Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Les polítiques d’igualtat de gènere: eines imprescindibles perquè els municipis afrontin la crisi
Mònica Gelambi Torrell.-La política local continua sent la més propera a la ciutadania. Demanem als ajuntaments que prestin serveis i que tinguin en compte les nostres necessitats en el disseny de la ciutat.-
opinió | 07/09/2015

Però els municipis no estan vivint un moment fàcil. D’una banda, les polítiques econòmiques d’austeritat han comportat una reducció de la despesa pública en polítiques socials i una re-privatització de la cura. Aquestes decisions polítiques estan ampliant les desigualtats de gènere existents en les ciutats i perjudiquen especialment les dones com a treballadores, usuàries de serveis públics i substitutes dels serveis socials; el que està suposant per a moltes dones un “retorn a casa”. D’altra banda, el govern del PP ha intentat reduir les competències locals i debilitar els municipis com a mesura de contenció de la despesa pública mitjançant l’aprovació de la Llei 27/2013 de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, que modifica la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local (LRSAL). Aquesta reforma afecta de forma important les polítiques socials i les polítiques d’igualtat.


Mònica Gelambí, Laia Serra Valls, i el cap d'àrea d'igualtat de l'ajuntament de Mataró, a la sessió realitzada en aquesta ciutat, sobre Salut Pública

A més, les institucions polítiques espanyoles estan transmeten a la ciutadania un missatge anti-igualtat convencent-la que la igualtat de gènere és una frivolitat o un luxe que ja no toca en aquest context.

“Una proposta d’ulleres d’igualtat de gènere pel món local”
En aquest article farem una petita reflexió sobre la importància de la igualtat de gènere continua en el disseny de les polítiques locals que regulen la nostra quotidianitat. I per fer-ho tindrem en compte la recerca realitzada dins del projecte “Una proposta d’ulleres d’igualtat de gènere pel món local”, guanyador de la convocatòria 2014 dels Ajuts a la Recerca Francesca Bonnemaison en igualtat d'oportunitats i gènere que concedeix la Diputació de Barcelona.

L’objectiu final del projecte, que es troba encara en fase d’elaboració, és dissenyar instruments que ajudin a la introducció de la igualtat de gènere en el treball quotidià de totes les persones que participen en el disseny de les polítiques municipals. S’ha volgut conèixer de quina manera s’entén i es percep aquesta igualtat de gènere en 7 grans àrees d’intervenció política: serveis a les persones i cohesió social; urbanisme, habitatge i mobilitat; promoció econòmica, treball i ocupació; sanitat i salut pública; educació, cultura i esport; i recursos humans, comunicació i formació.

Per a cada àrea s’ha realitzat un grup focal amb personal tècnic d’igualtat i especialista de l’àmbit específic de discussió provinent de diferents ajuntaments (entre 6 i 9 ajuntaments per sessió). En total han participat 13 ajuntaments de la província de Barcelona i més de 60 persones.
Les reunions s’han realitzat en les seus dels Ajuntaments que van donar suport al projecte des del seu inici. En totes elles hi va haver presència de personal tècnic de la Diputació de Barcelona. I en algunes vam comptar amb la presència de personal extern expert: Adriana Ciocoletto, del col•lectiu Punt 6 de Barcelona, experta en urbanisme i gènere; Laia Serra, periodista membre de l’ADPC, cap d’edició de la revista Donesdossier i membre del consell de redacció del digital Donesdigital; M. Àngels Cabré, escriptora i directora de l'Observatori Cultural de Gènere.

Evolució històrica de les polítiques d’igualtat de gènere a Catalunya
Catalunya realitza polítiques d’igualtat de gènere des de fa més de 25 anys. En aquest temps s’han treballat molts problemes de desigualtats que afecten principalment les dones: menys participació en el mercat de treball remunerat; menys qualitat en la contractació; més dificultats per harmonitzar els temps, salut sexual i salut reproductiva; violència masclista i problemàtiques específiques de determinats col•lectius: dones immigrades, dones grans, etc.

En un primer moment les polítiques d’igualtat volien resoldre problemes de dones, que es convertiran, en un segon moment, en problemes de gènere perquè es reconeix el caràcter estructural que tenen aquestes desigualtats.

El canvi de paradigma en les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones es dóna a partir de la Conferencia de les Nacions Unides sobre les dones celebrada a Pequín l’any 1995, que va posar sobre la taula el concepte de “gender mainstreaming” o gestió transversal de gènere. Ja no es tracta de realitzar només polítiques adreçades als problemes de desigualtat que pateixen les dones, sinó d’incloure la dimensió de gènere en el disseny de qualsevol política. Realitzar polítiques transversals de gènere implica conèixer quina és la realitat dels homes i les dones de la ciutat, analitzar l’existència de diferències i desigualtats i preveure l’impacte que la política tindrà en les relacions jeràrquiques de poder entre gèneres, ja sigui per practicar esport, fer una vida saludable, buscar feina, gaudir d’una escola bressol o accedir a la cultura.

En aquest camí, els Plans d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes (PIO) han estat un dels principals instruments utilitzats en l’àmbit local (Gelambí, 2008). L’any 2010 el 17% de municipis catalans tenia un PIO, 162 municipis, el que implica la cobertura d'un 71% de la població catalana (Alfama, 2012: 6).

