Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Les llibretes i els llibres de Margot.
Margarita Rivière Martí mor als 70 anys fent de periodista
Ella era una periodista de cap a peus, va començar de joveneta, havia treballat en els principals diaris de Catalunya, com Diario de Barcelona, El Periódico, La Vanguardia, El País i l’Agencia EFE de la qual en va ser directora. Rivìere (1945-2015) va morir a Barcelona el 29 de març de 2015 i al seu enterrament hi havia els i les periodistes que en un moment o altra havien estat els seus caps, com l’Enric Sopena, el Joan Tapia o el Josep M. Casasus, i molts companys i companyes de la seva llarga carrera professional, tots molt afligits. En la glosa que va fer Xavier Vidal Folch va parlar de les llibretes de la Margot, “apuntava noms i fets de tot i de tothom, per a que res se li oblidés ni li passés per alt, les seves llibretes li servien per a fonamentar el rigor periodístic”.
memòria | 30/03/2015

Montserrat Puig.-  Què és el que ens crida l’atenció d’ella?, jo diria que la seva capacitat de treball, la seva simpatia i l’energia per engegar projectes periodístics nous. Simultaniejava els articles d’opinió amb els llibres. Va fer columnes a El Periódico o a La Contra de La Vanguardia, va ser cap de secció de Cultura al Diario de Barcelona i El Periódico; va ser Delegada de l’ Agència Efe, una de les primeres dones que ha estat directora d’una empresa del sector de la comunicació en una època difícil perquè les dones arribessin a llocs de responsabilitat, diríem que ara ho continua sent.

Va passar de la moda a la política sense sotracs. Va començar a escriure de moda, perquè havia fet un “stage” a la revista Marie Claire a París, però va passar ben aviat a la informació local i a la cultural fins a arribar a la faceta de periodista política i d’opinió, gènere aquest últim en què escassegen encara avui en dia les dones. La mateixa setmana de la seva mort va dir a la seva filla Clara “Truca al diari i digues que no faré l’article" però al cap de 10 minuts el va acabar.

L’any 2010 va rebre el Premi de Trajectòria periodística que atorga l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), per la seva trajectòria professional destacant els valors de les dones. Margarita era sòcia de l’ADPC, i sempre va respondre a les demandes que se li feien, contestava els correus que se li enviaven, ja fos una Assemblea, els premis de Comunicació no Sexista, o qualsevol altra activitat. El seu compromís per la igualtat es demostra també amb els llibres que va escriure com "Anticoncepción y control de natalidad" (1976) o "La aventura de envejecer, del mito de la menopausia al deterioro físico" (1987), junt amb Santiago Dexeus.

Amb el temps es va endinsar en el terreny polític amb la publicació del llibre "Pasqual Maragall: un rebelde en el poder" (1991), junt amb Xavier Febrés, o "Cómo ser progre y de derechas" (1993) i ens ha demostrat que acabava tot allò que començava perquè pocs dies abans de morir va aconseguir fer la presentació del seu darrer llibre, la novel•la «Claves K» que havia escrit fa 15 anys i cap editorial volia publicar per ser una obra crítica amb els poders polítics i econòmics del moment.

Margarita Rivière pertany a la generació que va fer el trànsit de la dictadura a la democràcia. Quan un equip de l’ADPC va fer la investigació “Periodistes en temps difícils”,  explicava situacions i anècdotes d’aquella època al Diario de Barcelona, i un fet viscut, segons ella, amb molta gràcia: “El propietari Santacreu volia presentar els caps de secció al nou director que llavors era el desaparegut Josep Pernau, i per exemple de l'Antonio Franco, va dir que era un periodista il•lustre, de l’Enric Sopena una gran ploma, i en arribar a mi va dir Margarita Rivière, de bona família. O sigui que em van fitxar perquè era de bona família; em va fer tanta vergonya que vaig estar anys callant fins que vaig descobrir que no, que això calia explicar-ho."

La Rivière, Margot per la família i els amics, ens ha demostrat que es pot ser una bon periodista, crítica amb els poders -polítics i econòmics- i que una dona pot assumir tasques de responsabilitat en un mitjà de comunicació amb tota la professionalitat. Un altre detall que il•lustra les seves ganes de superació és que els anys seixanta i tants del segle XX va acabar la seva tesi doctoral en sociologia, perquè volia estar formada i preparada per continuar comunicant-se amb els lectors i lectores.

Altres notícies
Les dones a muntanya | memòria | 07/10/2009
Conferències sobre les dones a l’antiguitat a càrrec de Pauline Schmitt -Pantel | memòria | 30/09/2010
"L'Islam a Catalunya en l'època Andalusina" | memòria | 09/06/2011
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück | memòria | 30/11/1999
Irene Sendler, salvadora dels infants del gueto de Varsòvia durant la 2a Guerra Mundial | memòria | 28/06/2012
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som