Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Rosa Romero: “Hi ha molts interessos en què jo no corri el Dakar per ser la dona de Nani Roma”
La Rosa Romero es va enamorar de les dues rodes de ben petita. En complir la majoria d'edat es va comprar la seva primera moto i a partir d'allà la passió no va fer una altra cosa que créixer. Amb el temps va veure complit el seu somni de córrer el Dakar i aquest any va poder per fi arribar a meta. Compagina la seva afició a les motos amb la seva feina i el seu rol de mare de tres fills. Una aventurera tot terreny que, a més, està casada amb un dels millors pilots espanyols: Nani Roma.
esports | 30/04/2015


Rosa Romero al Dakar 2015 (Foto cedida per Himoinsa Team)

Jéssica Pérez.- Era el seu quart intent en el ral·li més dur del món. I a la quarta va ser la vençuda. La Rosa Romero (Vic, 1969) es va convertir aquest 2015 en la tercera espanyola de la història en completar el Dakar i ho va fer en la 52a posició, la segona dona en la classificació, darrere de la Laia Sanz. El mèrit és extra pel fet de ser amateur però ella té el coratge i la fortalesa del millor dels professionals.
 
– En quin moment vas ser conscient que l'objectiu d'acabar el Dakar estava complit?

Quan vaig creuar la línia d'arribada l'últim dia. És cert que ho vas visualitzant amb el dia a dia. Els tècnics m'havien dit que si arribava a set dies del final, el més complicat ja l'hauria fet i anava amb aquesta idea, però el risc sempre hi és. Ho sé perquè hi he estat altres cops i m'han passat coses per les quals no he pogut acabar, aleshores no pots abaixar la guàrdia fins al final. El penúltim dia ja gairebé t'ho creus perquè saps que la darrera etapa és de tràmit i si passa qualsevol cosa algú t'ajudarà però tot i així no vaig estar tranquil·la. A més, l'etapa es va complicar a causa de la pluja i els nervis em van acompanyar fins al darrer metre.

– I després d'aquest darrer metre, què passa?
És una situació molt estranya. Fa quinze dies que acumules tensió i la descarregues tota de cop. És un alleugeriment molt gran.

– Què és el més complicat per a un amateur que somia córrer el Dakar?
El problema principal és la part econòmica. Per poder fer el ral·li en condicions en moto, que és el més senzill, com a mínim has de disposar de 50.000 euros. És cert que el fet de ser al Dakar als patrocinadors els interessa però és molt complicat arribar a aquest pressupost per un amateur. A part d'això, has d'entrenar, a aquesta prova no es pot anar sense una preparació prèvia, durant tot l'any has de córrer curses o fer entrenaments i no tothom s'ho pot manegar.

– Com t'ho has pogut manegar tu?
Amb molta força de voluntat. És molt complicat compaginar aquesta passió amb la feina i el paper de mare de tres fills. Intento aprofitar els caps de setmana per entrenar. Moltes vegades no vaig en moto però entreno físic i així puc fer coses amb els nens. Ara tinc la sort que el meu fill petit va en moto i molts dies me l'emporto al circuit i entreno amb ell. Ser autònoma em facilita les coses perquè puc arreglar-me els horaris i un dia treballar el doble per l'endemà poder anar a entrenar.


Nani Roma felicita Rosa Romero en acabar el Dakar  (Foto cedida per Himoinsa Team)

La Rosa s'ha pres el Dakar amb molta serietat i ha fet tot el possible per arribar ben preparada al desert. Ral·lis a Turquia i el Marroc i diferents proves del Campionat d'Espanya d'Enduro l'han servit de base per a la gran actuació dakariana. I tot en l'any en què, per primer cop, corria per les dunes enrolada en les files d'un equip, l'Himoinsa Team.
 
– Què té de bo i de dolent formar part d'una escuderia en comptes de córrer per lliure?
D'una banda és una tranquil·litat perquè saps que tens una estructura darrere que vetllarà per tu, que no estàs sola buscant-te totes les pedres, tens més mitjans.

