Davant d’aquestes possibles novetats, una altra realitat és la viuen les pròpies vídues, que lluiten des de fa anys per millorar les seves condicions i les prestacions que reben. Com explica la presidenta del Col•lectiu pels Drets de les Dones-Vídues de Catalunya, Maria Elvira Climent, “el 24 de juny de 2008 vàrem aconseguir que es presentés un projecte de llei perquè les vídues passéssim a cobrar del 52 al 70% de la base reguladora”. De moment, comenta, “tot i haver estat aprovat per majoria absoluta pel Parlament català, el pacte segueix encallat”.

Però què representa aquest 70%? En paraules de Climent, “suposa arribar a una suma més raonable que l’actual, sobretot en el cas de les vídues que cobren el mínim”. En paral•lel, la reivindicació del col•lectiu de vídues inclou una petició per arribar fins al 90% en el cas d’aquelles “joves que no treballen i tenen al seu càrrec familiars i infants”, matisa.

Sota el lema de Juntes pel 70%, el proper 29 de maig les vídues de l’Associació catalana viatjaran a Santiago de Compostel•la per reivindicar, juntament amb d’altres vídues espanyoles, els drets d’aquest col•lectiu. Aquesta és només una nova acció d’un col•lectiu dinàmic que, en el cas català, cada dia 25 de mes es reuneix a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per fer palesa la seva causa. “El nostre lema és que som vídues pobres i no pobres vídues, i convidem a tothom que es vulgui unir a nosaltres per lluitar pels nostres drets”, conclou la presidenta del Col•lectiu pels Drets de les Dones-Vídues de Catalunya.

Pas endavant
Mentre totes aquestes reivindicacions no siguin una realitat, Catalunya s’ha convertit de moment en la primera autonomia que crearà un carnet per a les famílies monoparentals i que les equipara a amb les nombroses. Mitjançant aquest títol, s’ampliarà el nombre de persones que sol•liciten l’ajut econòmic universal de 745 euros anuals per a famílies monoparentals amb infants de 0 a 6 anys.

Dins de la definició de famílies monoparentals s’inclouen les constituïdes per una persona vídua o en situació equiparada, amb fills o filles menors, que en depenguin econòmicament, sense que a aquest efecte es tingui en compte la percepció de pensions de viduïtat i/o orfenesa. Unes avantatges però, que no inclouen tots els casos de les vídues “i que n’exclouen una part important”, explica Maria Elvira Climent.