Així mateix, el projecte de Llei garanteix el dret dels ciutadans a rebre una comunicació audiovisual en condicions de pluralisme cultural i lingüístic, el que comporta mesures de protecció per a l’emissió, posada a disposició i producció d’obres audiovisuals europees i espanyoles.

Partint d’aquesta base, dins del text s’especifica que continguts que puguin considerar-se lesius per al desenvolupament dels menors només es podran emetre precedits de senyals acústiques i visuals, entre les deu del vespre i les sis del matí. De la mateixa manera, els programes dedicats a jocs d’atzar i apostes –ja sigui en obert o en codificat– només podran emetre’s d’una a cinc de la matinada.

Sense culte al cos
Tot i que la Llei no incorpora dimensions específiques per al tractament igualitari de gènere, l’article 7.2 sí indica que en horari de protecció al menor no es podrà inserir publicitat que “promogui el culte al cos i el rebuig de l’autoimatge, com és el cas dels productes per aprimar, intervencions quirúrgiques o tractaments d’estètica, que apel•lin al rebuig social per la condició física, o a l’èxit motivat per factors relacionats amb el pes o l’estètica”. Com explica la consellera del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), Dolors Comas, “en la mesura que aquest aspecte sembla afectar majoritàriament a les dones s’entén relacionat amb dimensions de gènere. Crec que és una previsió interessant que pot evitar comportaments irracionals en aquest sentit, molt basats en el pes que s’atorga a la imatge en el cas de les dones”.

Esdeveniments d’interès
L’anàlisi dels articles previstos en la nova Llei requereix també tractar els articles 20 i 21, que regulen la presència en els mitjans audiovisuals dels esdeveniments d’interès generals i els anomenats drets del futbol. Uns articles en els que, comenta la representant del CAC, “es privilegia de forma notable les aficions i gustos predominantment masculins com el futbol”.
Al respecte, resulta sorprenent que es regulin amb més concreció i més extensió aquests aspectes que, per exemple, les obligacions de servei públic de les ràdios i televisions públiques. En paraules de Dolors Comas, “els mitjans audiovisuals són administrats per homes i responen als gustos dels homes, que s’erigeixen en hegemònics, en aspectes d’interès general”.

Altres  normatives
Més enllà del projecte de Llei General de Comunicació Audiovisual, d’altres normatives inclouen també previsions per a la igualtat de gènere en els mitjans de comunicació. Entre elles, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat de les dones i els homes, que dedica diversos articles a aquesta qüestió. Per la seva banda, la Llei 5/2008, del 24 d’abril, versa sobre el dret de les dones a eradicar la violència masclista, mentre que la Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya es fonamenta en el dret dels ciutadans catalans a disposar d'un sistema audiovisual que reflecteixi la seva realitat immediata a partir de formes expressives vinculades al seu ventall de tradicions, és a dir, l'entorn simbòlic. Tot això a més d'atorgar a la Generalitat la capacitat d'intervenir en la regulació dels operadors i els continguts.