades”.

Enric Bastardes va afegir-s’hi, recordant la nena que va ser Montserrat Roig. “De petits anàvem junts al parvulari i, al sortir, les nostres germanes grans, que eren amigues, feien llargues passejades per l’Eixample barceloní. La Montserrat i jo jugàvem i les nostres germanes ens deien que érem nòvios. Això ens feia molta ràbia!”, reia el periodista mentre feia memòria d’aquells temps passats.

Sentiment
Un dels moments més emotius de l’homenatge va ser quan la cantant Marina Rossell va dedicar uns minuts a parlar de la seva amiga. Amb el fill de Roig a la taula, Roger Sempere, van iniciar una conversa còmplice recordant instants quotidianis que, més de vint-i-cinc anys enrere, havien compartit.

“I què en deuria pensar la meva mare?”. Sempere es va fer aquesta pregunta en veu alta, emplaçant els assistents a compartir amb ell lel seu parer. Junts van concloure que seria injust posar en boca de Montserrat Roig una opinió que potser es pot arribar a intuïr. Perquè ella ja no hi és i l’evolució personal d’aquests vint-i-cinc anys que no ha pogut compartir amb els seus, no sabem com l’haurien moldejat. “Correm el risc d’afirmar coses que ella no ha dit”, va concloure Sempere.

Després de la conversa, Marina Rossell va cantar a capella, acompanyada només de la percussió de les pròpies mans sobre la taula, la cançó que va compondre i que també havia cantat amb Montserrat Roig: Morir a Ravensbrück. Aquells minuts, juntament amb la intervenció de les dues germanes de Roig, Carmina i Maria Rosa, recordant moments familiars, com l’hora de rentar-se les dents o el pas de l’adolescència a la maduresa, van generar l’atmosfera còmplice que va impregnar un homenatge més que merescut.

Aquesta atmosfera cómplice es va veure reforçada amb les lectures de textos de Montserrat Roig que Carles Beltran i LLúcia Vives van interpretar. Els textos van ser: "La nina que tenim tancada a l'armari" de la columna "Un pensament de sal, un pessic de pebre", publicada a l'Avui el 6 de gener de 1991, i un fragment de "L'Agulla Daurada" i "Els Catalans als camps nazis".
 

 

Guardar

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som