Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Neus Català: “La preservació de la memòria s’ha de convertir en un acte cívic”
La cinquena dona que rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya recau en la gairebé centenària Neus Català, després de Montserrat Caballé (1982), Victòria dels Àngels López (1982), Alícia de Larrocha (1985) i Montserrat Carulla (2008).
protagonistes | 10/04/2015


Neus Català

Esther Molas.- Molta emoció es va viure al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat el dilluns 9 de març amb motiu del lliurament de la Medalla d’Or a Neus Català i Pallejà, pagesa i infermera sempre lluitadora per la justícia, la llibertat i la recuperació de la memòria de les dones activistes.

Neus Català (Els Guiamets, 1915) va rebre la Medalla d’Or de mans de president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i va dir, a través de la veu de la seva filla Margarita, “vull que aquest reconeixement que se’m fa avui també s’estengui a totes les dones que van lluitar per la llibertat. La preservació de la memòria s’ha de convertir en un acte cívic”. Català desitja que la memòria de les dones exterminades pels nazis sobrevisqui per sempre.

El Consell Executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir concedir la Medalla d’Or de la Generalitat a Neus Català “per la seva vida i, especialment, per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades als camps d’extermini nazi, i la defensa dels drets humans”. L’escriptor Josep Maria Espinàs i el metge Joan Rodés també van ser guardonats conjuntament amb Català.

En un saló ple de gom a gom, Carme Martí va fer la glossa de Neus Català tot comentant que “va néixer el 7 d’octubre de 1915 en un ambient rural de família pagesa del Priorat. El seu pare li va dir una vegada una frase que sempre l’ha acompanyada: “Ningú està per sobre de ningú. No abaixis mai la mirada per ningú”. Martí va explicar que quan Neus tenia 14 anys va iniciar la seva primera vaga demanant el mateix sou per a les dones que feien la mateixa feina que els homes: esporgar els arbres fruiters. Li agradava molt el teatre i tenia el somni de ser infermera. Quan va esclatar la Guerra Civil, ella va liderar al seu poble les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Li va costar de pair que les dones catalanes que volien anar a lluitar al front només se les posessin a la rereguarda. Als 21 anys, Català era la responsable sanitària de 182 criatures d’una colònia a Premià de Dalt que quan les tropes franquistes van entrar l’any 1939 a Barcelona, ella amb les criatures van marxar en camions cap a França. L’any 1943 es va casar amb el francès Albert Roger, fet que li va proporcionar la nacionalitat francesa. El matrimoni va col•laborar amb la Resistència. Un dia els nazis se’ls van endur. Cinc dies i cinc nits en un vagó de tren cap al camp d’extermini per a dones de Ravensbrück a 22 graus sota zero, la deportació. Més de 92.000 dones van ser exterminades. A ella se la van endur al camp de Hollestein (antiga Txecoslovàquia) on espatllava màquines i inutilitzava bales, ja que era material militar que anava contra la seva gent. La força moral li va donar la força física per aguantar. “Em treureu la pell però em quedaran els ossos”, deia Neus Català a les seves enemigues de les SS.
 

Conservació de la memòria històrica
Neus Català va ser alliberada per l’Exèrcit Roig el 8 de maig de 1945. En aquell moment es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi moriren. No es considera una excepció sinó una testimoni. Als 87 anys va col•laborar en l’obra de teatre Las Reinas, estrenada en les instal•lacions del camp de Ravensbrück, que explica la vida de les dones al camp d’extermini. Les “reines” és com s’anomenaven les joves poloneses que els nazis van fer servir per als seus experiments “científics”.
 
Als 30 anys començava la lluita de recuperar la memòria de les companyes des de França. Amb Felip Sancho es va unir i va tenir dos fills: Margarita i Lluís.

A l’any 1984 es va publicar De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas, i l’autobiografia Testimoni d'una supervivent (2007). A més, Català va col•laborar amb Montserrat Roig en el llibre Catalans en els camps nazis (1977). Guardonada a França, Espanya i Catalunya, Neus Català espera complir 100 anys lluitant per la memòria.

La vida de Neus Català és la història viva d’un segle i d’una lluita constant. Els seus records, novel•lats per Carme Martí amb gran sensibilitat a Un cel de plom (editorial Ara Llibres, 2012), són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història impossible de deixar de llegir.
Amb motiu dels 100 anys del seu naixement, l’Institut Català de les Dones farà un reconeixement a la figura de Neus Català i, per extensió, a la de totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista i l'internament en camps de presoners i d'extermini. En els propers dies es presentarà en roda de premsa el catàleg d’activitats de l’Any Neus Català.
 
Inauguració de la Placeta de les dones de Ravensbrück

A principis de març es va inaugurar la placeta de les Dones de Ravensbrück, un nou espai dins del Parc Cervantes situat al districte de Les Corts de Barcelona. Aquesta placeta està dedicada a la recuperació de la memòria històrica i s’hi ha plantat el roser Ressurrection, una varietat de rosa creada el 1975 per contribuir a fer perdurable el record dels horrors infringits al camp de concentració i d’extermini de Ravensbrück. A la inauguració de la placeta hi van assistir diferents membres i representants de l’Amical de Ravensbrück, regidors i regidores de l’ajuntament barceloní així com la cantant Marina Rosell.

L’Amical de Ravensbrück de Barcelona es va constituir el 2005. La seva voluntat primordial és la de preservar el compromís de Neus Català, una de les deportades supervivents d’aquest camp de concentració i d’extermini, de transmetre als ciutadans i a les futures generacions l’horror d’un captiveri infernal.

Altres notícies
Èxit de convocatòria en el concurs Femitic-Vídeo Festival per dones | protagonistes | 15/10/2009
Conferència "Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero" | protagonistes | 14/10/2010
Lidia Falcón rep un homenatge pel seu lideratge en la militància feminista | protagonistes | 12/12/2010
Dones en Xarxa posa en marxa una campanya a Internet per a commemorar el Dia Internacional de les Dones | protagonistes | 03/03/2011
El CIRD acull la jornada "Reflexionem sobre l'actualitat. La revolució de les dones a la Mediterrània" | protagonistes | 07/04/2011
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  Exposició (+)Dones Supervivents
Es pot visitar fins al 22 de juliol en el Centre ... [+]
 
  FotoConvocat el XIV Premi 25 de Novembre per a l'eliminació de la violència contra les dones
Fins al 18 d'octubre es poden presentar projectes ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  I Congreso de Periodismo Feminista María del Carmen Molifé
Dies 9 i 10 d'octubre de 2019 a Bilbao ... [+]
 
  L’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, continua la seva itinerància per Catalunya
Per sol•licituds cal adreçar-se al Memorial Democràtic de Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som