Però de l'altra, implica més pressió perquè quan vas sol no has de donar explicacions a ningú, en canvi en el moment que estàs en un equip tens el pes de la responsabilitat, si em passa alguna cosa, els estic decebent.

– En un ral·li tan important com és el Dakar la presència de pilots femenines és minúscula. Per què?
Per a una dona és més complicat completar el Dakar però, en canvi, és més fàcil aconseguir patrocinadors perquè es parlarà més d'ella per l'excepcionalitat. Hi ha moltes noies que no s'atreveixen, potser amb altres proves a escala nacional sí, però no amb aquesta.

– La Laia Sanz i tu sou les referents que altres dones necessiten?
El cas de la Laia és diferent perquè ella és una professional que es dedica només a això, no es pot comparar amb mi. Jo treballo entre setmana, sóc mare de tres fills i entreno quan puc. Potser en això les noies es poden sentir identificades amb mi, que vegin que no és impossible, que es pot fer.

– T'hauria agradat ser tu també una professional d'això?
Sí. M'agrada la meva feina, però corrent en moto és com millor m'ho passo. Però jo no vaig ser com la generació d'ara, el meu fill amb 7 anys ja participa en curses, per exemple. Jo això no ho vaig tenir. Sempre m'havien agradat les motos però a casa meva no hi havia tradició. La primera moto me la vaig comprar amb 18 anys, una de trail per poder fer viatges. A partir d'allà vaig conèixer gent i em vaig endinsar en aquest món, però si no aprens de petit hi ha moltes coses que ja no pots fer bé, la teva tècnica és diferent.

– Et pesa l'etiqueta de “la dona de Nani Roma”?
No li dono importància. Si jo em dediqués professionalment a això i me la posessin sí que m'ofendria, però qui s'hi dedica és ell, és a qui la gent coneix perquè és un gran pilot i crec que l'etiqueta és per ubicar-me. Però és una situació que m'ha perjudicat més que afavorit. És cert que ser la dona del Nani em facilita poder trobar recursos però alhora m'ho posa molt difícil tot. Sempre hi ha molts interessos perquè jo no corri el Dakar perquè ell hi és també i no volen que estigui pendent de mi ni preocupat, el volen concentrat en la seva cursa només. Els equips volen minimitzar riscos, no els fa gràcia que jo competeixi, i per això m'aturaven sempre que hi volia participar. He hagut de lluitar molt i fer les coses amb molta cura i molta cautela per poder córrer només perquè sóc la dona de Nani Roma.

– Després d'haver aconseguit el teu objectiu al Dakar, què vindrà?
L'any vinent m'agradaria poder tornar a fer-lo i crec que encara estic en condicions. Hi ha moltes més coses que m'agraden però les estic guardant per quan ja no pugui fer el que més m'apassiona. Tinc ganes de gaudir del que tinc i tornar-ho a provar.  M'han proposat alguna vegada fer de copilot en algun ral·li però ara el que em ve de gust és continuar anant en moto, el dia que ja no em vegi amb cor o ja no tingui força o em quedi sense motivacions em plantejaré altres opcions, de moment em tiren més les dues rodes.

Altres notícies
Informació esportiva i ètica | esports | 14/12/2010
Uniformes nous pel bàsquet femení: progrés o retrocés? | esports | 22/11/2011
Sandra Reichel, la dona forta del Barcelona Ladies Open 2012: “sempre he treballat molt, de manera honesta, intentant no imitar els homes” | esports | 17/05/2012
Guerreres d'aigua per una Barcelona d’or | esports | 17/07/2013
El salt de la María Vasco: de la pista al carrer | esports | 17/07/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  FotoActe d’homenatge a Montserrat Minobis
22 d’octubre a les 19h ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  FotoCaminada contra el càncer de mama
Mataró. 20 d’octubre. ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som