Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Les Esportistes d’Ahir
El origen del deporte femenino en España és una obra de 855 pàgines que intenta reparar la injustícia que van viure les pioneres de l’esport espanyol, que després d’haver aconseguit una major presència en l’espai públic durant les primeres quatre dècades del segle XX (entre 1900 i 1939) gràcies a la seva participació activa en diferents disciplines, van veure enterrades les seves fites esportives en el camí cap a la invisibilitat al qual les va conduir la dictadura franquista.
memòria | 25/01/2016


Semifinal del Campionat d’Espanya  de Bàsquet, 28 de maig de 1944

Lola García.- Aquelles dones van obrir camí escalant esglaons d’alliberament i progrés,  i recuperar-les de l’oblit ha mogut al llicenciat en Història i especialista en estudis de gènere Jorge García García a reivindicar les seves figures.
 
El llibre auto-editat per l’autor, el pròleg del qual ha estat escrit per la periodista Paloma del Rio, ens atansa als inicis del feminisme i l’esport recuperant les biografies de les primeres esportistes, els seus Campionats, els seus Clubs i  més de 1000 fotografies de l’època, gràcies a un considerable buidatge d’ hemeroteca i  fototeca,  i als testimonis de familiars de les pioneres amb qui Jorge García s’ha pogut reunir.
 
L’esport va deixar de ser un símbol de les classes altes per esdevenir un signe de modernitat de les classes més populars.

Per a les dones la pràctica de l’esport va significar una forma d’emancipació, especialment durant la Segona República. El camí  recorregut de l’esport femení va quedar llastrat amb la guerra i nombroses dones que havien arribat a ser portades als diaris pels seus èxits i medalles van ser oblidades i silenciades.

Margot Moles, nascuda  a Terrassa i pertanyent a una família burgesa i republicana que va viure estudiar a Madrid, va ser una de les alumnes que van poblar les aules de la residència de Senyoretes i els seus camps d’esport. Atleta i esquiadora va ser plusmarquista mundial en llançament de martell i la primera esportista que va participar en uns Jocs Olímpics d’hivern (Garmisch 1936). Margot-qui va fundar el Club Canoe i  el Club Femenino de Deportes de Madrid - va patir en carn pròpia les seqüeles de la guerra ja que el seu marit va ser afusellat l’any  1942 i ella inhabilitada per raons polítiques.

La madrilenya Aurora Villa va ser una altra capdavantera que va aplanar el camí a les dones esportistes aconseguint Campionats d’atletisme en salt d’alçada, javelina i 600 metres, guanyant molta popularitat en el període de preguera. Més tard  es llicenciaria en oftalmologia i viuria una vida lluny de la competició.

Entre els 2000 noms d’esportistes que apareixen al llibre "El origen del Deporte Femenino en España” s’inclouen les biografies de Carmen i Enriqueta Soriano del CN Barcelona, assídues a les portades de revistes per haver assolit títols i campionats de natació, o les germanes Rosa, Dolors i Mercedes Castelltort  del Club Femení d’Esports de Barcelona que van desenvolupar una carrera atlètica exitosa de la qual els diaris se’n feien ressò, especialment de la Rosa en convertir-se en la velocista de l’època.
 


Coberta del llibre El origen del deporte femenino en España

Però en aquesta investigació són moltes les esportistes recuperades i reivindicades. Pioneres i multidisciplinars compaginaven tennis, esquí, atletisme i hoquei, superant estereotips femenins i essent protagonistes d’un fenomen de participació de dones en l’esport  que mai no s’havia produït. Als anys trenta la premsa de l’ època les feia visible practicant nombroses i diferents modalitats: bàsquet, futbol, escacs, handbol, ciclisme, pol, golf, gimnàstica, hípica, tennis, boxa, motociclisme, lluita grecoromana, etc....desafiant la mentalitat de caràcter conservador i patriarcal de la societat, on hi havia veus que alertaven del perill de la pràctica d’activitats esportives per a les dones.

La  jugadora de bàsquet  l’Encarna Hernández, coneguda  com “La niña del gancho” és de les poques pioneres de l’esport d’aquella època que encara viu.

Encarna- que resideix a Barcelona i  farà 100 el 23 gener  del 2017- guarda  tots els retalls de diaris dels seus èxits esportius amb el Club Laietà i altres equips on va jugar, segueix amb interès el bàsquet femení i rep visites de jugadores com l’Amaya Valdemoro i  la Laia Palau amb les quals discuteix  amistosament  sobre els partits de la selecció. Una pel•lícula documental que serà estrenada aviat filmada per la productora Ochichornia "La niña del Gancho" narra la seva vida i trajectòria esportiva.

Sens dubte Lili Álvarez té un lloc destacat en aquest estudi que posa nom i cognoms a totes aquelles dones que van abanderar la lluita per la pràctica esportiva. Lili va conèixer la fama esportiva i , tot i que tenia més fàcil accés a l’esport per la seva condició social, la seva carrera va ser més que meritòria arribant més lluny que la resta de pioneres de la seva generació, després de participar amb 19 anys al Campionat de Catalunya d’automobilisme ( 1924)  i conquistar un any després tres Subcampionats del Torneig de Tennis de Wimbledon consecutius ( 1925,1926 i 1927).

El que va venir després ho sabem.  Aquest signe de canvi  amb aires moderns  i aquest impuls guanyat per les dones fins 1936 va quedar desdibuixat amb la guerra, i la carrera de les pioneres de l’esport es va anar apaivagant fins a  abraçar l’anonimat. Després de la guerra el decorat era un altre. La prohibició de determinades modalitats  esportives va posar sota sospita a la dona que no es plantegés com a objectiu l’altar i la llar dolça llar com camp de joc.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som