González Urbaneja confirma que es denota una pèrdua d’audiència a tots els mitjans en tots els països, sobretot dels escrits i dels diaris de referència. Però també posa de relleu que hi ha mitjans que mantenen el seu caràcter de referència i no han perdut audiència, com l’Economist, sinó que n’han guanyat perquè han guanyat credibilitat. Molts mitjans de referència cometen més errors, perden la qualitat i llavors deixen de ser referents, segons González Urbaneja, i aquest és, diu, el problema més important del periodisme.

El sector, clau en la democràcia i la societat, continua González Urbaneja en l’entrevista esmentada, està en una situació prou crítica com perquè hi hagi ajuts oficials, que han de ser transparents, negociats, clars, amb contraprestacions, subjectes a una llei. Però de moment no hi ha perspectives que facin pensar en una implicació seriosa pel sector.
I aquest és un altre punt: quin ajut i suport econòmic i polític reb el sector periodístic.

La Federació Europea de Periodistes (EFJ) va organitzar una conferència al Parlament Europeu, el 2 de febrer, per debatre sobre el periodisme, el seu futur i les polítiques de mitjans de la Unió Europea. Al maig del 2009 s’havia redactat a Varna, Bulgaria, la declaració resultant de la trobada de l’EFJ en la qual va posar sobre la taula la crisi econòmica i professional que amenaça els mitjans tradicionals a Europa i es va condemnar “el poc interès de la Comissió Europea per a confrontar la potencial crisi del pluralisme informatiu i la democràcia a Europa, quan els diaris i els grups audiovisuals –incloent els mitjans públics de televisió i ràdio- lluiten per afrontar problemes sense precedents amb milers de persones dels mitjans acomiadades i centenars de mitjans duts a la vora del tancament”.

“El periodisme és un bé públic del qual depèn la democràcia a Europa”, va dir Aidan White, secretari general de l’EFJ, que va moderar la trobada de líders del món del periodisme, representants de la indústria i líders polítics per a una nova relació entre l’Estat i els mitjans que estableixi i doni suport a un periodisme europeu sense comprometre la independència política dels mitjans i la llibertat editorial dels periodistes.

Davant la crisi del periodisme, l’EFJ, juntament amb grups editors i productors audiovisuals  van plantejar qüestions com ara: on figuren, en l’agenda de l’UE, l’encarament a la crisi dels mitjans i el periodisme; quina visió té la UE, més enllà de les pròpies relacions públiques, per a la indústria de la informació en crisi; què cal per protegir i augmentar el pluralisme de la informació a Europa quan els contractes dels mitjans tradicionals i la ciutadania estan cada cop més carents de noves fonts d’informació accessibles i de confiança; i igual d’important, qui ho finançarà...

L’EFJ confia que la creació de l’Intergrup de membres del Parlament Europeu amb representants dels mitjans i el periodisme ajudarà a crear un debat sòlid que es reflectirà en properes polítiques de mitjans.