Tot i l’existència de Plans transversals que preveuen accions en els diferents àmbits polítics i del disseny de polítiques d’igualtat de gènere en diferents àmbits (urbanisme, esport, ocupació, salut pública, etc.), no es pot afirmar que a Catalunya, en aquests moments, s’hagi inclòs la perspectiva de gènere en totes les polítiques i serveis. La gestió transversal de gènere encara no és una estratègia política i democràtica (Alfama, et. al 2014: 74) compartida pel personal polític i tècnic municipal.

Les polítiques d’igualtat de gènere en l’actualitat
Les retallades fruit de la crisi econòmica han tingut un impacte en les polítiques locals de gènere, com s’ha posat en evidència en els grups de discussió  realitzats en el projecte, i que podem resumir en els següents 6 punts:
1.- Reducció del nombre de persones especialistes en igualtat de gènere que treballen de forma estable en els ajuntaments.
2.- Desaparició de programes específics amb objectius d’igualtat de gènere que es realitzaven des d’altres àrees municipals.
3.- Desaparició de l’atenció que es donava a determinats col•lectius de dones en programes o polítiques que no depenien de la regidoria d’igualtat.
4.- Reducció de les polítiques que es realitzen des de la regidoria d’igualtat, limitant-se, en molts casos, a treballar els temes de violència de gènere.
5.- Desaparició quasi total de les polítiques internes adreçades a fomentar i facilitar la gestió transversal de gènere.
6.- Reducció de les ajudes que es reben d’ens supra-locals: Generalitat i Diputació de Barcelona.

La rellevància d’aquests impactes depèn de la importància que l’ajuntament hagi donat al tema de la igualtat de gènere i podem trobar una casuística ben diferent. És possible avaluar el pes polític del compromís del consistori observant la presència o absència dels següents elements: 
a)    Clar lideratge polític, que es tradueix en l’atribució de la responsabilitat política a una persona que té poder dins de l’equip de govern i que està present en tots els debats de ciutat.
b)    Regidoria d’igualtat ubicada a l’organigrama municipal en una posició que afavoreixi treballar amb totes les regidories, per exemple, a presidència.
c)    Personal tècnic especialitzat i format en igualtat de gènere en una situació regularitzada dins de l’ens.
d)    Xarxa associativa d’organitzacions de dones, feministes i a favor de la igualtat de gènere de la ciutat, que interactua amb la regidoria.
e)    Pla d’Igualtat de Gènere per la ciutat dissenyat de forma conjunta entre els diferents àmbits municipals i liderat per la regidoria d’igualtat.

Més enllà de la crisi, existeixen altres elements que s’han de tenir en compte i que serveixen per explicar, en part, per què encara no s’ha aconseguit la implementació de la gestió transversal de gènere dins dels ajuntaments:
a)    No és una prioritat política per molts consistoris.
b)    Les regidories d’igualtat no han sabut ni comunicar ni reivindicar les millores que s’han produït en algunes polítiques o serveis gràcies a la introducció de la igualtat de gènere, i han convertit el seu treball en una tasca invisible dins i fora de l’ajuntament.
c)    Les administracions locals no estan pensades per treballar transversalment.
d)    Els pocs recursos destinats a implementar la gestió transversal de gènere.
e)    La manca de coneixement de la resta de personal tècnic sobre les polítiques d’igualtat de gènere. 
f)    Poca formació en igualtat de gènere i realitzada sempre de forma voluntària.
g)    Poques dades desagregades per sexes i poca utilització quan existeixen.
h)    Manca de perspectiva de gènere en els productes elaborats pels ens supra locals i que condicionen les polítiques municipals (per exemple bases de subvencions).

Conclusions
Tot i que els ajuntaments estan treballant a favor de la igualtat de gènere des de fa més de dues dècades, encara queda feina a fer. La situació es complica a causa de les estratègies de control del dèficit públic adoptades a Europa i a Espanya a partir del 2008 com a resposta a la crisis econòmica i dins del marc d’un projecte polític neoliberal, que han posat fre a la trajectòria ascendent de les polítiques socials, i que ens han fet retrocedir en els avenços aconseguits.

Més necessitats i menys recursos provoquen que cada vegada sigui més difícil decidir com es gasten els diners, quins serveis es realitzen i quines necessitats es cobreixen. Decisió que s’ha de prendre tenint en compte les diferències de gènere que existeixen en les ciutats i que s’han incrementant amb les retallades, i l’impacte que aquestes tenen en les persones responsables de la cura dins les famílies i que continuen sent principalment dones. Només així podrem evitar un retorn al passat en desigualtats de gènere.

Com fer-ho?
Dissenyant totes les polítiques municipals amb perspectiva de gènere, tenint en compte a qui realment es beneficia i es perjudica en cada decisió i com afecta aquesta decisió en les relacions i jerarquies de gènere presents en la ciutat.

Altres notícies
L'escàndol dels mugrons | opinió | 15/09/2015
La princesa rebel | opinió | 18/09/2018
Soledad Puértolas a la RAE: el lent viatge de la k a la g (minúscula) | opinió | 18/03/2010
Feminisme i polítiques d’igualtat | opinió | 14/09/2010
La misògina RAE analitza la visibilitat de la dona en textos aliens | opinió | 16/03/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Com informar amb perspectiva de gènere: Claus per al tractament de les violències masclistes, amb Ana Requena
Dimarts 17, a Barcelona; dijous, 18 a Girona ... [+]
 
  Dia de les Escriptores
16 de desembre ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som