Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
El somni d’aigua del Pau i la Gemma
Quan desitges alguna cosa amb molta força s’acaba complint. Pau Ribes pensava que el seu somni de competir internacionalment en natació sincronitzada no es faria mai realitat però el seu moment ha arribat als Mundials de Kazan 2015, els primers amb presència masculina en aquesta disciplina artística. Una porta oberta a la igualtat de sexes i als somnis de molts nois.
esports | 31/07/2015


Gemma Mengual i Pau Ribes

Guiu, C; Pérez, J.- En Pau té 19 anys. En porta 12 fent natació sincronitzada, des d’aquell dia en què va veure l’espectacle “Somni d’aigua” a les Picornell i es va enamorar de la disciplina. En els mundials de natació que es disputen a Kazan aquest mes de juliol s’ha convertit en el primer home espanyol que participa en una competició de sincro i al costat de la més gran, la Gemma Mengual. El camí, però, no ha estat pas fàcil.

La natació sincronitzada, tot i que té el seu origen com a entrenament militar, va introduir-se en els Jocs Olímpics com a esport femení per pal·liar així la poca presència de dones que hi havia.

Aquesta discriminació positiva va esdevenir un impediment anys després pels homes que volien ballar nedant, ja que la Federació Internacional prohibia la seva participació en campionats oficials.

A Espanya va ser el cas de Pau Ribes el que va començar a canviar-ho tot. Fa prop d’una dècada, el Club Natació Granollers va demanar a la Federació Espanyola que permetés el seu nedador participar en les seves competicions, quelcom inaudit fins aleshores. La RFEN va cedir i en Pau va poder ser un més a escala estatal però no més enllà de les nostres fronteres.

El cas del Pau no era l’únic, a altres països la sincronitzada masculina començava a alçar la veu reclamant igualtat. Després de molt temps de lluita, l’any passat la FINA va anunciar que en els mundials d’aquest 2015 permetria per primer cop en la història la presència masculina en la modalitat de duet mixt. Arribava el gran moment d’en Pau.

Espanya s’ha estrenat en aquesta modalitat de la mà de la nedadora de sincronitzada més important de tots els temps: Gemma Mengual. La catalana s’ha retrobat amb la il·lusió de llançar-se a la piscina, tres anys després de la seva retirada, formant part d’aquest nou repte reivindicatiu. Porten només uns mesos entrenant junts però amb la il·lusió de viure un moment de canvi històric i convertir-se en el primer duet mixt espanyol. Han adaptat la coreografia a les necessitats d’en Pau, aprofitant l’experiència i el nivell de la Gemma però sense eclipsar el nedador. Han apostat per donar espai a un combinat carregat de força, experiència i vistositat. El seu exercici els ha portat a ser cinquens en l’estrena mundial de la modalitat però, aquesta vegada, les medalles eren el menys important. Tot i que el metall d’or en el duet tècnic i el de plata en el lliure han premiat a un veterà Bill May, l’home que més ha fet per visibilitzar la sincro masculina arreu del món i que ha vist premiat el seu esforç, la seva dedicació i la seva passió a Kazan. A més, ha aconseguit desplaçar per primer cop en molt de temps a Rússia del lloc més alt del podi en favor dels Estats Units als que representa.

Mancances en el camí cap a la igualtat
Les puntuacions de l'estrenada modalitat, però, reflecteixen les mancances en el camí cap a la igualtat. Tot i les bones valoracions de la part artística, la tècnica està molt per sota del que aquest esport ens té acostumats en aquests nivells. I és que la porta que ara s’obre serà la que permetrà que els homes puguin dedicar-se des de petits a la sincronitzada i creixin esportivament amb unes estructures com les que elles disposen, i jutges i públic anirant adaptant la mirada al ballar d’ells, per aprendre i millorar. Com el mateix Pau Ribes deia ja fa un temps: “és més maca una categoria mixta, barrejar homes i dones en un duet, per exemple, llueix molt més. Es complementen perquè ells aporten la força i la potència i elles l’elasticitat i la plasticitat. La coreografia guanya molt”. Guanyem tots si de trencar barreres es tracta. Braçada a braçada, la sincronitzada fa camí.

Altres notícies
Informació esportiva i ètica | esports | 14/12/2010
Uniformes nous pel bàsquet femení: progrés o retrocés? | esports | 22/11/2011
Sandra Reichel, la dona forta del Barcelona Ladies Open 2012: “sempre he treballat molt, de manera honesta, intentant no imitar els homes” | esports | 17/05/2012
Guerreres d'aigua per una Barcelona d’or | esports | 17/07/2013
El salt de la María Vasco: de la pista al carrer | esports | 17/07/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Exposició (+)Dones Supervivents
Es pot visitar fins al 22 de juliol en el Centre ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som