Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
"L'alegria és revolucionària"
"Hem tornat al Paranimf" va clamar l'actriu Babet Ripoll en la benvinguda de l'acte de presentació de les Jornades Radical-ment Feministes i de la commemoració dels 40 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona del 1976, celebrat al Paranimf de la Universitat de Barcelona el dilluns 7 de març. Unes jornades que van fer història i que recordem en aquest article amb dues professionals, sòcies de l'ADPC, que van viure-ho en primera persona: la periodista, investigadora i professora Elvira Altès, i la fotògrafa Pilar Aymerich.
memòria | 12/03/2016


Pilar Aymerich i Elvira Altés (Foto: Cristina Mora)

Cristina Mora.- Ja s'ha convertit en una cita habitual dedicar els anys acabats en 6 a celebrar aquestes trobades feministes que van trobar la inspiració i la seva raó de ser en aquell maig de la recent transició. Un any on, desitjoses de compartir, proposar alternatives i denunciar la situació de discriminació que patien les dones, unes 4.000 representants de diferents moviments socials i polítics, i dones a títol individual, de tots els Països Catalans i la resta de l'estat espanyol, van apoderar-se de la solemne sala de la UB, per establir les bases del moviment feminista.
 
Elvira Altès, que en aquell moment ja estava vinculada al món del periodisme i la comunicació, i que formava part del grup cultural Dona,  ho recorda així: " En el meu cas va significar una sorpresa. Estava en contacte amb el moviment feminista però la sorpresa va ser quan vam arribar aquí i vam trobar tot el Paranimf ple. I les propostes que es feien, el tipus de debat, la gent que hi havia...

Tot va ser com un aire fresc i espectacular per a nosaltres. Perquè ens semblava que érem poca gent, que no anava gaire més enllà de les persones que estàvem treballant en els nostres petits grups. I de sobte, veure propostes agosarades, que la gent aplaudia, que es discutia... I també coses que passaven, que la gent es barallava... Verdaderament, per la gent que sortíem de la dictadura, on tot s'havia de fer sota un silenci molt opressiu, era estimulant trobar-se. Per mi va ser com l'inici de la transició amb tot el que això va significar de trencament i de descoberta".

Aquelles primeres jornadesque van girar al voltant de les Vocalies de dones de les associacions de veïns i veïnes dels barris i també de grups feministes creats als darrers anys de la dictadura, van significar una posada en comú de les reivindicacions més necessàries. També va suposar reunir dones de móns molt diferents, que no sempre coincidien en els seus plantejaments. Tal i com es recollien en algunes de les conclusions, des de l'organització es clamava perquè les vocalies de dones fossin "autènticament feministes", ja que segons expressaven "les associacions havien prioritzat la incorporació de les dones en la lluita general, ignorant un cop més els seus problemes específics perquè els partits polítics temen plantejar-se una anàlisi ideològica que posaria en qüestió el seu propi sistema autoritari i patriarcal". Així doncs la polèmica estava servida.

Una proposta revolucionària
La fotògrafa Pilar Aymerich, que va realitzar una gran quantitat de les instantànies que ara il•lustren aquell moment de la història, formava part del sector intel•lectual del moviment, tal i com recorda: "Nosaltres ens reuníem un grup de dones amb la Núria Pompeia, la Montserrat Roig, la Maruja Torres i tot de professionals que estàvem intentant teoritzar el moviment feminista. Llavors jo estava dins, no de l'organització, però sí de tot el moviment aquest. Per tant, quan es va fer les jornades pensàvem que potser vindrien unes 300 persones i van venir moltes més. I això va ser com accelerador del moviment feminista. En aquell moment es va veure que hi havia moltes diferències: hi havia el partit feminista de la Lidia Falcón, i d'altres. Però també que dintre de les diferències estàvem lluitant pel mateix, que estàvem intentant tirar endavant el moviment feminista i reivindicar els drets que evidentment en aquells moments no existien. I per a moltes coses, perquè no eren solament els drets, era també per un altre tipus de societat".

 

Una imatge de les Jornades del 1976 (Foto cedida per Pilar Aymerich)

Elvira Altès matisa: “es tractava d'una proposta revolucionària". Com la que recollia novament l’acta de les jornades del 76 sobre l’ordenació urbana i la construcció d'habitacles que permetessin "un plantejament col•lectiu de tots els extrems: serveis domèstics pròpiament dits, ocupacions considerades fins ara com a pròpies de la dona: cura dels fills, dels vells i dels malalts". Pilar Aymerich que pertanyia a aquest grup de recerca explica: “Nosaltres teníem per exemple en el grup, uns arquitectes que estaven estudiant com tindrien que ser els edificis a partir de llavors. Per exemple, que a sota dels edificis poguessin haver-hi les rentadores, una escola bressol... O com els carrers havien d'estar enllumenats, sobretot perquè la dona es trobés segura. O sigui era un entorn que lluitava per una societat diferent”.

