Dones
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
L’ADPC promou la divulgació del llegat violeta de l’escriptora i periodista Montserrat Roig
Amb motiu del 25è aniversari de la mort de la periodista i escriptora Montserrat Roig (1946-1991), que se celebrarà el novembre de 2016, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha promogut la constitució d’una comissió específica, per organitzar un homenatge i divulgar el llegat de l’autora, tant literari com periodístic, a la ciutadania en general i en especial entre les generacions més joves menors de 30
memòria | 07/07/2015


Montserrat Roig. Fotografia de Pilar Aymerich

Neus Ràfols.- Aquesta comissió va quedar constituïda el passat 11 de juny pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), la Institució de les Lletres Catalanes, la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, un dels fills de l’autora, Roger Sempere Roig,  i la fotògrafa i amiga, Pilar Aymerich.   El projecte s’haurà d’anar concretant, però es parteix d’un horitzó ambiciós que inclou un cicle de debats, conferències i lectures dramatitzades, una exposició itinerant i la realització d’un documental.

La iniciativa parteix de l'ADPC, que també dedicarà un dels seus monogràfics de "Donesdossier" a Roig, conjuntament amb Maria Aurèlia Capmany, gran referent per a ella i morta al mateix any.

Un esguard volgudament violeta

L’homenatge vol emfasitzar la mirada violeta al llarg del seu prolífic llegat, tant literari com periodístic,  com explícitament ella reconeixia en el seu llibre d’assaig Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991): “Dama, senyora, menestrala o xinxa: el camp de visió variava una mica però, sense elles saber-ho, l’actitud de mirar les unia. Era una mirada que encara no havia trobat paraules, les seves, per a expressar allò que veia. I és això el que li falta a la història de Barcelona. I a la seva literatura”.

Una aspecte també destacat des del seu cercle més íntim.  Per exemple, el seu mateix fill, Roger Sempere, en el pròleg del llibre Diari d’uns anys (1975-1981) situa a Montserrat Roig en tres eixos: “és feminista, catalanista i d’esquerres”.

També l’editor històric d’Edicions 62, Josep Maria Castellet, l’identificava en aquesta esmentada brúixola intel·lectual i vital: “On sí que va militar i no va deixar de fer-ho fins el final va ser en els aspectes inalienables de la seva condició de dona i escriptora en català”, recordava Castellet a les seves Memòries confidencials d’un editor.

 La cronista de la transició

Una altra de les facetes de Roig en la qual indagarà l’homenatge és en la seva carrera professional com a periodista. I és que aquesta barcelonina veïna de l'Eixample va trepitjar tots els gèneres. S’havia forjat a les redaccions del Tele-Exprés, el Serra d’Or i com a redactora de la Gran Enciclopèdia Catalana. Més endavant col·laboraria per a capçaleres com L’Avenç, Destino, Triunfo, Vindicación Feminista, Oriflama, Treball – revista del PSUC on va milità- i una llarga llista de mitjans, sovint colze a colze amb la seva companya de viatge professional i vital, la fotògrafa Pilar Aymerich. També va arribar a la televisió de Miramar amb Personatges (1977-1978). Se la recorda com una entrevistadora àgil i directa, al mateix temps que una articulista sarcàstica, afilada i alhora quotidiana a les seves columnes d’opinió a l’Avui i a El Periódico de Catalunya.

 La Montserrat Roig periodista és especialment versàtil. Hi treballava per guanyar-se la vida però també per afició. Li agradava, se sentia feliç fent periodisme: podia opinar, saciar la seva immensa curiositat”, descriu la seva amiga Isabel Clara Simó en el llibre Si em necessites xiula: Qui era Montserrat Roig?.

Pionera en teixir memòria històrica

Del seu llegat, també es vol emfasitzar el fet que dins dels Països Catalans, Roig va ser pionera amb la seva obra Els catalans en els camps nazis (1977), en el periodisme que s’endinsa en la recuperació de la memòria històrica, en el context de la transició espanyola “A banda de l’atracció que sento pel món de la ficció, sempre m’he sentit atreta per la història del meu país. El silenci que han fet planar per damunt dels catalans, dels republicans,  dels vençuts de la guerra, m’ha semblat, tot sovint, que era un silenci que volien fer planar per damunt dels meus i de mi mateixa. (...) Però hi ha silencis més feixucs que d’altres. Si damunt de la Guerra Civil hi ha hagut una boira fictícia però densa, hi ha aspectes del nostre passat recent que semblen haver estat engolits per l’absurd, pel no res”, escriu en el pròleg d’aquest títol. I és que tal com  assenyala la periodista “gairebé no hi ha un poble o poblet dels Paises Catalanes on no hi hagi un mort dels camps nazis”. Segons va documentar Roig en l’esmentat títol, només a Mauthaussen i els komandos annexos, van morir 6.000 catalans empresonats a partir de l’agost del 1940. Les catalanes, ho feren en el camp de Ravensbruck.

Un tema, el de la memòria històrica, que torna a aprofundir en els llibres L’Agulla Daurada i Mi viaje al bloqueo, quan recull els testimonis del setge nazi a l’antiga Leningrad – actualment Sant Petersburg- on varen morir més de 2.200.000 persones fins a l’alliberament de la ciutat.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Manifestació per l'abolició de la prostitució
26 de setembre a Madrid ... [+]
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som