40 anys de lluita, i el que queda per fer
Revisant les reivindicacions que conformaven l’eix central de la lluita feminista d’aquell moment de la transició, observem amb desànim que n’hi ha que encara continuen vigents. Demanar, com ja va fer el moviment feminista aquell any que començava a deixar enrere la foscor, "l'abolició de totes les discriminacions en el treball per raó del sexe, l'estat civil i la maternitat", o "el dret a un lloc de treball, sense discriminacions en la formació professional, l'ocupació, la remuneració i la promoció, i la desaparició del treball domiciliari", sembla que encara podrien formar part de l'ideari de demandes del 2016. Per no esmentar un dels temes més reclamats, i que ha patit els majors retrocessos al llarg d'aquests darrers anys, com és la legislació de l'avortament i la inclusió d'aquest a la Seguretat Social.

Sortosament, en tots aquests anys de lluita s'han trencat, però, moltes barreres, i lleis que llavors coartaven la vida de les dones i per les quals es demanava la seva abolició, com la llei discriminatòria del divorci, la pàtria potestat que era exclusiva de l'home, o els considerats delictes d'adulteri i amistançament, estan, amb tots els seus matisos, superats. "Quaranta anys després ens trobem en que afortunadament hi ha unes lleis, i si jo tingués filles doncs no tindrien que anar amb el pare per obrir un compte corrent. Estic parlant de l'any 69, no de la prehistòria. Però no tot s'acaba aquí. Hi ha moltes més coses que no han canviat", valora Pilar Aymerich . "S'han aconseguit drets efectivament, i les coses estan infinitament millor del que estaven, però la idea de donar un tomb a la societat perquè tinguem relacions de debò igualitàries, això encara està una mica lluny, crec jo. Perquè sí que segueixen havent molts grups sortosament que treballen en aquesta direcció, però el gruix de la societat no", considera per la seva part Elvira Altès.
 


Un moment de l'acte del passat 7 de març al Paranimf de la UB (Foto: Cristina Mora)

Hi ha qüestions que eren denunciades  a finals dels anys 70 i que continuen avui dia estant en el focus de les demandes per una igualtat real, com la cosificació de les dones a través dels mitjans de comunicació o la situació de desigualtat de la dona del camp. També algunes que la societat capitalista no a fet més que potenciar com és, segons s'expressava en l'acta de les jornades del 76, "l'alienació que la societat de consum obté de la dona, convertint-la en una consumidora", també de l'home es podria afegir, però.

Per Elvira Altès el treball que està per fer "té molt a veure amb el canvi de les mentalitats, amb el reconeixement de les dones, d'elles mateixes, com a iguals en drets de tots els individus, i en la seva capacitat i ambició per arribar allà on vulguin arribar, i no cal dir de tota la societat. Hi ha un fre que és la societat patriarcal i tota aquesta ideologia que l'acompanya que és el que s'ha de desactivar, i és el que costa molt, perquè està interelacionat amb el capitalisme, i aleshores es retroalimenten l'un a l'altre, i això costa molt de desmuntar. I això està en la base de l'estructura de la desigualtat, i per tant és molt difícil".

Pilar Aymerich, que va fotografiar durant els anys de la transició, entre d'altres, la tancada de Motor Ibèrica protagonitzada per dones del moviment veïnal, o la presó de dones de Barcelona, sospesa com, en el seu cas, des de les Jornades del 76 a ara, ha passat una mica de l'alegria de la lluita a la decepció "hi havia més alegria perquè era una novetat, perquè era la transició i tots volíem un canvi. Érem joves, i també érem molt alegres. I l'alegria és revolucionària. Mentre que ara, després d'arrossegar-nos tant i veure tants canvis, doncs venim amb l'ala una mica torta". La periodista Elvira Altès, explica que en aquells anys de la transició moltes propostes radicals, de moviments de la línia del marxisme, que venien de la clandestinitat, van xocar amb la realitat, "sobretot amb tota la política que es va fer a la transició es va veure que tot allò no era possible. I no ho era llavors, i tampoc ho és ara. I té a veure amb una manera de fer la vida comunitària, en convivència, pensant en el bé comú". Tot i així, Elvira Altès remarca "hem de continuar dient, hem de seguir! Hi ha hagut molts canvis, i tant, i de mentalitat. Ara hi ha moltes dones i molt potents. I molts grups i a tot arreu".

Les properes Jornades de la Dona "Radical-ment feministes" tindran lloc els dies 3, 4 i 5 de juny del 2016, i giraran entorn a tres eixos temàtics: viure en llibertat, contra les violències masclistes; la sostenibilitat de la vida i cossos, sexualitat i identitats. Les jornades estan organitzades per la Xarxa Feminista, Ca la Dona i diferents grups feministes.

Més informació
Jornades Feministes 2016

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som